Arxius de l'etiqueta úter

Energia femenina per al part

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig quedar amb una amiga per anar a veure unes fotografies. Vam arribar a la sala de les fotos i em va tapar els ulls.
Aleshores vaig començar a notar tres o quatre parells de mans que em tocaven. Lliscaven per sobre la meva roba. Silenci. Em tocaven el cap, el coll, les espatlles, l’esquena, el ventre. Eren mans càlides i amoroses. Em relaxaven, em feien sentir bé.

Així va començar el meu Blessing way: una celebració per honorar la dona que serà mare. Honorar el meu úter.

Durant una tarda les meves amigues em van fer reina. Segueix llegint »

Viatge cap al planeta part

Una entrada de publicada el

Surto de comptes d’aquí quinze dies.

I fa dos dies que em sento que estic entrant a les nebuloses que em portarà al planeta part.

Les neurones ja comencen a desconnectar-se. Tinc problemes per memoritzar, per tenir converses normals amb la gent, per estar sociable.

Necessito estar sola. Estar amb mi, amb el meu cos, amb la panxa. Parlar-li, fer estiraments, yoga, respiracions, sons guturals.

He començat a tenir dolors i això em transporta a la necessitat d’acabar de preparar-ho tot. El niu, el niu, el niu….
Segueix llegint »

La Lluna dins l’úter

Una entrada de publicada el

La mare tenia un desig ocult. Em volia nena. Volia compartir amb mi la intimitat innegable de dona a dona, els aprenentatges de filla i mare.

El pare volia transmetre’m la seva virilitat.

Tots dos m’estimaven abans de concebre’m. Estimaven la idea de tenir-me, la idea de família.

Tots dos van plorar emocionats quan van saber que ja existia, que ja habitava l’úter de la mare.

Les primeres setmanes només era un cigronet flotant en un oceà d’amor, però els pares desbordaven d’il·lusió.

La mare ja era mare i volia cuidar-me. Ho va fer tot perquè jo estigués bé. Ja era mare i m’estimava.

Un embaràs perfecte, li deien les amigues. De somni, d’enveja. Un embaràs senzill i harmònic amb la seva existència.
Segueix llegint »