Arxius de l'etiqueta joc

Botigues de joguines

Una entrada de publicada el

Preparant el Nadal (2/2)

Per si no heu arribat a temps a fabricar les joguines per als vostres fills i les voleu comprar, us escric aquest article pràctic.

Recordeu que l’any passat per aquestes dates us vaig fer un recull exhaustiu de botigues de joguines educatives i alternatives als circuits comercials i televisius habituals?

Doncs avui m’agradaria fer una petita extensió d’aquella llista, remarcant i afegint:
Segueix llegint »

Fabriquem joguines

Una entrada de publicada el

Preparant el Nadal (1/2)

Aquest any la crisi ha fet un forat més profund a les nostres butxaques. I ara que ve Nadal potser serem més conscients del cost dels regals i intentarem fer un esforç per minimitzar els costos sense perdre la màgia, la sorpresa i l’alegria.

Doncs crec que una bona manera d’aconseguir-ho és fabricant nosaltres mateixos les joguines per als minius. Això sí, amb nens crescudets haurem de fabricar-les d’amagat si som dels que seguim les tradicions.

Fa poc que he descobert aquest món tan màgic i ple de possibilitats que és el de la fabricació de joguines casolanes, així que avui només us en donaré un petit tast, i potser en altres entrades us aniré explicant el que he fabricat jo mateixa.

Els minius petits necessiten (i els agrada) jugar amb materials ben simples; que s’encaixin, que rodolin, que es puguin posar a la boca, que facin sorolls, que semblin una persona, que s’apilin, que s’omplin i es buidin,…. Així que podríem fer, per exemple, amb poca inversió i una mica d’imaginació:
Segueix llegint »

La capsa dels dies de pluja

Una entrada de publicada el

Per fi han començat les pluges de tardor. M’agraden els dies de tardor que t’obliguen a quedar-te a casa amb una tassa calenta entre les mans mirant el degoteig per la finestra. Són dies per relaxar-se, per pensar, per estar amb un mateix.

Però quan tenim fills i plou, sovint ens fa por no tenir prou recursos per fer-los passar una bona estona. I és que era tan fàcil a l’estiu: platja, piscina, riu, parc, passeig,….
Segueix llegint »

Descobrint nous blogs

Una entrada de publicada el

Avui us presentaré dos blogs que segueixo des de fa una temporada i em semblen molt interessants.

El primer es diu  DE CAP A PEUS, i la seva autora ens parla de temes relacionats amb la fisioteràpia i la osteopatia. El que em sembla destacable pel món de Miniueca és que dedica moltes entrades al desenvolupament psicomotriu i postural dels nadons. A més a més, també fa molt d’èmfasi en la recuperació del sòl pelvià abans i després del part.

El segon es diu JUGAR, UNA FORMA DE VIVIR, i la seva autora, la Imma Marín, a la que vaig entrevistar per l’especial Nadal de Miniueca, ens parla de jocs i joguines. L’enfoc que li dóna però, no és només un enfoc infantil, sinó que parla del joc d’una manera global; per a minius, joves i adults. És interessant descobrir com podem impregnar amb el joc la vida d’adults, i potser d’aquesta manera divertir-nos,  relaxar-nos, descarregar tensions, aprendre, i també, poder-nos apropar als nostres minius juganers amb més empatia.

Així doncs, a partir d’ara, podreu trobar aquests blogs a la llista “altres blogs de minius”.

Torna Miniueca!

Una entrada de publicada el

Des de la vivència íntima i preciosa de la meva nova maternitat, se m’han despertat noves inquietuds i idees. Així que reprenc l’escriptura de Miniueca amb molt d’entusiasme i bon humor.

Només espero poder satisfer-vos i oferir-vos entrades interessants.

A partir d’ara podreu llegir una nova entrada cada dimecres, i consultar les més antigues sempre que vulgueu.

