Arxius de l'etiqueta nadons

La Reflexologia Podal Infantil

Una entrada de publicada el

Als meus minius els hi encanta que els hi toqui els peus. S’estiren i aixequen els peus, demanant un massatge. Però no un massatge qualsevol, demanen un massatge conte!

I jo aprofito el moment per explicar un conte de formigues i cucs que fan forats a la terra, tot treballant amb els meus polzes les zones reflexes dels seus peuets minúsculs.

Vaig començar a fer reflexologia podal al meu primer fill quan tenia sis mesos. Ara té tres anys i mig i encara li encanta! Fins i tot m’ajuda amb les seves manetes quan li faig al miniu petitó de casa.

La Reflexologia Podal Infantil (RPI) és això, doncs; fer un massatge a les zones reflexes dels peus dels minius. Un massatge ple d’amor, respecte, suavitat i amb el coneixement dels punts que estem treballant; zones reflexes dels òrgans i glàndules perquè s’equilibrin i estiguin en harmonia.

Hi ha qui fa reflexologia als seus fills només pel relax i l’estoneta de contacte i vincle. Hi ha qui ho enfoca més amb finalitats terapèutiques. Segueix llegint »

Al agua, bebés!

Una entrada de publicada el

Una lectura refrescant i útil per a l’agost.

Aquest llibre ofereix una guia pràctica per nedar amb els minius nadons, a partir d’un mes i mig d’edat!

La seva autora és una de les majors expertes mundials en el tema i proposa diverses activitats i jocs per gaudir de l’aigua amb els nadons. Activitats que els ajuden a adquirir confiança dins l’aigua, a enfortir la musculatura i a desenvolupar tècniques de flotació i moviments que més endavant els ajudaran a nedar tot sols.

Estic posant en pràctica molts d’aquest exercicis amb el meu miniu d’un any i ens ho passem bomba!

Thalassoteràpia per a nounats

Una entrada de publicada el

Ahir vaig descobrir un vídeo sobre una tècnica de bany per a minius nounats. Preciosíssim! Una tècnica respectuosa, sensible, molt delicada i relaxant.

L’ha ideat la Sonia Rochel, auxiliar de puericultura a Paris, després de molts anys d’observació i estudi dels nounats.

El vídeo que us presento ens mostra alguns instants estrella d’aquest bany-carícia, que en temps real dura uns 15 minuts.

És una tècnica reservada als nounats de fins a 2 mesos d’edat i la Sonia Rochel no recomana als pares i mares que intentin Segueix llegint »

“Bebés”, la pel·lícula!

Una entrada de publicada el

Fa dies que us vull recomanar una pel·lícula documental que m’ha encantat.

Es titula “Bebés”, i ens mostra la vida de quatre nadons arreu del món des del seu naixement fins al primer any.

Com que els nadons no parlen, no hi ha diàlegs en tota l’estona, però la gran qualitat de la imatge, la música i les accions dels nadons protagonistes ens omplen els sentits durant tota la pel·lícula. No fan falta paraules.

Us la recomano moltíssim!

Espero que la trobeu, perquè ja no la deuen fer als cinemes.

Però us en deixo un tastet:
Segueix llegint »

El llit familiar

Una entrada de publicada el

Dormir junts; quina delícia; quina tranquil·litat; quin descans.

 

Abans de ser mare el llit familiar em semblava una barbaritat. Coneixia gent que feia “colecho” amb els seus fills i pensava “estan bojos, com poden estar tants anys sense sexe?”. Aquest és el pensament de la majoria de gent quan els dius que dorms amb el teu fill.

Però tot va canviar el dia que vam tornar a casa de l’hospital amb el nostre miniu petitet i indefens. Ja teníem el típic “moisès” preparat a l’habitació. El vam posar allà dintre, ens vam estirar al nostre llit i trenta segons després ens vam aixecar corrents a buscar-lo: estava massa lluny. L’instint ens va aclarir el camí. I després, l’èxit de l’experiència va fer la resta.

Els primers mesos els recent nascuts el que més necessiten és teta, teta, teta, contacte, contacte, contacte. Fins i tot quan dormen. I això no ho dic només jo, ho diuen molts experts com la Rosa Jové o el Carlos González, i fins i tot, el Ministeri de Sanitat i UNICEF ho recomanen perquè facilita la lactància materna.  Ara sembla que a les maternitats d’alguns hospitals comencen a tenir sistemes perquè la mare i el nadó puguin dormir junts des de la primera nit.

Mentre dormim tots junts al llit, els minius se senten sempre acompanyats, en seguretat, tranquils, i això és imprescindible per al seu desenvolupament emocional i físic.

