Arxius de l'etiqueta vincle

Le premier cri: una pel·lícula sobre el part, el naixement, la vida

Una entrada de publicada el

Le premier cri; el primer crit; el títol ja ho diu tot.

Deu parts, deu naixements en cultures diferents. La volta al món en els primers instants de vida. Les primeres al·lenades de molts infants anònims.

Amb un estil similar al de la pel·lícula Bebés, impregnada d’una sensibilitat profunda i un gran respecte, aquesta pel·lícula del realitzador francès Gilles de Maistre ens posa la pell de gallina des del primer moment.

Ara que estic de nou embarassada em commou profundament, em fa portar les mans al ventre, em fa rememorar els meus altres dos parts i somniar amb el proper. Els parts són els moments més intensos de la meva vida, i aquesta pel·lícula me’ls fa reviure.

La voleu compartir amb mi?

Aquí teniu el trailer: Segueix llegint »

La Reflexologia Podal Infantil

Una entrada de publicada el

Als meus minius els hi encanta que els hi toqui els peus. S’estiren i aixequen els peus, demanant un massatge. Però no un massatge qualsevol, demanen un massatge conte!

I jo aprofito el moment per explicar un conte de formigues i cucs que fan forats a la terra, tot treballant amb els meus polzes les zones reflexes dels seus peuets minúsculs.

Vaig començar a fer reflexologia podal al meu primer fill quan tenia sis mesos. Ara té tres anys i mig i encara li encanta! Fins i tot m’ajuda amb les seves manetes quan li faig al miniu petitó de casa.

La Reflexologia Podal Infantil (RPI) és això, doncs; fer un massatge a les zones reflexes dels peus dels minius. Un massatge ple d’amor, respecte, suavitat i amb el coneixement dels punts que estem treballant; zones reflexes dels òrgans i glàndules perquè s’equilibrin i estiguin en harmonia.

Hi ha qui fa reflexologia als seus fills només pel relax i l’estoneta de contacte i vincle. Hi ha qui ho enfoca més amb finalitats terapèutiques. Segueix llegint »

La doble adaptació

Una entrada de publicada el

Duríssima. No sé si sobreviurem.

Fa dies que us dec una entrada, lectores i lectors meus, però la doble adaptació d’aquest setembre em té monopolitzada, exprimida, exhausta.

El Martí, el meu miniu gran, ha començat P3. Ja va a l’escola dels grans! S’ha passat l’estiu amb molta il·lusió. I el cert és que s’ho passa bé, va amb els seus amics, les mestres són encantadores. I quin és el problema, doncs? Ens enyora. No voldria separar-se de nosaltres.

El segon dia d’escola, just quan m’acabava de fer un petó i feia un esforç per lluitar contra les llàgrimes, una nena de la classe el va picar. Això va desencadenar una crisi sense precedents. La potència dels crits em van fer tornar a entrar a l’aula (i vaig sentir alguna veu que em deia: error fatal!!). El vaig trobar histèric. Vaig intentar transmetre-li tan d’amor, confiança i respecte com vaig poder. El vaig escoltar i consolar. Segueix llegint »