I per anar fent boca, us presento una nova incorporació a la llista “altres blogs de minius”: El blog de JUGAR I JUGAR.
En aquest blog parlen de temes relacionats amb jocs i joguines, sobretot, però també de tot el que tingui a veure amb una educació respectuosa amb els processos de desenvolupament natural dels infants. El segueixo des de fa una temporada i m’encanta!

Vinga, espero que gaudiu de la nova temporada de Miniueca.

Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra passió per la criança!

La panera dels tresors

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana us vull proposar una activitat molt xula pels vostres minius.

La panera dels tresors és com s’anomena aquesta activitat a les escoles bressol, i la realitzen amb els nadons de 6 a 12 mesos.

Però tan si el vostre fill va a la llar d’infants com si no, a casa podeu muntar-li una panera dels tresors i ja veureu que bé que s’ho passa! El meu fill té quasi 2 anys i encara hi juga!!

Es tracta de preparar una panera plena d’objectes (NO JOGUINES) de la vida quotidiana, o de la natura. Quan els minius ja poden seure (o fins i tot abans), els hi posem la panera al seu abast i els deixem que explorin. És molt divertit veure com descobreixen els objectes, els tasten, els observen, els escolten,…
Segueix llegint »

Especial Nadal (2/3)

Una entrada de publicada el

Articles i vídeos sobre el Nadal amb infants

Seguim l’especial d’aquesta setmana nadalenca amb un recull multimèdia sobre el Nadal i les joguines.

Per completar l’entrevista a la Imma Marín, aquí teniu alguns articles que també parlen sobre el tema:

I un reportatge del Telenotícies Vespre de TV3 on ella mateixa parla de la importància del joc i de com fer la carta als Reis:

Per acabar, només comentar-vos que la Imma també és una de les autores del llibre “El placer de jugar”, molt interessant!

Especial Nadal (1/3)

Una entrada de publicada el

Reflexions sobre el Nadal

(Primera entrada d’una sèrie de 3 que publicaré aquesta setmana per preparar-nos pel Nadal)

El Nadal és una època molt especial per als nostres minius. Però sovint tenim la sensació que la bogeria del consum ens envaeix i que l’únic que fem és contar els diners per comprar, comprar i comprar. Com podem reconduir aquesta situació quan tenim un nou miniu a casa? Què els volem transmetre sobre el Nadal?

Avui tinc el plaer d’entrevistar una molt bona amiga meva, la Imma Marín, que és la directora de Marinva Joc i Educació i la presidenta de IPA Espanya (Associació Internacional pel Dret dels infants a jugar).

Per començar, creus que és coherent fer participar els nostres fills de la “mentida” dels Reis i el Cagatió? No seria millor dir simplement que per Nadal ens fem regals els uns als altres perquè ens estimem molt?

Bé, jo no crec que compartir imaginació i fantasia sigui participar d’una mentida. Ben al contrari, és compartir amb ells la màgia de la imaginació que fa possible coses impossibles, com per exemple que els Reis vinguin cada any a les cases a deixar-nos els seus presents i que tots ens conjurem per fer possible aquesta fantasia com acte damor als nostres infants.

Ara centrem-nos en les joguines:

Quines joguines són les ideals perquè portin els Reis als nens i nenes de 0 a 3 anys?

Totes aquelles que desvetllin les seves ganes de créixer… les seves ganes de mirar, tocar, desplaçar-se, descobrir, riure, abraçar, imaginar, sentir, explorar, pensar, saber, somiar… Joguines que connectin amb els seus interessos, siguin apropiades a la seva edat, variades i versàtils i evidentment segures i de qualitat.

Què s’entén per “joguines educatives”? Idealment, totes les joguines dels nostres fills haurien de ser “educatives”?