Compartir el llit també ens permet dormir millor als adults. Els primers mesos, quan es desperten els podem “connectar” al pit i seguir dormint (mireu aquesta historieta de la Kate Evans que ho il·lustra molt bé). Moltes vegades no pots saber ni quantes vegades ha mamat perquè no t’arribes a despertar del tot, i creieu-me, els pares (homes) ho agraeixen perquè poden dormir tota la nit!! A més, si treballeu moltes hores fora de casa i compartiu poques estones amb el vostre miniu, segur que us encantarà poder dormir ben aprop seu.

Hi ha moltes cultures que fan llit familiar, però a la cultura occidental ens ha calat tant això de la independència des que neixen, que ens sembla que si els “deixem” dormir amb nosaltres es malacostumen, però cada vegada hi ha més estudis científics que demostren que fer dormir al nadó en una altra habitació, lluny dels pares, i fins i tot, deixar-lo plorar perquè s’adormi, podria tenir conseqüències greus en el seu desenvolupament.

A més a més del tema “educatiu” del son que fa anys que corre per les venes de la nostra societat, també hi ha altres motius de controvèrsia respecte el “colecho”:

  • Hi ha molta gent que té por dels riscos de dormir amb el seu fill. D’aixafar-lo, d’asfixiar-lo, etc. Però de fet, s’ha demostrat científicament que compartir llit amb el nadó, redueix el risc de Mort Sobtada del Lactant, com explica en un aquest article la llevadora Imma Marcos. Tot i així, s’han de seguir certes precaucions, com no dormir en llits elevats per evitar caigudes, evitar les escletxes entre matalàs i mobles o paret per evitar asfixies, i no dormir amb ells si som fumadors, hem begut alcohol o pres drogues, entre d’altres. Sempre es poden buscar alternatives adaptades a les situacions i necessitats de cada família:  als llits petits podem afegir un altre matalàs al costat del matalàs de matrimoni, els pares molt angoixats poden col·locar un bressol sidecar – que està enganxat al matalàs dels pares- per reduir la por a l’aixafament. Siguem creatius i busquem el millor pel son i la seguretat dels nostres minius!
  • El tema de la intimitat de parella, que també preocupa a molta gent, no és massa problemàtic, en el fons. El llit deixa de ser el terreny sexual per ser un terreny de descans i vida en família. Per això cada parella haurà de despertar la seva creativitat i descobrir altres moments i altres llocs  de la casa adients per a l’activitat sexual. Hi ha qui té una habitació de convidats que es converteix en “l’habitació de l’amor”. O hi ha qui és molt creatiu i improvisa a la cuina, a la taula del menjador, al sofà, al lavabo,…. hi ha gustos per a tot!

Això sí, per dormir amb els nostres fills, hem de saber que haurem de fer front a les crítiques externes de la gent que no ho entén, o sigui que ens hem d’informar molt bé i tenir molt clar per què ho fem (com diu la Rosa Jové: Perquè ens agrada més així).

I el meu últim consell: proveu-ho!

Si us tempta la idea però encara teniu dubtes, podeu consultar aquests recursos:

Articles en revistes digitals, webs o blogs:

Llibres i entrevistes d’experts:

Massatges d’amor (3/3)

Una entrada de publicada el

Massatge Shantala per a nadons. Vídeos d’exemple

El massatge Shantala és una tècnica tradicional de la India per fer massatges als minius. Va ser importada a occident pel Dr. Leboyer als anys 50, i té molts beneficis físics i emocionals.

Aquí teniu alguns recursos visuals per aprendre a fer-ne, a part del llibre que ja us vaig recomanar a l’entrada “Massatges d’amor 2“.

  • Vídeo original del massatge Shantala

  • Una sèrie de vídeos explicats per educadores de massatge infantil de la AEMI

Massatge Shantala pels minius. Beneficis

Massatge Shantala pels minius. Preparatius

Massatge Shantala pels minius 1. El pit

Massatge Shantala pels minius 2. Braços i mans

Massatge Shantala pels minius 3. Abdomen

Massatge Shantala pels minius 4. Cames i peus

Massatge Shantala pels minius 5. Esquena

Massatge Shantala pels minius 6. La cara

Massatges d’amor (2/3)

Una entrada de publicada el

Cursos i recursos per aprendre massatge infantil

Si esteu de postpart és un bon moment per anar a algun curs de massatge infantil. Però també és molt interessant que hi puguin anar els pares, ja que el massatge és una activitat que poden fer amb els seus minius sense la vostra intervenció.

De vegades als mateixos CAPs en fan de gratuïts, però sinó, hi ha molts centres on en fan, impartits per monitores formades a l’Associació Espanyola de Massatge Infantil. I també hi ha la possibilitat de fer classes a domicili o en cap de setmana.

