Arxius de l'etiqueta embaràs

Energia femenina per al part

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig quedar amb una amiga per anar a veure unes fotografies. Vam arribar a la sala de les fotos i em va tapar els ulls.
Aleshores vaig començar a notar tres o quatre parells de mans que em tocaven. Lliscaven per sobre la meva roba. Silenci. Em tocaven el cap, el coll, les espatlles, l’esquena, el ventre. Eren mans càlides i amoroses. Em relaxaven, em feien sentir bé.

Així va començar el meu Blessing way: una celebració per honorar la dona que serà mare. Honorar el meu úter.

Durant una tarda les meves amigues em van fer reina. Segueix llegint »

Viatge cap al planeta part

Una entrada de publicada el

Surto de comptes d’aquí quinze dies.

I fa dos dies que em sento que estic entrant a les nebuloses que em portarà al planeta part.

Les neurones ja comencen a desconnectar-se. Tinc problemes per memoritzar, per tenir converses normals amb la gent, per estar sociable.

Necessito estar sola. Estar amb mi, amb el meu cos, amb la panxa. Parlar-li, fer estiraments, yoga, respiracions, sons guturals.

He començat a tenir dolors i això em transporta a la necessitat d’acabar de preparar-ho tot. El niu, el niu, el niu….
Segueix llegint »

Le premier cri: una pel·lícula sobre el part, el naixement, la vida

Una entrada de publicada el

Le premier cri; el primer crit; el títol ja ho diu tot.

Deu parts, deu naixements en cultures diferents. La volta al món en els primers instants de vida. Les primeres al·lenades de molts infants anònims.

Amb un estil similar al de la pel·lícula Bebés, impregnada d’una sensibilitat profunda i un gran respecte, aquesta pel·lícula del realitzador francès Gilles de Maistre ens posa la pell de gallina des del primer moment.

Ara que estic de nou embarassada em commou profundament, em fa portar les mans al ventre, em fa rememorar els meus altres dos parts i somniar amb el proper. Els parts són els moments més intensos de la meva vida, i aquesta pel·lícula me’ls fa reviure.

La voleu compartir amb mi?

Aquí teniu el trailer: Segueix llegint »

Yoga para embarazo, parto y más

Una entrada de publicada el

Un llibre excel·lent per tenir a la tauleta de nit durant l’embaràs.
El ioga és molt recomanable durant tot el període de la maternitat perquè ens ajuda sentir-nos bé i a estar en forma, mantenint elàstica i forta la musculatura i exercitant la respiració. Aquest llibre a mi em va ajudar moltíssim a organitzar les meves sessions diàries de ioga. Els exercicis van evolucionant de manera progressiva amb la panxa, fins que arriba un moment en què ja surts de comptes i t’adones que estàs practicant les postures que et poden ajudar durant el part. Segueix llegint »

Educació emocional des de l’úter

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig veure al programa Redes de l’Eduard Punset (rtve) un gran reportatge sobre les emocions dels nadons dintre el ventre de la mare. De com s’estressen quan s’estressa la mare, i de com aquest estrès es podria traduir en possibles trastorns en la vida del nen i de l’adult. L’Eduard Punset dóna un enfoc al tema molt científic entrevistant a Vivette Glover, una investigadora experta en psicobiologia perinatal.

Segueix llegint »

El periné femenino y el parto

Una entrada de publicada el

Aquesta és una gran obra de referència que ens pot acompanyar al llarg de tota la vida per cuidar el nostre perineu i mantenirlo en forma i saludable. El perineu és la zona situada al fons de la pelvis. I és en aquesta zona, formada per estructures òssies (pelvis) i musculars (sòl pelvià), que vivim amb intensitat els impactes de la nostra sexualitat, dels parts i els postparts.

La Blandine, autora d’aquest llibre, ens ofereix la possibilitat de conèixer millor el nostre periné a través d’explicacions anatòmiques precises y exercicis pràctics que permeten una comprensió fàcil i exacta a nivell fisiològic.

Crec que val la pena llegir-lo en qualsevol de les etapes del nostre cicle de maternitat (embaràs, part i postpart) i també a la menopausa.

Essent conscients de la nostra anatomia i fisiologia femenines segurament aconseguirem prevenir o resoldre diversos problemes que ens poden afectar profundament al llarg de la vida.

És un llibre que ens convida a conèixer-nos, cuidar-nos i estimar-nos.

La bossa de l’hospital

Una entrada de publicada el

Si heu preparat un part a casa, no caldrà que feu cap bossa especial. Però en el cas que aneu a parir a l’hospital, diuen que és recomanable tenir la bossa preparada a partir del 7è mes, per si la cosa es precipita.

