Arxius de l'etiqueta sexe

I el sexe després del part? (III)

Una entrada de publicada el

(continuació de I el sexe després del part II)

CAPÍTOL 5: el cansament

A tots els factors que ja hem comentat en aquest especial sexualitat, se li hauria d’afegir el cansament. El cansament profundíssim, inesperat, que patim la majoria de mares (i molts pares) quan acabem de tenir un miniu (i que sovint es prolonga al llarg de tot el primer any). La manca de son profund i sense interrupcions fa que no descansem de la mateixa manera en què ho fèiem abans. Les bosses sota els ulls demostren les nits en vetlla, i no sabem ben bé com, ens espavilem per gaudir tan com podem del nostre nou miniuet. Això sí, no ens queden forces per res més. Segueix llegint »

I el sexe després del part? (II)

Una entrada de publicada el

(continuació de I el sexe després del part? (I))

CAPÍTOL 3: el desig de l’altre

La majoria de dones que conec, acceptarien força tranquil·les aquesta manera natural que el nostre cos té de dir-nos que no és una època de sexe amb la parella, sinó més aviat una època d’intimitat amb el miniu i amb nosaltres mateixes.

El problema surt a la llum quan tenim en compte la convivència amb l’altre. Segueix llegint »

I el sexe després del part? (I)

Una entrada de publicada el

La sexualitat després de ser mares pateix una transformació profunda i inevitable.

Aquest tema tabú es mereix una entrada múltiple que aniré publicant al llarg d’aquesta setmana.

Aquí tenim els dos primers capítols:

CAPÍTOL 1: El vincle amb el nadó

Quan tenim un nadó, d’una manera natural, ens vinculem amb ell o ella partir de la nostra sexualitat; a través del canal vaginal mentre parim i després a través de la lactància, quan el nadó succiona. Però això no ens ha de fer por. Segueix llegint »

Buscant l’embaràs,…. amb una mica de gràcia!

Una entrada de publicada el

Diguem-ho clar: follar buscant un embaràs dóna molt de morbo. O com a mínim les primeres vegades. Aquell dia que, després de molt parlar-ho amb la teva parella, de cop i volta a mitja acció (just en el moment en que caldria allargar el braç fins al calaixet de la tauleta de nit per agafar la gometa) li piques l’ullet i el convides a entrar lliurement per tirar endavant el projecte de família. Aquell primer dia la fogositat de la idea et fa sortir l’adrenalina per les orelles, després l’oxitocina t’omple tot el cos i fins i tot sents els focs artificials que et surten per tots els porus de la pell.

Però atenció, noies! La impaciència ens pot portar a situacions desagradables. Això del sexe buscant un embaràs és un joc molt llaminer però perillosíssim! Et deixes portar per l’emoció de la decisió i t’embarques en una cursa sense retorn amb el teu propi cos. No forceu el que no es pot forçar! Conserveu la calma, el misteri, la sensualitat, la màgia i sobretot, l’espontaneïtat. Perquè això de calcular el minut exacte de l’ovulació, fer la postura amb el millor angle de caiguda dels pobres capgrossos concursants al premi i, per acabar, fer la vertical durant vint minuts de cronòmetre no dóna morbo! Sinó que apaga fins a l’última espurna dels focs d’artifici.

No us desitjo per res del món que arribeu al moment fatídic en que un bon dia el vostre home us mira (o més aviat us parla mig adormit, donant-vos l’esquena) i us diu: carinyo, deixa’m tranquil, si us plau, que no puc més.

Per aquest camí no es va enlloc.

No feu com jo, que a la primera regla després de la gran decisió em vaig presentar a la ginecòloga estressadíssima perquè no ho havia aconseguit. Em va fer un somriure burlesc i em va dir que tornés al cap d’un any.

O sigui que molta paciència, tranquil·litat, sensualitat, i a gaudir del sexe!