Arxius de l'etiqueta dormir

Nits de teta

Una entrada de publicada el

Cada matí penso: una altra nit com aquesta i s’ha acabat! I cada nit em deixo portar,….

Se succeeixen les nits sense dormir. Des de quan? No ho sabria dir,… des de fa una setmana perquè li estan sortint les dents? Des de fa un mes perquè va estar malalt? Des de fa cinc mesos perquè pobret té malsons, des de fa un any perquè tenia còlics, des de fa un any i mig perquè va néixer? Des de fa més de dos anys perquè donava patadetes dins la panxa,…

En fi, una de les coses que he après des que soc mare és treure-li profit a 5 minuts de son com si fossin 5 hores. El cos bé s’ha d’adaptar Segueix llegint »

Vol de nuit

Una entrada de publicada el
Mallerenga Carbonera per Alrik Hoven

El meu fill gran ja s’ha independitzat i només té 3 anys!

Des que va néixer, hem dormit sempre junts. Ha sigut una gran experiència per a tots, hem après els uns dels altres, ens hem fet companyia nocturna, i hem dormit molt bé.

Però ara fa quinze dies que ha decidit marxar. Com un ocellet que decideix saltar del niu i emprendre el seu primer vol en solitari.
Segueix llegint »

Ombres xineses

Una entrada de publicada el

Heu provat mai d’explicar històries fent ombres xineses als vostres minius? És divertidíssim!

Jo vaig començar un dia quasi per casualitat, posant a dormir el meu fill gran de dos anys. S’havia quedat una llumeta petita encesa, i al passar la mà pel davant em va preguntar que què era la ombra. Aleshores vaig intentar fer un gos. Després un cargol, un gall,… i vaig inventar-me una petita historieta que li va encantar. Uns mesos més tard, ja intenta fer ell les formes amb les mans i déu n’hi do com se’n surt de bé!

Així que vaig investigar una mica sobre el tema i vaig veure que hi ha un munt de recursos disponibles a la xarxa per aprendre a fer moltes formes diferents amb les mans i crear tantes històries com ens ho permeti la nostra imaginació. Segueix llegint »

Terrors nocturns,….. terrorífics!

Una entrada de publicada el

Espero que no tingueu mai l’oportunitat de viure un episodi de terrors nocturns dels vostres fills, perquè és duríssim. A mi em va tocar als 6 mesos del meu primer fill. La primera vegada vaig plorar d’impotència, amb ell als braços, cridant, amb la cara transformada per l’expressió de terror. Es posava rígid i donava cops de braços i peus. Si intentava abraçar-lo més fort o fer-li un petó, m’apartava, i no parava de cridar i plorar. Com si l’estiguessin torturant. Aquella primera vegada m’ha quedat impregnada a la memòria més primària, la més íntima, la més visceral. Vam cantar-li, vam intentar despertar-lo canviant-lo de postura, sacsejant-lo, i fins i tot, mullant-li la cara amb aigua freda. No ho vam aconseguir. Una de les característiques que identifiquen un terror nocturn és que resulta molt difícil -quasi impossible- despertar-los.
Segueix llegint »

El llit familiar

Una entrada de publicada el

Dormir junts; quina delícia; quina tranquil·litat; quin descans.

 

Abans de ser mare el llit familiar em semblava una barbaritat. Coneixia gent que feia “colecho” amb els seus fills i pensava “estan bojos, com poden estar tants anys sense sexe?”. Aquest és el pensament de la majoria de gent quan els dius que dorms amb el teu fill.

Però tot va canviar el dia que vam tornar a casa de l’hospital amb el nostre miniu petitet i indefens. Ja teníem el típic “moisès” preparat a l’habitació. El vam posar allà dintre, ens vam estirar al nostre llit i trenta segons després ens vam aixecar corrents a buscar-lo: estava massa lluny. L’instint ens va aclarir el camí. I després, l’èxit de l’experiència va fer la resta.

Els primers mesos els recent nascuts el que més necessiten és teta, teta, teta, contacte, contacte, contacte. Fins i tot quan dormen. I això no ho dic només jo, ho diuen molts experts com la Rosa Jové o el Carlos González, i fins i tot, el Ministeri de Sanitat i UNICEF ho recomanen perquè facilita la lactància materna.  Ara sembla que a les maternitats d’alguns hospitals comencen a tenir sistemes perquè la mare i el nadó puguin dormir junts des de la primera nit.

Mentre dormim tots junts al llit, els minius se senten sempre acompanyats, en seguretat, tranquils, i això és imprescindible per al seu desenvolupament emocional i físic.

