Arxius de l'etiqueta llibertat

Els drets dels infants

Una entrada de publicada el

Ahir va ser el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Un gran dia per celebrar i per reflexionar.
En dies com avui, acostumem a pensar en els drets fonamentals, com el dret a la vida, a la salut, l’educació, l’habitatge, la Pau, la igualtat, a la bona alimentació, a la protecció, al coneixement,…

Avui, des de Miniueca, vull fer una crida als drets menys evidents: Segueix llegint »

El niño ya come solo

Una entrada de publicada el

L’esperada traducció del llibre d’introducció als aliments sòlids “Baby-led weaning“, del que ja havíem parlat a Miniueca altres vegades.

Aquestes pediatres exposen el seu mètode amb senzillesa, claredat i solvència. Ens guien en el procés natural de la introducció d’aliments sòlids que la societat moderna ha transformat en un procés complicat i farragós, però que tenint clars alguns conceptes, pot resultar molt senzill.
Segueix llegint »

Ferides del cos i de l’ànima

Una entrada de publicada el

L’associació Dona Llum ha fet un vídeo per promoure el part respectat. Posa els pèls de punta. Remou les entranyes i els records.

Tenim dret a decidir. Tenim dret a un part respectuós, sensible i natural. Tenim dret a gaudir de l’experiència.

Hem de poder parlar amb veu ben alta de les ferides físiques i morals que ens pot fer un part poc respectuós i massa intervingut. Les nostres amigues, germanes, cosines, nebodes, filles i nétes tenen dret a saber el que passa en molts hospitals. Tenen dret a poder decidir i a tenir un part respectat i feliç.
Segueix llegint »

Aclariments sobre el debat de l’educació

Una entrada de publicada el

Avui m’agradaria fer una puntualització sobre l’entrada de la setmana passada sobre el Documental “La educación prohibida”.

Crec que és un vídeo profund, trencador, que posa sobre la taula temes bàsics molt importants sobre pedagogia i educació. És un vídeo que denúncia la situació que es viu a moltes escoles del món on sembla que l’educació tradicional no ofereix als infants el que necessiten per al seu desenvolupament i benestar. 

Tot i així, si aquest documental està fet amb la intenció de canviar les coses i millorar el sistema educatiu, crec que no és prou complert. La teatralització que fan de la situació a les escoles tradicionals podria ofendre i crear rebuig a molts i moltes mestres de les escoles tradicionals que intenten fer la seva feina d’una altra manera. No estic negant que existeixin molts casos com l’escenificat al documental, però segons el meu parer, per ser més constructius, el documental podria ser més positiu i esperançador reconeixent els projectes de pedagogies alternatives que es fan des de dins el sistema de l’escola pública. Una de les claus per reformar el sistema educatiu tradicional crec que és canviar-lo des de dintre. I això no ho podem fer si els mestres se senten atacats o menyspreats. Segueix llegint »

Documental “La educación prohibida”

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana m’he emocionat en veure aquest documental que corre per la xarxa.

La Educación Prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l’escolarització moderna i la manera d’entendre l’educació. Això ho fa a través de la visualització d’experiències educatives diferents, no convencionals, que plantegen la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

Què esperem de l’escola dels nostres minius? Com volem que els eduquin? Esperem disciplina, ordre, silenci, autocontrol, i avorriment, o esperem que s’impregnin de solidaritat, amor, empatia, creativitat, entusiasme i passió?
Segueix llegint »

Vol de nuit

Una entrada de publicada el
Mallerenga Carbonera per Alrik Hoven

El meu fill gran ja s’ha independitzat i només té 3 anys!

Des que va néixer, hem dormit sempre junts. Ha sigut una gran experiència per a tots, hem après els uns dels altres, ens hem fet companyia nocturna, i hem dormit molt bé.

Però ara fa quinze dies que ha decidit marxar. Com un ocellet que decideix saltar del niu i emprendre el seu primer vol en solitari.
Segueix llegint »

Ni rabietas ni conflictos

Una entrada de publicada el

Si ja coneixeu l’autora d’aquest llibre, la Rosa Jové, i n’heu llegit algun altre com Crianza feliz o Dormir sense llàgrimes, aquest nou llibre no us sorprendrà.

Ara bé, penso que és un llibre molt concís, amè i útil. Ens dóna consells pràctics a on poder-nos agafar quan tenim conflictes amb els nostres fills.

És un llibre per educar en la no violència, la calma i la serenor, al meu entendre. Després de llegir-lo ens queda molt clar que els castics, les bufetades, els xantatges, els crits, les amenaces i tota aquella conducta que se li assembli no només no ens ajuden quan tenim un conflicte familiar, sinó que empitjoren la situació, l’autoestima del miniu i el benestar de tots.
Segueix llegint »

Els secrets d’un part feliç

Una entrada de publicada el

Per a mi, ha estat el llibre revel·lació de l’any. Crec que feia temps que no s’escrivia un llibre sobre el part tan ben documentat, amè, interessant, emocionant i útil. La Marta Espar ha fet una feina excel·lent.