Per joguina educativa s’entén aquella que educa i que ho fa en un sentit positiu o sigui, enriquint a l’infant. A vegades però, es confon “educatiu” amb “didàctic” o sigui joguines que ensenyen coses associades a l’escola o al que anomenem “aprenentatges”. Així, creiem que un trencaclosques resulta més educatiu que una nina o una pilota i això no és cert. Cada tipus de joguina connecta amb un seguit de necessitats de creixement i desenvolupament de l’infant lligada a les seves necessitats motrius o psicomotrius, cognitives, afectives o socials. Per tant, en el repertori lúdic d’un infant, tant es necessiten les pilotes, els tricicles, les nines, els cotxes, els trencaclosques, els encaixos o els calidoscopis.

De tota manera, el que fa realment educativa una joguina, qualsevol joguina, és l’adult que la gaudeix o la comparteix amb l’infant. És la nostra presència, la nostra mirada, el nostre aplaudiment i la nostra companyia el que col·loquen una joguina en la categoria de veritablement educativa.

I a nivell de quantitat, creus que s’ha de posar límits als familiars perquè el nen no “s’empatxi” d’obrir regals? He presenciat algunes situacions força desagradables on els nens van obrint regals a tota pastilla i ni miren el que hi ha a dins. I quan s’acaba la pila de regals, diuen “i ja està?” sense saber ni el que els han regalat. És trist, no?

Els infants petits de 0 a 3 anys necessiten poca quantitat de joguines, encara que molt variades, doncs amb molt poc temps els aspectes a desenvolupar són molts tant a nivell motriu (d’estar estirat a seure, gatejar i caminar!!! Tocar coses, agafar-les, accionar-les, treure-les, posar-les…), com a nivell del pensament i del llenguatge (apareix el símbol i amb ell les primeres paraules, els jocs d’imitació i de construcció). Vaja, un munt de possibilitats.

Tanmateix l’excés de joguines fa disminuir les ganes de jugar. Així, no cal que totes estiguin a la vista, ni al seu abast. I el què és segur, com molt be dius, valdria la pena evitar que li arribessin totes les que necessita el mateix dia!!!

Jugar és una activitat necessària per el desenvolupament dels infants que cal fer cada dia, com prendre làctics. A ningú se li acudiria posar a l’abast d’un infant en un sol dia els petit-suis i els iogurts de tots els gustos. Entendrem que li farien mal a la panxa, però en canvi un cada dia pot resultar molt estimulant.

Com podríem evitar aquesta mena de situacions?

A 1 any celebrem els Reis més per il·lusió nostre que del nen o la nena, per tant, podem mesurar i controlar la nostra il·lusió. Nosaltres, adults, hauríem de poder contenir-nos. I en el cas de què arribin molts regals, a aquesta edat els podem escalonar durant tot el dia o diversos dies. Els infants ens ho agrairan.

Cap als dos anys, amb quatre o cinc jocs i joguines entre tota la família n’hi hauria més que suficient. Podem aprofitar per regalar joguines de més valor que les que comprem durant l’any i ajuntar-nos tots els tiets, per exemple. Així una o dos joguines dels pares, una altra de cada parella d’avis i una entre els tiets, serà ideal.

A partir dels 3 anys, podem afegir alguna joguina, però no gaire més. En tots cas, podem organitzar els regals de manera temàtica. Així per exemple, podem regalar un nino, algun vestidet, el cotxe de passeig i algun menjar, o bé la granja amb els animals de la granja, o una disfressa i unes titelles d’animals.

En tot cas, la manera d’obrir els regals té molta importància i els infants seguiran les pautes que els donem i d’això faran hàbit. Podem deixar-los córrer cap als regals i que estripin els papers quasi sense mirar què hi ha dins o bé, podem obrir caixa a caixa, ara un germà, ara l’altre, ara el pare, ara la mare, donant a cada un el seu temps, mostrant expectació i sorpresa. La manera de donar i rebre un regal transcendeix sovint al propi regal.

Com ho podríem fer perquè els dies de Nadal estiguin plens de màgia i els regals tinguin una importància secundària? Per a la majoria de nens de la nostra societat l’únic que compta en aquests dies és quants regals han rebut.

