Arxius de l'etiqueta llengua de signes

Minius que parlen amb signes

Una entrada de publicada el

Feia temps que em venia de gust reprendre el tema de la llengua de signes per a nadons, i avui m’he dit a mi mateixa que era un bon dia. Va ser un dels temes inicials de miniueca, i avui vull fer-li un homenatge.

Vam començar a fer signes amb el miniu gran quan tenia 11 mesos, amb el mètode en francès de llengua de signes per a nadons, perquè en aquell moment no en vam trobar ni en castellà ni en català. Ara les coses s’han desenvolupat moltíssim i comença a posar-se de moda el tema. Segueix llegint »

Un porc que menja

Una entrada de publicada el

Els escèptics de la llengua de signes, aquí teniu una prova comunicativa:

Un porc que menja!

El Martí ja domina uns 30 signes i es comunica amb entusiasme. L’altre dia li vaig dibuixar el porc que veieu a la foto i em va fer el signe de porc. Aleshores va agafar el color vermell, li va fer un gargot a la boca i va fer el signe de menjar!!! Al·lucinant! I per assegurar-se de què l’havia entès, es va girar cap a mi i me’l va tornar a fer.

De vegades també juga a estirar els ninots cap per avall i fer-los dormir (fa el signe de què estan dormint). I d’altres vegades està dibuixant ell solet i ens va fent el signe de tot el que dibuixa (per exemple, un cargol, o un cocodril….), encara que nosaltres només hi veiem gargots sense sentit. Sovint l’observem com s’explica un conte a ell mateix, sense que nosaltres estiguem presents, va xerrant i fent els signes de tot el que hi troba. I s’ho passa de bé!!!

Ens encanta descobrir el món interior del nostre fill que encara no té ni un any i mig!!!

Estem al·lucinats!

Parlem amb les mans!

Una entrada de publicada el

Funciona!

Recordeu que us vaig parlar de la llengua de signes per nadons? Ara ja m’ha quedat clar que funciona. El meu fill m’ho demostra cada dia. Vam començar a fer-li signes del mètode francès cap als 11 mesos, quan vam veure que ja picava de mans, o deia adéu amb la mà. Aleshores vam pensar que era el bon moment. I vam introduir els signes que vam pensar que podien ser més interessants per la vida quotidiana: « vols més? », « dormir », « menjar », « ja està », « bany ». Vam passar un mes fent aquests signes cada vegada que vocalment dèiem les paraules. Un mes sense resposta. Ens vam començar a desmotivar, pensàvem que no funcionava. I de cop i volta, un dia, quan estàvem dinant, veiem que el Martí comença a moure les mans enèrgicament. Vam fer-li el signe per preguntar-li si ja havia acabat (ja està?), i ho va tornar a repetir! Aleshores, el vam treure de la trona i ens va dedicar una rialla espectacular. Ens havíem comunicat!!! Ens havia pogut expressar el seu desig i li havíem fet cas!!! A partir d’aquell dia els àpats han sigut molt més calmats, perquè quan ja no vol menjar més, simplement ens fa el signe i ens estalviem que tiri el plat a terra, o que tiri el menjar, o que ho escampi tot per la taula, o que es posi a gemegar i a intentar sortir de la cadira. Ara tot és més fàcil. També és més fàcil el moment d’anar a dormir. Perquè dos dies més tard de l’experiència d’aquell dinar, un vespre, li vaig preguntar si volia anar a dormir (amb la veu i el signe) i em va respondre amb el signe d’anar a dormir! (bé, més o menys, perquè ell fa variants del signe que li fem nosaltres, segons les seves capacitats manuals). A partir d’aquell dia, quan està cansat, s’apropa i fa el signe per anar a dormir. Us puc ben dir que ens estalviem bastants plors i mal humor.

Ara ja fa 3 mesos d’aquells primers signes i també fa el signe de “pipi” i “caca” i creiem que potser això ens ajudarà a l’hora de treure-li els bolquers, ja veurem! A més, és divertit perquè hem començat a fer-li el signe d’alguns animals dels contes i en una setmana ja els fa amb les seves pròpies mans!

Estem molt impressionats amb això dels signes, perquè és un senyal de què ens entenem, de què hi ha comunicació entre nosaltres. Ara a casa nostra anem parlant amb la veu i amb les mans, i ell ja anirà incorporant el que pugui o vulgui en el seu llenguatge personal.

Us recomano molt l’experiència!

Llengua de signes per a nadons

Una entrada de publicada el

Fins fa poc mesos no havia sentit mai a parlar de la llengua de signes adaptada a nadons. Un dia ho vaig descobrir per internet, gairebé per casualitat, quan vaig trobar un vídeo d’una nena de 13 mesos parlant amb les mans, i se’m va obrir la porta a un món meravellós i molt divertit!

Es tracta d’una adaptació de la llengua de signes a les possibilitats dels nadons. D’aquesta manera, podem aconseguir comunicar-nos amb ells abans de què comencin a parlar. Això pot millorar molt el tema de les « rabietes » perquè ens poden expressar el que necessiten en cada moment.

No sembla massa difícil, només cal estudiar-se alguns signes de la vida quotidiana (dormir, menjar, joguina,….) i anar-los fent en el moment en què diem aquestes paraules. Podem començar a fer-ho des que el nadó neix, però comença a ser força efectiu a partir dels 6 mesos i normalment comencen a fer els signes ells mateixos entre els 10 o 12 mesos.

Nosaltres tot just acabem de començar i de moment el Martí ens mira les mans encuriosit, crec que intenta entendre per què de cop i volta les movem tant!

Aquesta tècnica està molt de moda als Estats Units i Canadà (Quebec). A França també està agafant força, i a Espanya se’n comença a parlar. Però atenció, encara que podríem pensar que la llengua de signes és universal, no ho és, cada idioma té el seu corresponent amb signes, però només existeixen adaptacions per a nadons en alguns casos. Pel que jo sé, en català no existeix aquesta adaptació, però sí en castellà, gràcies a una mare entusiasta que ha traduït el mètode americà.

Altres llocs que parlen del tema:

article a criatures.cat

llibre del mètode espanyol

explicació del mètode en castellà

conversa sobre el tema al fòrum “dormir sin llorar”

un mètode americà

un mètode anglès

un altre mètode americà

un fòrum en francès

el mètode francès

un altre mètode de Quebec