Arxius de l'etiqueta mare

Energia femenina per al part

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig quedar amb una amiga per anar a veure unes fotografies. Vam arribar a la sala de les fotos i em va tapar els ulls.
Aleshores vaig començar a notar tres o quatre parells de mans que em tocaven. Lliscaven per sobre la meva roba. Silenci. Em tocaven el cap, el coll, les espatlles, l’esquena, el ventre. Eren mans càlides i amoroses. Em relaxaven, em feien sentir bé.

Així va començar el meu Blessing way: una celebració per honorar la dona que serà mare. Honorar el meu úter.

Durant una tarda les meves amigues em van fer reina. Segueix llegint »

Le premier cri: una pel·lícula sobre el part, el naixement, la vida

Una entrada de publicada el

Le premier cri; el primer crit; el títol ja ho diu tot.

Deu parts, deu naixements en cultures diferents. La volta al món en els primers instants de vida. Les primeres al·lenades de molts infants anònims.

Amb un estil similar al de la pel·lícula Bebés, impregnada d’una sensibilitat profunda i un gran respecte, aquesta pel·lícula del realitzador francès Gilles de Maistre ens posa la pell de gallina des del primer moment.

Ara que estic de nou embarassada em commou profundament, em fa portar les mans al ventre, em fa rememorar els meus altres dos parts i somniar amb el proper. Els parts són els moments més intensos de la meva vida, i aquesta pel·lícula me’ls fa reviure.

La voleu compartir amb mi?

Aquí teniu el trailer: Segueix llegint »

La resurrecció de Miniueca

Una entrada de publicada el

Miniueca es desperta d’una llarga letargia!

És un despertar lent però enèrgic i ferm.

Durant aquests mesos he crescut com a persona i com a mare. He fet un viatge a l’Àfrica amb els meus fills, m’he establert com a emprenedora, i m’he tornat a quedar embarassada.

El dia dia amb els dos nens de 2 i 4 anys va a un ritme trepidant, i quan tinc dos minuts per pensar-ho, m’adono que el temps passa de pressa i que vull gaudir-ho amb plenitud. Per això vull reprendre l’escriptura de Miniueca; per ajudar a fer més fonda la petjada de la maternitat a la meva vida i a les vostres. Perquè penso que les mares i els infants petits ens mereixem una atenció profunda i intensa.

La tercera serà una nena i segur que em farà descobrir moltes noves coses de la maternitat, dels nadons, de mi mateixa, i del món que ens envolta.

Voleu seguir camí al meu costat?

A partir d’avui, tornaré a publicar una entrada setmanal.

I per anar reactivant-nos, us proposo 3 espais a internet molt interessants:

  • Madresfera: el portal de les mares i pares blogaires en castellà
  • Arrenca a córrer: nou blog sobre educació al portal criatures.cat
  • Cultureta: L’agenda d’activitats familiars de les comarques de Girona
Moltes gràcies per la vostra paciència i fidelitat!

Nits de teta

Una entrada de publicada el

Cada matí penso: una altra nit com aquesta i s’ha acabat! I cada nit em deixo portar,….

Se succeeixen les nits sense dormir. Des de quan? No ho sabria dir,… des de fa una setmana perquè li estan sortint les dents? Des de fa un mes perquè va estar malalt? Des de fa cinc mesos perquè pobret té malsons, des de fa un any perquè tenia còlics, des de fa un any i mig perquè va néixer? Des de fa més de dos anys perquè donava patadetes dins la panxa,…

En fi, una de les coses que he après des que soc mare és treure-li profit a 5 minuts de son com si fossin 5 hores. El cos bé s’ha d’adaptar Segueix llegint »

Ferides del cos i de l’ànima

Una entrada de publicada el

L’associació Dona Llum ha fet un vídeo per promoure el part respectat. Posa els pèls de punta. Remou les entranyes i els records.

Tenim dret a decidir. Tenim dret a un part respectuós, sensible i natural. Tenim dret a gaudir de l’experiència.

Hem de poder parlar amb veu ben alta de les ferides físiques i morals que ens pot fer un part poc respectuós i massa intervingut. Les nostres amigues, germanes, cosines, nebodes, filles i nétes tenen dret a saber el que passa en molts hospitals. Tenen dret a poder decidir i a tenir un part respectat i feliç.
Segueix llegint »

La doble adaptació

Una entrada de publicada el

Duríssima. No sé si sobreviurem.