Compartir el llit també ens permet dormir millor als adults. Els primers mesos, quan es desperten els podem “connectar” al pit i seguir dormint (mireu aquesta historieta de la Kate Evans que ho il·lustra molt bé). Moltes vegades no pots saber ni quantes vegades ha mamat perquè no t’arribes a despertar del tot, i creieu-me, els pares (homes) ho agraeixen perquè poden dormir tota la nit!! A més, si treballeu moltes hores fora de casa i compartiu poques estones amb el vostre miniu, segur que us encantarà poder dormir ben aprop seu.

Hi ha moltes cultures que fan llit familiar, però a la cultura occidental ens ha calat tant això de la independència des que neixen, que ens sembla que si els “deixem” dormir amb nosaltres es malacostumen, però cada vegada hi ha més estudis científics que demostren que fer dormir al nadó en una altra habitació, lluny dels pares, i fins i tot, deixar-lo plorar perquè s’adormi, podria tenir conseqüències greus en el seu desenvolupament.

A més a més del tema “educatiu” del son que fa anys que corre per les venes de la nostra societat, també hi ha altres motius de controvèrsia respecte el “colecho”:

  • Hi ha molta gent que té por dels riscos de dormir amb el seu fill. D’aixafar-lo, d’asfixiar-lo, etc. Però de fet, s’ha demostrat científicament que compartir llit amb el nadó, redueix el risc de Mort Sobtada del Lactant, com explica en un aquest article la llevadora Imma Marcos. Tot i així, s’han de seguir certes precaucions, com no dormir en llits elevats per evitar caigudes, evitar les escletxes entre matalàs i mobles o paret per evitar asfixies, i no dormir amb ells si som fumadors, hem begut alcohol o pres drogues, entre d’altres. Sempre es poden buscar alternatives adaptades a les situacions i necessitats de cada família:  als llits petits podem afegir un altre matalàs al costat del matalàs de matrimoni, els pares molt angoixats poden col·locar un bressol sidecar – que està enganxat al matalàs dels pares- per reduir la por a l’aixafament. Siguem creatius i busquem el millor pel son i la seguretat dels nostres minius!
  • El tema de la intimitat de parella, que també preocupa a molta gent, no és massa problemàtic, en el fons. El llit deixa de ser el terreny sexual per ser un terreny de descans i vida en família. Per això cada parella haurà de despertar la seva creativitat i descobrir altres moments i altres llocs  de la casa adients per a l’activitat sexual. Hi ha qui té una habitació de convidats que es converteix en “l’habitació de l’amor”. O hi ha qui és molt creatiu i improvisa a la cuina, a la taula del menjador, al sofà, al lavabo,…. hi ha gustos per a tot!

Això sí, per dormir amb els nostres fills, hem de saber que haurem de fer front a les crítiques externes de la gent que no ho entén, o sigui que ens hem d’informar molt bé i tenir molt clar per què ho fem (com diu la Rosa Jové: Perquè ens agrada més així).

I el meu últim consell: proveu-ho!

Si us tempta la idea però encara teniu dubtes, podeu consultar aquests recursos:

Articles en revistes digitals, webs o blogs:

Llibres i entrevistes d’experts:

Fatiga crònica

Una entrada de publicada el

Fa 1 mes que no dormim més de 4 hores cada nit, i amb interrupcions, és clar. Em pesen els ossos, em sembla que estic mig morta. Això no ho expliquen als cursos de preparació a la maternitat ! És molt dur. Més del que qualsevol que no tingui fills es pot imaginar. Si més no, jo no m’ho imaginava. Normalment dormim bé, però ara està malalt i es passa la nit tossint, plorant, cridant,…. és molt dur. Em pesen els ossos. Tinc un cansament profund que circula per les meves venes. Em sembla que la meva sang ja no pot ser més densa. Mai no tornaré a tastar la lleugeresa d’haver dormit 12 hores com fa uns anys. El més dur és saber que demà serà igual. Que no hi ha cap de setmana, no hi ha descans. Cada nit i cada dia són igual de durs, cansats,… em costa trobar adjectius adequats a la situació. El cos humà no està preparat per dormir tan poc. És completament insostenible. Em fan mal els ossos, em sembla que se’m trencaran per la meitat. I el més irònic del tema és que com més dies passen, més em costa dormir. En els moments de treva, quan tot està en calma i penses  « he d’aprofitar i dormir molt bé ara que puc », doncs no. Com més mal et fan els ulls més difícil és tancar-los. Et piquen, et molesten, te’ls arrancaries, però no et pots relaxar. El cos s’acostuma a aquesta fatiga crònica i insuportable. Durant el dia la pròpia adrenalina et fa aguantar, et sembla que vas com una moto perquè si et relaxes et desmuntes. Has d’aguantar el ritme.
I finalment arriba una nit màgica en que tot és silenci. Silenci i silenci. I et despertes pel matí amb el teu miniu mirant-te somrient. Sembla que ell també ha pogut descansar. I mires el rellotge i veus que heu dormit deu hores. I plores. Quin descans ! (fins quan durarà ?)