Visqueu vosaltres aquestes dies amb il·lusió; prepareu la carta als Reis o al pare Noel amb antelació i posant-hi emoció i sorpresa; prepareu el pessebre; poseu les boles a l’arbre; expliqueu contes nadalencs; escolteu i canteu nadales; prepareu la casa per la vinguda dels Reis; netegeu les joguines, podeu maques les nines si els ninos… Entreu vosaltres en la màgia de la imaginació. No demaneu als nens què volen, sinó quines són les seves il·lusions, els seus desitjos. Feu-vos vosaltres també aquesta pregunta i escriviu als reis aquestes il·lusions i somnis… qui sap… de vegades els porten!!

Sovint els familiars no s’atreveixen a comprar un regal directament i ens demanen als pares que els comprem nosaltres. Creus que és bo que tots els regals els triem els pares?

No sé si es bo… però és esgotador!! Els pares podeu (i heu) d’orientar, però també és bo que els familiars s’arrisquin i s’esforcin. Part del regal és el temps i la il·lusió posada per escollir-los. I si un any algú no l’encerta massa, no passa res!! Els infants també han d’aprendre a agrair allò regalat, fins i tot el que no sigui del tot del teu gust. A fi de comptes, un regal és un obsequi que algú et fa, sense que te l’hagis merescut o guanyat, simplement perquè t’estima, no?

Creus que s’ha de vigilar que no tinguin massa joguines “electròniques” o de plàstic i fomentar les joguines fetes amb materials naturals com la fusta?

Tot en la seva justa proporció i quanta més varietat de materials i funcions, més enriquidor és el coneixement de l’entorn que faran els nens. Així que una mica de tot i molt de res.

Abans del Nadal s’hauria de fer neteja de les joguines velles o que ja no són adequades per l’edat del nen?

Siiii!!! Igual com fas amb la roba o altres coses que ja no li van bé o que han perdut el seu interès. Mira però quines són aquelles que, encara que ja no hi jugui, continuen dipositant molt d’afecte. Aquestes guarda-les. Quan sigui més gran li farà il·lusió conservar-les.

I per acabar, què podem fer si algú regala al nostre fill o filla una joguina que creiem completament inapropiada, perillosa o no adequada per la seva edat? La censurem i li expliquem al miniu que no pot jugar-hi? O premem les dents ben fort i creuem els dits perquè no li agradi gaire?

Jajajaja!! Si és perillosa, no hi ha dubte ni discussió. Si resulta inapropiada… aquí ja entrem en valoracions molt subjectives. Les joguines han d’agradar als infants, no a nosaltres. Són ells els que hauran de jugar, i si volem desenvolupar la seva capacitat de jugar i incentivar el joc, els objectes que posem al seu abast els hauran de resultar atractius.

Si realment pensem que no són gens convenients (evitant fer de les joguines creuades ideològiques amb ells), podem utilitzar diverses alternatives com creuar els dits!! O bé esperar que baixi l’interès que els desperta (que sovint passa als pocs dies) i fer-les desaparèixer (s’ha de veure les coses que es perden en una casa…), o dir-los per què no us agrada aquella joguina i que preferiu que no es quedi a casa.

Moltes gràcies pels teus savis consells, Imma!

Parlem amb les mans!

Una entrada de publicada el

Funciona!