Fa dies que us dec una entrada, lectores i lectors meus, però la doble adaptació d’aquest setembre em té monopolitzada, exprimida, exhausta.

El Martí, el meu miniu gran, ha començat P3. Ja va a l’escola dels grans! S’ha passat l’estiu amb molta il·lusió. I el cert és que s’ho passa bé, va amb els seus amics, les mestres són encantadores. I quin és el problema, doncs? Ens enyora. No voldria separar-se de nosaltres.

El segon dia d’escola, just quan m’acabava de fer un petó i feia un esforç per lluitar contra les llàgrimes, una nena de la classe el va picar. Això va desencadenar una crisi sense precedents. La potència dels crits em van fer tornar a entrar a l’aula (i vaig sentir alguna veu que em deia: error fatal!!). El vaig trobar histèric. Vaig intentar transmetre-li tan d’amor, confiança i respecte com vaig poder. El vaig escoltar i consolar. Segueix llegint »

Yoga para embarazo, parto y más

Una entrada de publicada el

Un llibre excel·lent per tenir a la tauleta de nit durant l’embaràs.
El ioga és molt recomanable durant tot el període de la maternitat perquè ens ajuda sentir-nos bé i a estar en forma, mantenint elàstica i forta la musculatura i exercitant la respiració. Aquest llibre a mi em va ajudar moltíssim a organitzar les meves sessions diàries de ioga. Els exercicis van evolucionant de manera progressiva amb la panxa, fins que arriba un moment en què ja surts de comptes i t’adones que estàs practicant les postures que et poden ajudar durant el part. Segueix llegint »

Miniueca fa 2 anys!

Una entrada de publicada el

Avui celebrem que Miniueca ha fet 2 anys i ha arribat a les 100 entrades!

Durant aquests dos anys ha evolucionat de la mà de les meves maternitats i els meus fills, i s’ha fet gran. L’han visitat 4810 persones, generant un total de 7737 visites, que espero que hagin sigut profitoses.

Miniueca ja té un lloc d’honor a la meva vida familiar. M’acompanya tot el dia en el pensament i m’omple les nits de lletres mentre els nens dormen. Tinc la sort de gaudir moltíssim escrivint per Miniueca i poder transmetre la meva passió per la criança.
Segueix llegint »

Educació emocional des de l’úter

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig veure al programa Redes de l’Eduard Punset (rtve) un gran reportatge sobre les emocions dels nadons dintre el ventre de la mare. De com s’estressen quan s’estressa la mare, i de com aquest estrès es podria traduir en possibles trastorns en la vida del nen i de l’adult. L’Eduard Punset dóna un enfoc al tema molt científic entrevistant a Vivette Glover, una investigadora experta en psicobiologia perinatal.

Segueix llegint »

Grip de mare

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana ens ha tocat la grip. Hem caigut tots. Un darrere l’altre. Primer el meu fill gran, jo, el petitó, i el papa. Quin horror! Sempre m’havia agradat estar malalta. Les sopetes de la mama, la compota de poma, les hores eternes al sofà mirant la tele, o llegint, o avorrint-me, una gran excusa per descansar de l’escola uns dies…. però ara que sóc jo la mare em sembla un infern estar malalta. Em flaquejaven tan els braços que no podia ni agafar el miniuet de 6 mesos. Ho veia tot borrós i em sentia el cap bullint, amb un dolor insuportable. I clar, mirava la cara del meu miniu gran, plena de mocs, i amb els ulls a mitja asta, i em deia, va Núria, que tu pots, pensa algun joc xulo,… però res, no tenia forces per res. Ens hem quedat tota la setmana arraulits al sofà, sota la manteta. I clar, se m’ha fet força curiós que el meu fill gran, amb només tres anys, m’hagués d’aguantar la gibrelleta per vomitar. Quin desastre. I jo que somniava en ser una marassa, fent sopetes i compotes, i massatges per a tots els malalts de la casa,… no ha pogut ser. No aquesta vegada. Espero estar més forta a la propera grip i no contagiar-me. Perquè això d’estar malalta i ser mare a l’hora no és gens divertit.