Arxius de l'etiqueta emocions

Energia femenina per al part

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig quedar amb una amiga per anar a veure unes fotografies. Vam arribar a la sala de les fotos i em va tapar els ulls.
Aleshores vaig començar a notar tres o quatre parells de mans que em tocaven. Lliscaven per sobre la meva roba. Silenci. Em tocaven el cap, el coll, les espatlles, l’esquena, el ventre. Eren mans càlides i amoroses. Em relaxaven, em feien sentir bé.

Així va començar el meu Blessing way: una celebració per honorar la dona que serà mare. Honorar el meu úter.

Durant una tarda les meves amigues em van fer reina. Segueix llegint »

Viatge cap al planeta part

Una entrada de publicada el

Surto de comptes d’aquí quinze dies.

I fa dos dies que em sento que estic entrant a les nebuloses que em portarà al planeta part.

Les neurones ja comencen a desconnectar-se. Tinc problemes per memoritzar, per tenir converses normals amb la gent, per estar sociable.

Necessito estar sola. Estar amb mi, amb el meu cos, amb la panxa. Parlar-li, fer estiraments, yoga, respiracions, sons guturals.

He començat a tenir dolors i això em transporta a la necessitat d’acabar de preparar-ho tot. El niu, el niu, el niu….
Segueix llegint »

L’àvia necessita petonets

Una entrada de publicada el

Totes les àvies i tots els avis dels nostres minius necessiten petonets.

Però els que estan malalts encara en necessiten més.

Quan tenim un avi o una àvia malalts, especialment amb una malaltia neurodegenerativa, és molt difícil parlar-ne amb els minius.

Probablement ells, sense que calguin gaires explicacions, ja hauran detectat com és la situació i com s’hi han d’adaptar. Els minius i miniues són així de sorprenents. Són molt més adaptables que els adults, i entenen molt molt més del que ens pensem el llenguatge no verbal.

Així que els minius probablement ho tindran molt més assumit que nosaltres, i ho viuran amb molta més normalitat del que ens podríem imaginar.

Però si us ve de gust tenir un bon suport per parlar-ne, proveu amb aquest llibre dolcíssim: L’ÀVIA NECESSITA PETONETS, de l’Ana Bergua (text) i la Carme Sala (il·lustracions). Un conte sobre el valor de l’amor i la tendresa davant la vellesa i les malalties neurodegeneratives.
Segueix llegint »

Entre padres e hijos

Una entrada de publicada el

Aquest llibre el tinc a la tauleta de nit des que el meu primer miniu va fer un any. El vaig rellegint de tant en tant per recordar les eines que van tan bé per a la bona convivència del dia a dia. Per fer una mica d’educació emocional casolana.
En Ginott és un psicòleg que va revolucionar el món de l’educació i de les relacions familiars als anys 70. En ell s’han inspirat altres llibre com: Com escoltar els teus fills perquè t’escoltin,…. i Padres liberados, hijos liberados.
Aquest llibre ens parla, entre d’altres de: Segueix llegint »

Els contes i l’educació emocional

Una entrada de publicada el

Al Martí li van regalar un conte pels seus 4 anys que em té meravellada. Es titula el Monstre de Colors: xulíssim!!!

És un conte que descriu molt bé, a través dels colors i les imatges, les emocions del monstre protagonista. Per ajudar als minius a posar nom a tot el que els passa per dintre.

I vés per on que, reflexionant sobre l’educació emocional , Segueix llegint »

Educació emocional des de l’úter

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig veure al programa Redes de l’Eduard Punset (rtve) un gran reportatge sobre les emocions dels nadons dintre el ventre de la mare. De com s’estressen quan s’estressa la mare, i de com aquest estrès es podria traduir en possibles trastorns en la vida del nen i de l’adult. L’Eduard Punset dóna un enfoc al tema molt científic entrevistant a Vivette Glover, una investigadora experta en psicobiologia perinatal.

Segueix llegint »