I què hi posem, a la famosa “canastilla“?
Quan som mares primerenques ens entra el pànic!!! Però no n’hi ha per tant, de fet, els nadons quan surten, només necessiten el contacte pell amb pell i la teta.

Però per anar més tranquil·les i tenir alguns accessoris útils a mà, aquí teniu algunes idees:

  • Pel miniu: La muda de cada dia (5 dies per si la cosa acaba en cesària) ficada en una bossa transparent de congelats i la bossa rotulada amb permanent « primer dia », o « segon dia ». I a cada bossa hi poseu: 1 body i 1 pijama (a mi m’agrada més d’una sola peça perquè així el melic queda més protegit). A la bossa del primer dia també hi havia el barret perquè no perdin calor pel cap i la camisa de batista perquè no se’ls hi enganxi el body a la pell. A més a més vam portar 1 tovallola i 1 « arrullo », i les coses de necesser: sabó delicat (ara crec que no cal rentar-los amb sabó, però si el voleu portar, busqueu-ne un el més natural possible) i un raspall suau (que en la majoria de casos no cal perquè no tenen cabell). Si a l’hospital us diuen que porteu colònia, atenció! és una barbaritat! És ben sabut que les olors fortes interfereixen en l’establiment del vincle maternofilial i en la lactància, o sigui que res de colònia, ni tu ni el petit. Hi ha hospitals que els empastifen de colònia sense que tu ho demanis, en aquest cas, posa’t dura. En el nostre cas els bolquers i les tovalloletes els posava la clínica, però informeu-vos perquè hi ha llocs on els has de portar tu. Ah, molt important! La caca dels primers dies de vida es diu meconi i és com una mena de quitrà de color negre molt enganxosa que costa molt de netejar. Amb tovalloletes és una tasca desesperant, però si proveu de treure’l amb una esponja i aigua calenta, ja veureu quina diferència! Us ho recomano. També us caldrà un fulard portanadons, motxilleta o cotxet (és la opció que menys m’inspira) per quan torneu cap a casa.
  • Segueix llegint »

La Lluna dins l’úter

Una entrada de publicada el

La mare tenia un desig ocult. Em volia nena. Volia compartir amb mi la intimitat innegable de dona a dona, els aprenentatges de filla i mare.

El pare volia transmetre’m la seva virilitat.

Tots dos m’estimaven abans de concebre’m. Estimaven la idea de tenir-me, la idea de família.

Tots dos van plorar emocionats quan van saber que ja existia, que ja habitava l’úter de la mare.

Les primeres setmanes només era un cigronet flotant en un oceà d’amor, però els pares desbordaven d’il·lusió.

La mare ja era mare i volia cuidar-me. Ho va fer tot perquè jo estigués bé. Ja era mare i m’estimava.

Un embaràs perfecte, li deien les amigues. De somni, d’enveja. Un embaràs senzill i harmònic amb la seva existència.
Segueix llegint »

Accessoris per fer el niu

Una entrada de publicada el

Com que estic fent el niu pel meu nou miniu, vull compartir amb vosaltres algunes idees que us poden ser útils per respondre a les insistents àvies, mares, sogres, tietes i amigues quan us demanen “Què us puc regalar?”. Perquè per sort o per desgràcia, vivim en una societat de consum i quan arriba un naixement sovint pensem en comprar (penseu en la opció dels articles de segona mà), tot i que segons el meu parer, un nadó recent nascut necessita ben poques coses, a part de la teta, els braços i l’amor de la seva mare i el seu pare.

Aquí van les idees:
Segueix llegint »

El part musical

Una entrada de publicada el

M’encanta cantar! De petita ja cantava en una coral, i vaig seguir cantant fins fa pocs anys. Ara canto en privat, i també m’agrada. Què té el cant que m’agrada tant? La connexió amb mi mateixa? La concentració? La vibració interna?

Des que torno a estar embarassada i busco maneres de preparar-me pel segon part, per superar traumes i pors, he descobert que es pot parir d’una manera més harmoniosa i musical. Podem parir cantant!!! No se m’havia acudit abans, però sembla que té molts efectes beneficiosos, tant durant l‘embaràs com durant el procés del part.

Cantar en el part ens pot ajudar a canalitzar millor el dolor, a controlar la respiració, a concentrar-nos sobre nosaltres mateixes, a aïllar-nos del món exterior, a relaxar la musculatura abdominal, el diafragma i el periné, a connectar-nos amb el nadó, i en definitiva, a viure el procés d’una manera molt més plaent i beneficiosa per la nostra ment, el nostre cos i el nostre nadó.

I què cantem?
Segueix llegint »