Arxius de l'etiqueta miniu

Els contes i l’educació emocional

Una entrada de publicada el

Al Martí li van regalar un conte pels seus 4 anys que em té meravellada. Es titula el Monstre de Colors: xulíssim!!!

És un conte que descriu molt bé, a través dels colors i les imatges, les emocions del monstre protagonista. Per ajudar als minius a posar nom a tot el que els passa per dintre.

I vés per on que, reflexionant sobre l’educació emocional , Segueix llegint »

Nits de teta

Una entrada de publicada el

Cada matí penso: una altra nit com aquesta i s’ha acabat! I cada nit em deixo portar,….

Se succeeixen les nits sense dormir. Des de quan? No ho sabria dir,… des de fa una setmana perquè li estan sortint les dents? Des de fa un mes perquè va estar malalt? Des de fa cinc mesos perquè pobret té malsons, des de fa un any perquè tenia còlics, des de fa un any i mig perquè va néixer? Des de fa més de dos anys perquè donava patadetes dins la panxa,…

En fi, una de les coses que he après des que soc mare és treure-li profit a 5 minuts de son com si fossin 5 hores. El cos bé s’ha d’adaptar Segueix llegint »

La màgia dels mandales

Una entrada de publicada el

Els mandales han entrat a casa i estic fascinada!
El meu miniu gran, de quasi 4 anys, també ha quedat embruixat per la màgia dels mandales i es passa el dia pintant-ne i pintant-ne.

I què tenen els mandales que són tan encisadors?

EL terme sànscrit Mandala significa centre, cercle, anell màgic. És un dibuix concèntric inspirat en la natura. La seva importància queda reflectida en totes les religions i cultures del planeta, però sobretot a la cultura tibetana, budista, tantrista i hinduista, que consideren els mandales com mitjans poderosos per a la meditació i l’autoconsciència. Segueix llegint »

Qüestió d’educació

Una entrada de publicada el

Per si algú encara no l’ha vist, us penjo el documental del passat 3 de febrer a Salvados: Cuestión de educación.

És un documental molt interessant sobre l’educació a Espanya. Concretament, sobre els problemes de l’educació a Espanya, d’on provenen aquests problemes i si la reforma educativa que s’està debatent actualment ajudarà a canviar les coses. Aquest documental ens apropa a Finlàndia, un dels països del món amb més bona reputació pel que fa a l’educació. Però,… és només una qüestió d’educació? O és sobretot que els valors i la societat són diferents? Segueix llegint »

Sobre les rabietes

Una entrada de publicada el

Amb el meu primer miniu no vaig patir gaire aquest fenomen del que tothom parla: les rabietes. M’havia preparat psicològicament per l’etapa de l’any i mig als tres anys, on sembla ser que molts nens pateixen aquestes crisis amb més o menys regularitat i intensitat. Però no va ser massa intens, en el cas del Martí.

Ara, amb el segon ja començo a entendre el perquè de tan rebombori. Té molt clares les coses i vol aconseguir els seus objectius costi el que costi. Crec que aquestes són qualitats que l’ajudaran molt a anar per la vida, però ara té un any i mig i ha d’acceptar certs límits.  Límits com que no es pot quedar mirant la lluna sense jaqueta, a 3 graus i mig plovent, límits com que no pot tocar el forn perquè crema, com que no pot anar despullat tot el dia perquè fa fred. Segueix llegint »

Els drets dels infants

Una entrada de publicada el

Ahir va ser el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Un gran dia per celebrar i per reflexionar.
En dies com avui, acostumem a pensar en els drets fonamentals, com el dret a la vida, a la salut, l’educació, l’habitatge, la Pau, la igualtat, a la bona alimentació, a la protecció, al coneixement,…

Avui, des de Miniueca, vull fer una crida als drets menys evidents: Segueix llegint »

La doble adaptació

Una entrada de publicada el

Duríssima. No sé si sobreviurem.

Fa dies que us dec una entrada, lectores i lectors meus, però la doble adaptació d’aquest setembre em té monopolitzada, exprimida, exhausta.

El Martí, el meu miniu gran, ha començat P3. Ja va a l’escola dels grans! S’ha passat l’estiu amb molta il·lusió. I el cert és que s’ho passa bé, va amb els seus amics, les mestres són encantadores. I quin és el problema, doncs? Ens enyora. No voldria separar-se de nosaltres.

El segon dia d’escola, just quan m’acabava de fer un petó i feia un esforç per lluitar contra les llàgrimes, una nena de la classe el va picar. Això va desencadenar una crisi sense precedents. La potència dels crits em van fer tornar a entrar a l’aula (i vaig sentir alguna veu que em deia: error fatal!!). El vaig trobar histèric. Vaig intentar transmetre-li tan d’amor, confiança i respecte com vaig poder. El vaig escoltar i consolar. Segueix llegint »

Al agua, bebés!

Una entrada de publicada el

Una lectura refrescant i útil per a l’agost.

Aquest llibre ofereix una guia pràctica per nedar amb els minius nadons, a partir d’un mes i mig d’edat!

La seva autora és una de les majors expertes mundials en el tema i proposa diverses activitats i jocs per gaudir de l’aigua amb els nadons. Activitats que els ajuden a adquirir confiança dins l’aigua, a enfortir la musculatura i a desenvolupar tècniques de flotació i moviments que més endavant els ajudaran a nedar tot sols.

Estic posant en pràctica molts d’aquest exercicis amb el meu miniu d’un any i ens ho passem bomba!

Ioga en família

Una entrada de publicada el

Fa uns dies vaig fer la meva primera sessió de ioga en família i em va semblar espectacular.

Hi vam anar els quatre: els dos minius, el papa i jo. Amb el petitó d’un any sabíem que no seria fàcil, però valia la pena intentar-ho.  I la veritat és que l’activitat ens va sorprendre i ens va encantar. Els nens estaven radiants, feliços, alegres i súper participatius i atents. Nosaltres relaxats i contents de participar en una activitat tan bonica amb altres famílies.

Hi va haver de tot: silenci, música, rialles, jocs, històries, acrobàcies, dansa, animals, rotllanes, abraçades, croquetes,…. això sí, prohibits els crits i els cops.

El ioga en família (o yoga, segons els puristes), s’ha anat posant de moda els últims anys. És una activitat divertida i beneficiosa per a tota la família.

Beneficiosa?
Segons la meva mestra de yoga, els beneficis per als minius  i les famílies són:
Segueix llegint »

A l’altre costat

Una entrada de publicada el

Dentetes, on ets?
L’Isac va seure sobre el llit amb la capsa de sabates buida entre les mans. El peu colpejava el llit: toc toc, toc toc. Quan passava això la mare li deia respira fondo. Però la mare no hi era. Només hi havia la cangur fullejant alguna revista a la sala. I segur que odiava els ratolins. Com la mama. Per això el Dentetes vivia en aquella capsa, i menjava les restes del sopar que l’Isac s’amagava a les butxaques cada vespre.
Segueix llegint »