Recordeu que us vaig parlar de la llengua de signes per nadons? Ara ja m’ha quedat clar que funciona. El meu fill m’ho demostra cada dia. Vam començar a fer-li signes del mètode francès cap als 11 mesos, quan vam veure que ja picava de mans, o deia adéu amb la mà. Aleshores vam pensar que era el bon moment. I vam introduir els signes que vam pensar que podien ser més interessants per la vida quotidiana: « vols més? », « dormir », « menjar », « ja està », « bany ». Vam passar un mes fent aquests signes cada vegada que vocalment dèiem les paraules. Un mes sense resposta. Ens vam començar a desmotivar, pensàvem que no funcionava. I de cop i volta, un dia, quan estàvem dinant, veiem que el Martí comença a moure les mans enèrgicament. Vam fer-li el signe per preguntar-li si ja havia acabat (ja està?), i ho va tornar a repetir! Aleshores, el vam treure de la trona i ens va dedicar una rialla espectacular. Ens havíem comunicat!!! Ens havia pogut expressar el seu desig i li havíem fet cas!!! A partir d’aquell dia els àpats han sigut molt més calmats, perquè quan ja no vol menjar més, simplement ens fa el signe i ens estalviem que tiri el plat a terra, o que tiri el menjar, o que ho escampi tot per la taula, o que es posi a gemegar i a intentar sortir de la cadira. Ara tot és més fàcil. També és més fàcil el moment d’anar a dormir. Perquè dos dies més tard de l’experiència d’aquell dinar, un vespre, li vaig preguntar si volia anar a dormir (amb la veu i el signe) i em va respondre amb el signe d’anar a dormir! (bé, més o menys, perquè ell fa variants del signe que li fem nosaltres, segons les seves capacitats manuals). A partir d’aquell dia, quan està cansat, s’apropa i fa el signe per anar a dormir. Us puc ben dir que ens estalviem bastants plors i mal humor.

Ara ja fa 3 mesos d’aquells primers signes i també fa el signe de “pipi” i “caca” i creiem que potser això ens ajudarà a l’hora de treure-li els bolquers, ja veurem! A més, és divertit perquè hem començat a fer-li el signe d’alguns animals dels contes i en una setmana ja els fa amb les seves pròpies mans!

Estem molt impressionats amb això dels signes, perquè és un senyal de què ens entenem, de què hi ha comunicació entre nosaltres. Ara a casa nostra anem parlant amb la veu i amb les mans, i ell ja anirà incorporant el que pugui o vulgui en el seu llenguatge personal.

Us recomano molt l’experiència!

Llengua de signes per a nadons

Una entrada de publicada el

Fins fa poc mesos no havia sentit mai a parlar de la llengua de signes adaptada a nadons. Un dia ho vaig descobrir per internet, gairebé per casualitat, quan vaig trobar un vídeo d’una nena de 13 mesos parlant amb les mans, i se’m va obrir la porta a un món meravellós i molt divertit!

Es tracta d’una adaptació de la llengua de signes a les possibilitats dels nadons. D’aquesta manera, podem aconseguir comunicar-nos amb ells abans de què comencin a parlar. Això pot millorar molt el tema de les « rabietes » perquè ens poden expressar el que necessiten en cada moment.

No sembla massa difícil, només cal estudiar-se alguns signes de la vida quotidiana (dormir, menjar, joguina,….) i anar-los fent en el moment en què diem aquestes paraules. Podem començar a fer-ho des que el nadó neix, però comença a ser força efectiu a partir dels 6 mesos i normalment comencen a fer els signes ells mateixos entre els 10 o 12 mesos.

Nosaltres tot just acabem de començar i de moment el Martí ens mira les mans encuriosit, crec que intenta entendre per què de cop i volta les movem tant!

Aquesta tècnica està molt de moda als Estats Units i Canadà (Quebec). A França també està agafant força, i a Espanya se’n comença a parlar. Però atenció, encara que podríem pensar que la llengua de signes és universal, no ho és, cada idioma té el seu corresponent amb signes, però només existeixen adaptacions per a nadons en alguns casos. Pel que jo sé, en català no existeix aquesta adaptació, però sí en castellà, gràcies a una mare entusiasta que ha traduït el mètode americà.

Altres llocs que parlen del tema:

article a criatures.cat

llibre del mètode espanyol

explicació del mètode en castellà

conversa sobre el tema al fòrum “dormir sin llorar”

un mètode americà

un mètode anglès

un altre mètode americà

un fòrum en francès

el mètode francès

un altre mètode de Quebec