Arxius de l'etiqueta mans

Minius que parlen amb signes

Una entrada de publicada el

Feia temps que em venia de gust reprendre el tema de la llengua de signes per a nadons, i avui m’he dit a mi mateixa que era un bon dia. Va ser un dels temes inicials de miniueca, i avui vull fer-li un homenatge.

Vam començar a fer signes amb el miniu gran quan tenia 11 mesos, amb el mètode en francès de llengua de signes per a nadons, perquè en aquell moment no en vam trobar ni en castellà ni en català. Ara les coses s’han desenvolupat moltíssim i comença a posar-se de moda el tema. Segueix llegint »

La Reflexologia Podal Infantil

Una entrada de publicada el

Als meus minius els hi encanta que els hi toqui els peus. S’estiren i aixequen els peus, demanant un massatge. Però no un massatge qualsevol, demanen un massatge conte!

I jo aprofito el moment per explicar un conte de formigues i cucs que fan forats a la terra, tot treballant amb els meus polzes les zones reflexes dels seus peuets minúsculs.

Vaig començar a fer reflexologia podal al meu primer fill quan tenia sis mesos. Ara té tres anys i mig i encara li encanta! Fins i tot m’ajuda amb les seves manetes quan li faig al miniu petitó de casa.

La Reflexologia Podal Infantil (RPI) és això, doncs; fer un massatge a les zones reflexes dels peus dels minius. Un massatge ple d’amor, respecte, suavitat i amb el coneixement dels punts que estem treballant; zones reflexes dels òrgans i glàndules perquè s’equilibrin i estiguin en harmonia.

Hi ha qui fa reflexologia als seus fills només pel relax i l’estoneta de contacte i vincle. Hi ha qui ho enfoca més amb finalitats terapèutiques. Segueix llegint »

Massatges d’amor (3/3)

Una entrada de publicada el

Massatge Shantala per a nadons. Vídeos d’exemple

El massatge Shantala és una tècnica tradicional de la India per fer massatges als minius. Va ser importada a occident pel Dr. Leboyer als anys 50, i té molts beneficis físics i emocionals.

Aquí teniu alguns recursos visuals per aprendre a fer-ne, a part del llibre que ja us vaig recomanar a l’entrada “Massatges d’amor 2“.

  • Vídeo original del massatge Shantala

  • Una sèrie de vídeos explicats per educadores de massatge infantil de la AEMI

Massatge Shantala pels minius. Beneficis

Massatge Shantala pels minius. Preparatius

Massatge Shantala pels minius 1. El pit

Massatge Shantala pels minius 2. Braços i mans

Massatge Shantala pels minius 3. Abdomen

Massatge Shantala pels minius 4. Cames i peus

Massatge Shantala pels minius 5. Esquena

Massatge Shantala pels minius 6. La cara

Massatges d’amor (2/3)

Una entrada de publicada el

Cursos i recursos per aprendre massatge infantil

Si esteu de postpart és un bon moment per anar a algun curs de massatge infantil. Però també és molt interessant que hi puguin anar els pares, ja que el massatge és una activitat que poden fer amb els seus minius sense la vostra intervenció.

De vegades als mateixos CAPs en fan de gratuïts, però sinó, hi ha molts centres on en fan, impartits per monitores formades a l’Associació Espanyola de Massatge Infantil. I també hi ha la possibilitat de fer classes a domicili o en cap de setmana.

A través d’internet he conegut alguns centres que fan cursos de massatge infantil que no consten a la llista d’AEMI, com són Titània (Barcelona),  l’Equip Mudra (Girona), Maria de Mercè (Sant Cugat del Vallès), Associació Alletar i Criat (Valls), Espai Familiar (Blanes), Essència Tarragona.

A part de fer algun curs, us recomano molt 3 llibres:

També us recomano un document que corre per Internet fet per l’AEMI que té dibuixos molt il·lustratius.

Vinga, animeu-vos, que és molt divertit i gratificant!

Massatges d’amor (1/3)

Una entrada de publicada el

Introducció al massatge pels minius

Heu gaudit mai d’un massatge? Sabeu el plaer que representa i com us relaxa? Us podeu imaginar que la persona que més estimeu en aquest món cada vespre us fes un massatge ple de tendresa, per tot el cos, i que després us féssiu un bany relaxant per preparar-vos per anar a dormir?