Si esteu embarassades o hi voleu estar aviat, i necessiteu començar-vos a fer preguntes sobre el part que voleu, com planificar-lo i com entendre els processos fisiològics i les actuacions mèdiques actuals, aquest és el vostre llibre.

Recordeu que la OMS defineix el part normal en dones de baix risc com “un esdeveniment fisiològic en el qual només s’ha d’intervenir quan hi ha complicacions”.

El part que volem

Una entrada de publicada el

Fa mesos que tinc el títol d’aquesta entrada dins el cap, però no la puc escriure.

Per què? Per què costa tant parlar del part?

Què fa que un part sigui un acte de plaer, joia i amor, o per altra banda, es converteixi en un dels nostres pitjors records?

Un part hauria de ser sempre un acte meravellós, un acte d’amor profund, la porta a la vida, l’inici de tot.  I per això moltes cultures han fet del part un acte sagrat.

Però en la societat en què vivim, els parts s’han transformat en protocols hospitalaris, i moltes de nosaltres n’hem patit les conseqüències.

Actualment els estudis científics, les organitzacions internacionals, els governs, i cada vegada més, els hospitals, han anat redescobrint i assumint que en un part normal (de baix risc), el millor és deixar que el cos s’expressi i ens guii cap a un part natural o fisiològic. I per això, cada vegada més, se’ns ofereixen diverses alternatives quan ens plantegem com volem que neixi el nostre miniu.
Segueix llegint »

La generació de súper dones

Una entrada de publicada el

Sóc d’una generació de súper dones. Quan érem petites ja somniàvem en ser astronautes, metges, científiques, ballarines, actrius, advocades, veterinàries, exploradores. Però ningú ens va ensenyar a somniar a ser mares.

Les nostres mares van lluitar per fer-se un lloc a la societat capitalista del moment. Van lluitar perquè el món les veiés com a persones econòmicament actives, persones intel·ligents, persones capaces d’assumir responsabilitats, persones innovadores i creatives. Van lluitar perquè el que elles ja sabien que tenien a dins es veiés des de fora. Però per poder aconseguir aquest reconeixement van haver de deixar de banda i demonitzar la seva essència de mares. Van patir una època dura i salvatge en què la maternitat només es podia entendre des de la tecnificació del part, el desenvolupament de la indústria de les llets de fórmula i la introducció dels xumets i d’altres objectes de substitució. A la que se li acudia expressar el desig d’estar amb els seus fills la condemnaven com a víctima i seguidora de la societat tradicional masclista.

Sóc d’una generació que enlloc de jugar a “mares i pares” jugava a “nens i cangurs”. Una generació que mai havia vist com mamaven els nens. Una generació que mai s’havia plantejat com combinaria el desig de tenir fills amb la vida d’astronauta. Per a la nostra generació de súper dones, ser mares era implícit, no qüestionable, de la mateixa manera que ser astronauta. Però per ser astronauta s’han d’aprendre moltes coses, i per ser mare?

La nostra generació ha aconseguit tenir millors resultats a les escoles i instituts que els homes, ser més nombroses a les universitats, i fer unes carreres professionals i econòmiques brillants sense saber ni enfilar una agulla.  A més a més, també hem après a ser les més seductores, les millors amants, les més divertides, les més actives, les més creatives. Les nostres mares poden estar orgulloses de tot el que hem aconseguit. Però just quan ens trobem en el moment més important de les nostres carreres,  en el punt de no retorn, quan es pot consolidar definitivament la nostra vida econòmica i pública, just en aquest moment ens quedem embarassades. I ni nosaltres ni la societat que ens envolta no estem preparades per la maternitat.

Les nostres mares van lluitar molt per aconseguir el que per a nosaltres és un dret fonamental: estudiar i fer una carrera professional com ho hauria fet qualsevol home a la seva època. A nosaltres ens toca lluitar per aconseguir que ser astronautes i mares no sigui incompatible. Aconseguir no haver de triar entre tenir la maternitat que volem, respectuosa amb els ritmes naturals del nostre cos i dels nostres infants, i una vida professional reconeguda i activa, i que la societat accepti la nostra essència més femenina; la maternitat. Hem d’aconseguir que la societat afavoreixi la participació dels homes en la criança dels fills per no estar tan soles davant d’aquesta tasca tan – o la més-  important de les nostres vides. Hem d’aconseguir que la criança, l’alletament matern i el vincle mare-fill s’entenguin com un procés fonamental per al desenvolupament d’una societat futura més viva, més sana i més sàvia.

Us recomano que llegiu:

Manifiesto Maternal

Unid el conocimiento y la fuerza maternal

Casilda Rodrigañez