A través d’internet he conegut alguns centres que fan cursos de massatge infantil que no consten a la llista d’AEMI, com són Titània (Barcelona),  l’Equip Mudra (Girona), Maria de Mercè (Sant Cugat del Vallès), Associació Alletar i Criat (Valls), Espai Familiar (Blanes), Essència Tarragona.

A part de fer algun curs, us recomano molt 3 llibres:

També us recomano un document que corre per Internet fet per l’AEMI que té dibuixos molt il·lustratius.

Vinga, animeu-vos, que és molt divertit i gratificant!

Massatges d’amor (1/3)

Una entrada de publicada el

Introducció al massatge pels minius

Heu gaudit mai d’un massatge? Sabeu el plaer que representa i com us relaxa? Us podeu imaginar que la persona que més estimeu en aquest món cada vespre us fes un massatge ple de tendresa, per tot el cos, i que després us féssiu un bany relaxant per preparar-vos per anar a dormir?

Sempre m’ha agradat fer massatges. El contacte de les meves mans amb la pell tèbia d’una altra persona m’agrada i em reconforta. Però quan va néixer el Martí vaig descobrir la profunditat i la màgia d’aquest contacte. El tacte és el sentit més poderós per als nostres nadons.

Fer un massatge no és només útil per resoldre alguns mals físics del nostre fill, sinó que és, sobretot, una manera de vincular-nos i de comunicar-nos amb ell. Una manera de dir “t’estimo” amb el llenguatge de les mans, el més entenedor per als nadons. A més, les carícies i els massatges són importantíssims per al seu desenvolupament i els permeten sentir plaer i relaxar-se.

Encara recordo la cara de satisfacció que feia el Martí quan tenia un mes de vida i jo acabava la sessió de massatge posant les meves dues mans calentes i olioses sobre el seu pit. De vegades semblava que s’adormia i tot!

Quan es va fer més gran, reia sense parar en les fases meś actives del massatge, quan li feia moviments de “yoga” amb les cames i els braços.

Ara quan li proposo fer-li un massatge es puja la samarreta, s’estira i aixeca els cames perquè li comenci a tocar els peus. De vegades m’agafa el meu braç i me l’acaricia amb les mans com si m’estigués fent un massatge.

Us recomano molt que ho proveu! I això ho podeu fer mares o pares. De vegades va bé organitzar-se de manera que és sempre el pare el que fa el massatge en el cas que sigui ell el que està més hores fora de casa. Així, la mare pot tenir el rol de donar el pit i el pare dels massatges o el bany.

No es necessiten massa coneixements per poder-ho fer. Seguiu el vostre instint i el ritme de les vostres mans. Elles sabran com guiar-vos.

Prepareu un lloc tranquil (potser sobre el vostre llit mateix, vosaltres agenollades o assegudes amb l’esquena recta), amb llum tènue, silenci o una música molt suau, i un bon oli vegetal (el d’ametlles dolces va molt bé i és molt hidratant). Sota el nadó hi podeu posar una tovallola toveta i suau, i sota la tovallola, alguna mena de plàstic, o un canviador (s’ha de preveure que durant el massatge relaxin els esfínters).

Mireu sempre el nadó als ulls mentre aneu fent el massatge, i canteu-li o expliqueu-li el que aneu fent amb veu dolça i relaxada. El tipus i la seqüència de moviments són importants. Comenceu per les cames, els peus i els braços per després incidir en el pit i el ventre que són les zones més sensibles. Depenent de l’hora del dia i de com està el nadó, el massatge pot ser més estimulant (amb moviments ràpids i exercicis d’estiraments i tipus “gimnàstic”) o més relaxant (amb moviments lents, suaus i profunds). Quan fem el massatge a les cames i els braços, per exemple, si els moviments van en direcció a la punta de les extremitats (cap enfora) tindran un efecte relaxant, i si van cap al centre del cos, tindran un efecte estimulant.

Bé, dit això, us deixo que investigueu pel vostre compte.

Podeu llegir altres articles que parlen sobre el tema:

El pais

Embaràs conscient, part natural i suport a la criança

Dormir sin llorar

Mimos y teta

Mimame mucho

Els dies plujosos de tardor

Una entrada de publicada el

Ara que ja ha començat la tardor i han arribat les pluges, crec que és un bon moment per reprendre l’activitat a miniueca.

Quan arriben la pluja i el fred sempre va bé tenir un lloc on anar a distreure’ns una mica de les quatre parets de casa nostra. Sinó, els dies tancats a casa se’ns poden fer eterns i avorrits. Els nadons també necessiten sortir, canviar d’aires, veure persones i espais diferents. Així que cal estar preparats.