Sempre m’ha agradat fer massatges. El contacte de les meves mans amb la pell tèbia d’una altra persona m’agrada i em reconforta. Però quan va néixer el Martí vaig descobrir la profunditat i la màgia d’aquest contacte. El tacte és el sentit més poderós per als nostres nadons.

Fer un massatge no és només útil per resoldre alguns mals físics del nostre fill, sinó que és, sobretot, una manera de vincular-nos i de comunicar-nos amb ell. Una manera de dir “t’estimo” amb el llenguatge de les mans, el més entenedor per als nadons. A més, les carícies i els massatges són importantíssims per al seu desenvolupament i els permeten sentir plaer i relaxar-se.

Encara recordo la cara de satisfacció que feia el Martí quan tenia un mes de vida i jo acabava la sessió de massatge posant les meves dues mans calentes i olioses sobre el seu pit. De vegades semblava que s’adormia i tot!

Quan es va fer més gran, reia sense parar en les fases meś actives del massatge, quan li feia moviments de “yoga” amb les cames i els braços.

Ara quan li proposo fer-li un massatge es puja la samarreta, s’estira i aixeca els cames perquè li comenci a tocar els peus. De vegades m’agafa el meu braç i me l’acaricia amb les mans com si m’estigués fent un massatge.

Us recomano molt que ho proveu! I això ho podeu fer mares o pares. De vegades va bé organitzar-se de manera que és sempre el pare el que fa el massatge en el cas que sigui ell el que està més hores fora de casa. Així, la mare pot tenir el rol de donar el pit i el pare dels massatges o el bany.

No es necessiten massa coneixements per poder-ho fer. Seguiu el vostre instint i el ritme de les vostres mans. Elles sabran com guiar-vos.

Prepareu un lloc tranquil (potser sobre el vostre llit mateix, vosaltres agenollades o assegudes amb l’esquena recta), amb llum tènue, silenci o una música molt suau, i un bon oli vegetal (el d’ametlles dolces va molt bé i és molt hidratant). Sota el nadó hi podeu posar una tovallola toveta i suau, i sota la tovallola, alguna mena de plàstic, o un canviador (s’ha de preveure que durant el massatge relaxin els esfínters).

Mireu sempre el nadó als ulls mentre aneu fent el massatge, i canteu-li o expliqueu-li el que aneu fent amb veu dolça i relaxada. El tipus i la seqüència de moviments són importants. Comenceu per les cames, els peus i els braços per després incidir en el pit i el ventre que són les zones més sensibles. Depenent de l’hora del dia i de com està el nadó, el massatge pot ser més estimulant (amb moviments ràpids i exercicis d’estiraments i tipus “gimnàstic”) o més relaxant (amb moviments lents, suaus i profunds). Quan fem el massatge a les cames i els braços, per exemple, si els moviments van en direcció a la punta de les extremitats (cap enfora) tindran un efecte relaxant, i si van cap al centre del cos, tindran un efecte estimulant.

Bé, dit això, us deixo que investigueu pel vostre compte.

Podeu llegir altres articles que parlen sobre el tema:

El pais

Embaràs conscient, part natural i suport a la criança

Dormir sin llorar

Mimos y teta

Mimame mucho

Un porc que menja

Una entrada de publicada el

Els escèptics de la llengua de signes, aquí teniu una prova comunicativa:

Un porc que menja!

El Martí ja domina uns 30 signes i es comunica amb entusiasme. L’altre dia li vaig dibuixar el porc que veieu a la foto i em va fer el signe de porc. Aleshores va agafar el color vermell, li va fer un gargot a la boca i va fer el signe de menjar!!! Al·lucinant! I per assegurar-se de què l’havia entès, es va girar cap a mi i me’l va tornar a fer.

De vegades també juga a estirar els ninots cap per avall i fer-los dormir (fa el signe de què estan dormint). I d’altres vegades està dibuixant ell solet i ens va fent el signe de tot el que dibuixa (per exemple, un cargol, o un cocodril….), encara que nosaltres només hi veiem gargots sense sentit. Sovint l’observem com s’explica un conte a ell mateix, sense que nosaltres estiguem presents, va xerrant i fent els signes de tot el que hi troba. I s’ho passa de bé!!!

Ens encanta descobrir el món interior del nostre fill que encara no té ni un any i mig!!!

Estem al·lucinats!

Parlem amb les mans!

