Arxius de l'etiqueta part i postpart

Viatge cap al planeta part

Una entrada de publicada el

Surto de comptes d’aquí quinze dies.

I fa dos dies que em sento que estic entrant a les nebuloses que em portarà al planeta part.

Les neurones ja comencen a desconnectar-se. Tinc problemes per memoritzar, per tenir converses normals amb la gent, per estar sociable.

Necessito estar sola. Estar amb mi, amb el meu cos, amb la panxa. Parlar-li, fer estiraments, yoga, respiracions, sons guturals.

He començat a tenir dolors i això em transporta a la necessitat d’acabar de preparar-ho tot. El niu, el niu, el niu….
Segueix llegint »

Le premier cri: una pel·lícula sobre el part, el naixement, la vida

Una entrada de publicada el

Le premier cri; el primer crit; el títol ja ho diu tot.

Deu parts, deu naixements en cultures diferents. La volta al món en els primers instants de vida. Les primeres al·lenades de molts infants anònims.

Amb un estil similar al de la pel·lícula Bebés, impregnada d’una sensibilitat profunda i un gran respecte, aquesta pel·lícula del realitzador francès Gilles de Maistre ens posa la pell de gallina des del primer moment.

Ara que estic de nou embarassada em commou profundament, em fa portar les mans al ventre, em fa rememorar els meus altres dos parts i somniar amb el proper. Els parts són els moments més intensos de la meva vida, i aquesta pel·lícula me’ls fa reviure.

La voleu compartir amb mi?

Aquí teniu el trailer: Segueix llegint »

La llista

Una entrada de publicada el

El sergent va aixecar l’arma en veure que s’obria la porta. Davant seu, un home en calçotets, amb una samarreta blanca tacada, suant, i amb una tovallola ensangonada entre les mans. Al darrera, un passadís llarguíssim il·luminat per un centenar d’espelmes.

Tres hores abans, en Llorenç tornava de la feina inquiet per la trucada de la seva dona. Hauria d’haver tornat abans, es retreia. Se la va trobar a la sala, a la gatzoneta, fent moviments de balancí. Respirava feixugament, tenia els ulls tancats i una expressió que en Llorenç no li havia vist mai. La va observar, intentant reconèixer-la.

— Laura?
Segueix llegint »

Ferides del cos i de l’ànima

Una entrada de publicada el

L’associació Dona Llum ha fet un vídeo per promoure el part respectat. Posa els pèls de punta. Remou les entranyes i els records.

Tenim dret a decidir. Tenim dret a un part respectuós, sensible i natural. Tenim dret a gaudir de l’experiència.

Hem de poder parlar amb veu ben alta de les ferides físiques i morals que ens pot fer un part poc respectuós i massa intervingut. Les nostres amigues, germanes, cosines, nebodes, filles i nétes tenen dret a saber el que passa en molts hospitals. Tenen dret a poder decidir i a tenir un part respectat i feliç.
Segueix llegint »

El periné femenino y el parto

Una entrada de publicada el

Aquesta és una gran obra de referència que ens pot acompanyar al llarg de tota la vida per cuidar el nostre perineu i mantenirlo en forma i saludable. El perineu és la zona situada al fons de la pelvis. I és en aquesta zona, formada per estructures òssies (pelvis) i musculars (sòl pelvià), que vivim amb intensitat els impactes de la nostra sexualitat, dels parts i els postparts.

La Blandine, autora d’aquest llibre, ens ofereix la possibilitat de conèixer millor el nostre periné a través d’explicacions anatòmiques precises y exercicis pràctics que permeten una comprensió fàcil i exacta a nivell fisiològic.

Crec que val la pena llegir-lo en qualsevol de les etapes del nostre cicle de maternitat (embaràs, part i postpart) i també a la menopausa.

Essent conscients de la nostra anatomia i fisiologia femenines segurament aconseguirem prevenir o resoldre diversos problemes que ens poden afectar profundament al llarg de la vida.

És un llibre que ens convida a conèixer-nos, cuidar-nos i estimar-nos.

El bebé es un mamífero

Una entrada de publicada el

Aquest llibre ja té molt de renom. És conegut arreu del món com l’essencial per comprendre el part i tots els processos fisiològics, instintius i molt mamífers que l’envolten.

Entre aquests processos l’autor destaca la importància de la hormona oxitocina en el procés del part. És la hormona de l’amor i el benestar per excel·lència.

Segons l’autor, abans d’humanitzar el naixement, hauríem de “mamiferar-lo” i respectar la fisiologia del nostre cos.

Els secrets d’un part feliç

Una entrada de publicada el

Per a mi, ha estat el llibre revel·lació de l’any. Crec que feia temps que no s’escrivia un llibre sobre el part tan ben documentat, amè, interessant, emocionant i útil. La Marta Espar ha fet una feina excel·lent.