Una opció gratuïta que està molt bé són les biblioteques públiques, especialment les que tenen espai per nadons i les que estan adherides al projecte «nascuts per llegir». Una opció no gratuïta però molt assequible són les ludoteques que tinguin espai de 0-3 anys (que no són gaires). Malauradament no existeix un web que les centralitzi totes, sinó que hauràs d’investigar al teu poble, ciutat o barri per veure quines et cauen més aprop. Normalment s’ha de pagar una quota i també s’hi fan activitats. A més a més, també podem pensar en fer cursos de natació o tallers de música amb ells , o anar a veure espectacles musicals, entre d’altres.

Un dia, llegint un article a la revista «viure en família» , vaig descobrir el món dels espais familiars, que són espais on podem anar tota la família a compartir experiències amb d’altres famílies i fer activitats diverses amb els nostres nadons o nens més grans (grups de criança, psicomotricitat, música,…). Al barri de Gràcia de Barcelona trobem la Casa de les famílies, de l’associació Quetzal, la Caseta, i Movement Barcelona. A la zona de Poblenou i Clot tenim l’associació Xantala, l’espai Kinder, i l’Ombeliqo. A Ciutat Vella també hi ha una llibreria que es diu Abracadabra on fan sovint activitats per nens i nadons, però cal enviar un mail per rebre la programació, ja que la pàgina web encara no la tenen gaire activa. Com podeu veure, em centro en activitats de Barcelona, que és el que conec més, però a les que sou de fora de Barcelona us convido a que feu propostes de llocs on anar a les vostres localitats, segur que també hi ha moltes possibilitats!

Em sembla molt important i necessari poder compartir les hores d’oci amb els nostres fills i així enriquir-nos, divertir-nos i créixer plegats. A més, és una bona manera de conèixer altres famílies amb fills i fer noves relacions.

Aprofiteu aquest últims dies de setembre i principis d’octubre que és quan s’obren les inscripcions per la majoria d’activitats del primer trimestre. Animeu-vos, ja veureu que divertit!

Els vacunarem?

Una entrada de publicada el

És un tema difícil, molt tabú a la nostra societat. Quan estem esperant un fill, la majoria de nosaltres no ens hem plantejat mai si estem d’acord amb les vacunacions sistemàtiques, sovint ni tan sols sabem quines vacunes s’acostumen a administrar als nadons ni perquè. La qüestió sobretot recau en el perquè. Però segurament no ens ho plantejarem mai si en algun moment abans de què neixi o de què tingui 2 mesos algú no ens fa la pregunta “el vacunaràs?”. Considero que és una pregunta molt important i, en canvi, molt poca gent acostuma a fer-la. Per què? Doncs perquè a la nostra societat la vacunació s’ha convertit en una pràctica rutinària, protocol·lària, que percebem com a obligatòria i inqüestionable. El calendari de vacunacions sistemàtiques (mal interpretat com a “obligatòries”) proposa vacunar els nadons a partir dels 2 mesos, i que rebin unes 20 immunitzacions abans de fer 1 any. Però quan ens convertim en mares i pares ens hauríem de plantejar molt seriosament si cal vacunar els nostres fills, si cal fer-ho quan són tan petits i el seu sistema immune encara no és madur, i si els beneficis superen els riscos.
La vacunació a Espanya no és obligatòria.

I per què és important plantejar-nos tot això?

  • Perquè les vacunes poden comportar riscos per la salut del nen (trobareu més informació en els llibres que us proposo). Els efectes secundaris sovint queden silenciats.
  • Perquè la vacunació sistemàtica no té en compte les particularitats de cada nen (per exemple la predisposició a les al·lèrgies). S’haurien de valorar sempre (per cada nen, situació i malaltia) els riscos (de la malaltia i la vacuna) i l’efectivitat de la vacuna (moltes de les que ens posen són poc efectives i podríem agafar la malaltia igualment).
  • Perquè les vacunes porten substàncies coadjuvants que poden ser perilloses per a l’organisme (com el mercuri, que segons alguns estudis científics podria ser el causant d’alguns casos d’autisme).
  • Perquè de vegades ens vacunem contra malalties que estan eradicades o pràcticament eradicades als nostres països ( i no necessàriament  gràcies a les vacunes).

Com a responsables de la salut dels nostres nadons, crec que tenim el dret de comptar amb tota la informació disponible i el deure de decidir lliurement i conscientment si els vacunem, de què els vacunem, quan els vacunem i per què els vacunem.

Per aprofundir en el tema a mi em va anar molt bé llegir alguns llibres com: “Los peligros de las vacunas”, “Vacunaciones sistemáticas en cuestión”, “¿Hay que vacunar a nuestr@s hij@os?”, o “Vaccinations: le droit de choisir”.

També us recomano que visiteu aquests llocs web:

Doncs aquí teniu el meu plantejament,  una altra pregunta a fer-nos, una altra responsabilitat a assumir, per si eren poques!