Una entrada de publicada el

Funciona!

Recordeu que us vaig parlar de la llengua de signes per nadons? Ara ja m’ha quedat clar que funciona. El meu fill m’ho demostra cada dia. Vam començar a fer-li signes del mètode francès cap als 11 mesos, quan vam veure que ja picava de mans, o deia adéu amb la mà. Aleshores vam pensar que era el bon moment. I vam introduir els signes que vam pensar que podien ser més interessants per la vida quotidiana: « vols més? », « dormir », « menjar », « ja està », « bany ». Vam passar un mes fent aquests signes cada vegada que vocalment dèiem les paraules. Un mes sense resposta. Ens vam començar a desmotivar, pensàvem que no funcionava. I de cop i volta, un dia, quan estàvem dinant, veiem que el Martí comença a moure les mans enèrgicament. Vam fer-li el signe per preguntar-li si ja havia acabat (ja està?), i ho va tornar a repetir! Aleshores, el vam treure de la trona i ens va dedicar una rialla espectacular. Ens havíem comunicat!!! Ens havia pogut expressar el seu desig i li havíem fet cas!!! A partir d’aquell dia els àpats han sigut molt més calmats, perquè quan ja no vol menjar més, simplement ens fa el signe i ens estalviem que tiri el plat a terra, o que tiri el menjar, o que ho escampi tot per la taula, o que es posi a gemegar i a intentar sortir de la cadira. Ara tot és més fàcil. També és més fàcil el moment d’anar a dormir. Perquè dos dies més tard de l’experiència d’aquell dinar, un vespre, li vaig preguntar si volia anar a dormir (amb la veu i el signe) i em va respondre amb el signe d’anar a dormir! (bé, més o menys, perquè ell fa variants del signe que li fem nosaltres, segons les seves capacitats manuals). A partir d’aquell dia, quan està cansat, s’apropa i fa el signe per anar a dormir. Us puc ben dir que ens estalviem bastants plors i mal humor.

Ara ja fa 3 mesos d’aquells primers signes i també fa el signe de “pipi” i “caca” i creiem que potser això ens ajudarà a l’hora de treure-li els bolquers, ja veurem! A més, és divertit perquè hem començat a fer-li el signe d’alguns animals dels contes i en una setmana ja els fa amb les seves pròpies mans!

Estem molt impressionats amb això dels signes, perquè és un senyal de què ens entenem, de què hi ha comunicació entre nosaltres. Ara a casa nostra anem parlant amb la veu i amb les mans, i ell ja anirà incorporant el que pugui o vulgui en el seu llenguatge personal.

Us recomano molt l’experiència!

Llengua de signes per a nadons

Una entrada de publicada el

Fins fa poc mesos no havia sentit mai a parlar de la llengua de signes adaptada a nadons. Un dia ho vaig descobrir per internet, gairebé per casualitat, quan vaig trobar un vídeo d’una nena de 13 mesos parlant amb les mans, i se’m va obrir la porta a un món meravellós i molt divertit!

Es tracta d’una adaptació de la llengua de signes a les possibilitats dels nadons. D’aquesta manera, podem aconseguir comunicar-nos amb ells abans de què comencin a parlar. Això pot millorar molt el tema de les « rabietes » perquè ens poden expressar el que necessiten en cada moment.

No sembla massa difícil, només cal estudiar-se alguns signes de la vida quotidiana (dormir, menjar, joguina,….) i anar-los fent en el moment en què diem aquestes paraules. Podem començar a fer-ho des que el nadó neix, però comença a ser força efectiu a partir dels 6 mesos i normalment comencen a fer els signes ells mateixos entre els 10 o 12 mesos.

Nosaltres tot just acabem de començar i de moment el Martí ens mira les mans encuriosit, crec que intenta entendre per què de cop i volta les movem tant!

Aquesta tècnica està molt de moda als Estats Units i Canadà (Quebec). A França també està agafant força, i a Espanya se’n comença a parlar. Però atenció, encara que podríem pensar que la llengua de signes és universal, no ho és, cada idioma té el seu corresponent amb signes, però només existeixen adaptacions per a nadons en alguns casos. Pel que jo sé, en català no existeix aquesta adaptació, però sí en castellà, gràcies a una mare entusiasta que ha traduït el mètode americà.

