Arxius de l'etiqueta hospital

Viatge cap al planeta part

Una entrada de publicada el

Surto de comptes d’aquí quinze dies.

I fa dos dies que em sento que estic entrant a les nebuloses que em portarà al planeta part.

Les neurones ja comencen a desconnectar-se. Tinc problemes per memoritzar, per tenir converses normals amb la gent, per estar sociable.

Necessito estar sola. Estar amb mi, amb el meu cos, amb la panxa. Parlar-li, fer estiraments, yoga, respiracions, sons guturals.

He començat a tenir dolors i això em transporta a la necessitat d’acabar de preparar-ho tot. El niu, el niu, el niu….
Segueix llegint »

Ferides del cos i de l’ànima

Una entrada de publicada el

L’associació Dona Llum ha fet un vídeo per promoure el part respectat. Posa els pèls de punta. Remou les entranyes i els records.

Tenim dret a decidir. Tenim dret a un part respectuós, sensible i natural. Tenim dret a gaudir de l’experiència.

Hem de poder parlar amb veu ben alta de les ferides físiques i morals que ens pot fer un part poc respectuós i massa intervingut. Les nostres amigues, germanes, cosines, nebodes, filles i nétes tenen dret a saber el que passa en molts hospitals. Tenen dret a poder decidir i a tenir un part respectat i feliç.
Segueix llegint »

La bossa de l’hospital

Una entrada de publicada el

Si heu preparat un part a casa, no caldrà que feu cap bossa especial. Però en el cas que aneu a parir a l’hospital, diuen que és recomanable tenir la bossa preparada a partir del 7è mes, per si la cosa es precipita.

I què hi posem, a la famosa “canastilla“?
Quan som mares primerenques ens entra el pànic!!! Però no n’hi ha per tant, de fet, els nadons quan surten, només necessiten el contacte pell amb pell i la teta.

Però per anar més tranquil·les i tenir alguns accessoris útils a mà, aquí teniu algunes idees:

  • Pel miniu: La muda de cada dia (5 dies per si la cosa acaba en cesària) ficada en una bossa transparent de congelats i la bossa rotulada amb permanent « primer dia », o « segon dia ». I a cada bossa hi poseu: 1 body i 1 pijama (a mi m’agrada més d’una sola peça perquè així el melic queda més protegit). A la bossa del primer dia també hi havia el barret perquè no perdin calor pel cap i la camisa de batista perquè no se’ls hi enganxi el body a la pell. A més a més vam portar 1 tovallola i 1 « arrullo », i les coses de necesser: sabó delicat (ara crec que no cal rentar-los amb sabó, però si el voleu portar, busqueu-ne un el més natural possible) i un raspall suau (que en la majoria de casos no cal perquè no tenen cabell). Si a l’hospital us diuen que porteu colònia, atenció! és una barbaritat! És ben sabut que les olors fortes interfereixen en l’establiment del vincle maternofilial i en la lactància, o sigui que res de colònia, ni tu ni el petit. Hi ha hospitals que els empastifen de colònia sense que tu ho demanis, en aquest cas, posa’t dura. En el nostre cas els bolquers i les tovalloletes els posava la clínica, però informeu-vos perquè hi ha llocs on els has de portar tu. Ah, molt important! La caca dels primers dies de vida es diu meconi i és com una mena de quitrà de color negre molt enganxosa que costa molt de netejar. Amb tovalloletes és una tasca desesperant, però si proveu de treure’l amb una esponja i aigua calenta, ja veureu quina diferència! Us ho recomano. També us caldrà un fulard portanadons, motxilleta o cotxet (és la opció que menys m’inspira) per quan torneu cap a casa.
  • Segueix llegint »