Si esteu embarassades o hi voleu estar aviat, i necessiteu començar-vos a fer preguntes sobre el part que voleu, com planificar-lo i com entendre els processos fisiològics i les actuacions mèdiques actuals, aquest és el vostre llibre.

Recordeu que la OMS defineix el part normal en dones de baix risc com “un esdeveniment fisiològic en el qual només s’ha d’intervenir quan hi ha complicacions”.

La bossa de l’hospital

Una entrada de publicada el

Si heu preparat un part a casa, no caldrà que feu cap bossa especial. Però en el cas que aneu a parir a l’hospital, diuen que és recomanable tenir la bossa preparada a partir del 7è mes, per si la cosa es precipita.

I què hi posem, a la famosa “canastilla“?
Quan som mares primerenques ens entra el pànic!!! Però no n’hi ha per tant, de fet, els nadons quan surten, només necessiten el contacte pell amb pell i la teta.

Però per anar més tranquil·les i tenir alguns accessoris útils a mà, aquí teniu algunes idees:

  • Pel miniu: La muda de cada dia (5 dies per si la cosa acaba en cesària) ficada en una bossa transparent de congelats i la bossa rotulada amb permanent « primer dia », o « segon dia ». I a cada bossa hi poseu: 1 body i 1 pijama (a mi m’agrada més d’una sola peça perquè així el melic queda més protegit). A la bossa del primer dia també hi havia el barret perquè no perdin calor pel cap i la camisa de batista perquè no se’ls hi enganxi el body a la pell. A més a més vam portar 1 tovallola i 1 « arrullo », i les coses de necesser: sabó delicat (ara crec que no cal rentar-los amb sabó, però si el voleu portar, busqueu-ne un el més natural possible) i un raspall suau (que en la majoria de casos no cal perquè no tenen cabell). Si a l’hospital us diuen que porteu colònia, atenció! és una barbaritat! És ben sabut que les olors fortes interfereixen en l’establiment del vincle maternofilial i en la lactància, o sigui que res de colònia, ni tu ni el petit. Hi ha hospitals que els empastifen de colònia sense que tu ho demanis, en aquest cas, posa’t dura. En el nostre cas els bolquers i les tovalloletes els posava la clínica, però informeu-vos perquè hi ha llocs on els has de portar tu. Ah, molt important! La caca dels primers dies de vida es diu meconi i és com una mena de quitrà de color negre molt enganxosa que costa molt de netejar. Amb tovalloletes és una tasca desesperant, però si proveu de treure’l amb una esponja i aigua calenta, ja veureu quina diferència! Us ho recomano. També us caldrà un fulard portanadons, motxilleta o cotxet (és la opció que menys m’inspira) per quan torneu cap a casa.
  • Segueix llegint »

El part musical

Una entrada de publicada el

M’encanta cantar! De petita ja cantava en una coral, i vaig seguir cantant fins fa pocs anys. Ara canto en privat, i també m’agrada. Què té el cant que m’agrada tant? La connexió amb mi mateixa? La concentració? La vibració interna?

Des que torno a estar embarassada i busco maneres de preparar-me pel segon part, per superar traumes i pors, he descobert que es pot parir d’una manera més harmoniosa i musical. Podem parir cantant!!! No se m’havia acudit abans, però sembla que té molts efectes beneficiosos, tant durant l‘embaràs com durant el procés del part.

Cantar en el part ens pot ajudar a canalitzar millor el dolor, a controlar la respiració, a concentrar-nos sobre nosaltres mateixes, a aïllar-nos del món exterior, a relaxar la musculatura abdominal, el diafragma i el periné, a connectar-nos amb el nadó, i en definitiva, a viure el procés d’una manera molt més plaent i beneficiosa per la nostra ment, el nostre cos i el nostre nadó.

I què cantem?
Segueix llegint »

La Tenda Roja

Una entrada de publicada el

Seguint amb el tema del part, i aprofitant que s’apropa la Setmana Mundial per un Part Respectat (15-22 de maig 2011) , vull compartir amb vosaltres el descobriment de la Tenda Roja.

La Tenda Roja simbolitza l’úter matern. La Tenda Roja és una trobada de dones que han de ser mares o que ja ho són. És una trobada per parlar del part, per compartir experiències, alegries, pors, desitjos, traumes, i records.

Aquestes trobades es van iniciar als Estats Units el 2006, organitzades per l’associació BOLD, i s’han anat escampant per Europa els últims anys. El nom de les trobades prové del llibre “La Tienda Roja” de Anita Diamant.

Les properes Tendes Roges seran a Banyoles, el 21 de maig del 2011, i a Tarragona el 20 de maig del 2011. Sempre cal inscripció prèvia.
Segueix llegint »