Altres llocs que parlen del tema:

article a criatures.cat

llibre del mètode espanyol

explicació del mètode en castellà

conversa sobre el tema al fòrum “dormir sin llorar”

un mètode americà

un mètode anglès

un altre mètode americà

un fòrum en francès

el mètode francès

un altre mètode de Quebec

Exemples de “Baby-led weaning”

Una entrada de publicada el

Aquí us deixo alguns vídeos que il·lustren el mètode “baby-led weaning” per aprendre a menjar sòlids del que us parlava a l‘entrada anterior. Els 2 primers vídeos són de nadons de 6 mesos, el tercer és de la mateixa nena del primer vídeo però un mes més tard, i la nena de l’últim vídeo no sé quina edat té, però jo crec que us 9 o 10 mesos. Què me’n dieu?

Experimentant amb el menjar sòlid

Una entrada de publicada el

Quan arriba el moment de començar a introduir aliments sòlids a la dieta dels nostres fills, normalment al voltant dels 6 mesos, totes les mares (i molts pares) ens estressem moltíssim. Si havíem aconseguit una lactància materna amb èxit i plaent, això de començar a donar-li un menjar que no surt del nostre cos ens crea un conflicte pràctic i emocional terrible. Ens passem les nits pensant de què li podem fer les “papilles”, per quin aliment començar, amb quin ritme introduir-los, com combinar-ho amb el pit, i un llarg etcètera. A més a més, normalment la visita al pediatra no ens ajuda gaire, i si en visitem més d’un per estar segures de les pautes que ens han donat, encara ens confonen més perquè sovint ens recomanen « instruccions » contradictòries. I és que amb el pit tot era tan fàcil…. el nen menjava el que necessitava i punt, però ara que ho hem de mesurar i calcular tot, ara que la seva salut dependrà del nostre criteri i habilitat a l’hora de fer cuinetes (cosa que hem fet tota la vida), ens sentim vulnerables i dubtoses.

Doncs bé, jo després d’estressar-me molt, i de llegir molt (al Carlos González, per exemple), vaig decidir que no li donaria farinetes i que el deixaria menjar al seu aire, el que ell volgués del que nosaltres menjàvem, amb els seus propis dits. Em va semblar el més coherent amb la meva manera d’enfocar la seva educació, el més de sentit comú, el més respectuós amb la seva personalitat i els seus propis ritmes i necessitats. Més tard vaig descobrir que la OMS fa recomanacions similars a aquest mètode.

Vam seguir un mètode que es diu « baby led weaning ». El van descriure unes pediatres angleses que es diuen Gill Rapley i Tracey Murkett, i és molt similar al que proposa el llibre de “Mi niño no me come”, del Carlos González. Estic encantada amb el tema! Crec que el Martí s’ho passa molt bé menjant, li agrada gairebé tot el que li oferim. A més, per nosaltres, les hores dels àpats són molt relaxades. M’esgarrifo cada vegada que veig com s’estressen alguns pares del meu voltant barallant-se amb els seus fills perquè obrin la boca i els hi puguin posar una altra cullerada. Nosaltres, simplement ens asseiem tots a taula i mengem!

Els que opteu per aquest mètode, però, heu de saber que no estareu lliures d’angoixes fins que passin uns mesos. Us aconsello que us documenteu molt bé per estar segurs del que feu. Al principi de vegades s’ennueguen, però és una manera de practicar el seu reflex de nàusea (“gag reflex” en anglès), no vol dir que estiguin a punt d’ofegar-se. Si practiquen sovint cada vegada s’ennuegaran menys. En tot cas, cal estar ben documentats per entendre la diferència entre ennuegament i ofec i saber què cal fer en cadascun dels casos. A més a més, fins que passen uns mesos, tens la sensació de que no mengen res de res. Sembla que només juguen amb el menjar, el manipulen, el tasten, però no sembla que traguin res. Aleshores, has d’estar molt tranquil·la si li segueixes donant pit a demanda, sempre abans de seure a taula, perquè el que l’alimenta és el pit, i els sòlids de moment només són un entrenament. El que és important és oferir varietat de colors, textures i formes perquè ell vagi trobant el que li agrada i el que no, i tenir molta paciència. Després d’uns mesos, de cop i volta descobreixes que el plat es buida i que gairebé no hi ha menjar per terra. Tatxan!!! Sembla que menja!

Per si teniu més curiositat:

article a “mimos y teta”

article a « bebés y más »

un altre article a “bebés y más”