Arxius de l'etiqueta divertit

Com fer galetes de civada

Una entrada de publicada el

Aquest any estem innovant receptes per endolcir les tardes d’hivern.

Amb els minius de 2 i 4 anys és molt divertit i estimulant cuinar berenars tots junts. Ens posem els davantals, i fiquem les mans a la farina. A ells els hi encanta anar tastant tots els ingredients: haurem de vigilar si els petits es posen una cullerada de farina o de llevat a la boca!

Avui us proposo una recepta de galetes de flocs de civada amb poma que els hi encanta i és molt saludable (la civada és un cereal amb grans propietats nutricionals i terapèutiques, i a més a més, ens estalviem uns quants additius i controlem el tipus de farina, el sucre i el greix que hi volem posar). Segueix llegint »

Minius que parlen amb signes

Una entrada de publicada el

Feia temps que em venia de gust reprendre el tema de la llengua de signes per a nadons, i avui m’he dit a mi mateixa que era un bon dia. Va ser un dels temes inicials de miniueca, i avui vull fer-li un homenatge.

Vam començar a fer signes amb el miniu gran quan tenia 11 mesos, amb el mètode en francès de llengua de signes per a nadons, perquè en aquell moment no en vam trobar ni en castellà ni en català. Ara les coses s’han desenvolupat moltíssim i comença a posar-se de moda el tema. Segueix llegint »

La casa nadalenca

Una entrada de publicada el

Heu decorat la casa aquest Nadal?

A mi sempre m’havia semblat força estúpid, o cursi, decorar la casa per Nadal. Però ara que tinc fills, m’adono que m’encanta! Recordo que quan era petita m’encantava anar a casa d’una tieta meva que sempre estava tan ben decorada per Nadal,… tot anava a conjunt, tot brillava!

Doncs bé, aquest any he descobert que és possible decorar la casa amb els minius i fent servir al màxim materials reciclats. Podem anar molt més enllà del típic arbre de Nadal amb llumetes i boles brillants….

Aquí teniu algunes idees: Segueix llegint »

El niño ya come solo

Una entrada de publicada el

L’esperada traducció del llibre d’introducció als aliments sòlids “Baby-led weaning“, del que ja havíem parlat a Miniueca altres vegades.

Aquestes pediatres exposen el seu mètode amb senzillesa, claredat i solvència. Ens guien en el procés natural de la introducció d’aliments sòlids que la societat moderna ha transformat en un procés complicat i farragós, però que tenint clars alguns conceptes, pot resultar molt senzill.
Segueix llegint »

Esmorzar diferent amb Pancakes

Una entrada de publicada el

Fa un temps vaig trobar una recepta de Pancakes a la revista Crianza Natural que ens ha canviat els esmorzars de cap de setmana.
Ara hi ha molts dissabtes i diumenges que ens llevem amb calma, barregem llet, ous, sucre, oli, farina i llevat encara amb les lleganyes als ulls, i ens posem a coure pancakes.
Segueix llegint »

Ioga en família

Una entrada de publicada el

Fa uns dies vaig fer la meva primera sessió de ioga en família i em va semblar espectacular.

Hi vam anar els quatre: els dos minius, el papa i jo. Amb el petitó d’un any sabíem que no seria fàcil, però valia la pena intentar-ho.  I la veritat és que l’activitat ens va sorprendre i ens va encantar. Els nens estaven radiants, feliços, alegres i súper participatius i atents. Nosaltres relaxats i contents de participar en una activitat tan bonica amb altres famílies.

Hi va haver de tot: silenci, música, rialles, jocs, històries, acrobàcies, dansa, animals, rotllanes, abraçades, croquetes,…. això sí, prohibits els crits i els cops.

El ioga en família (o yoga, segons els puristes), s’ha anat posant de moda els últims anys. És una activitat divertida i beneficiosa per a tota la família.

Beneficiosa?
Segons la meva mestra de yoga, els beneficis per als minius  i les famílies són:
Segueix llegint »

Ombres xineses

Una entrada de publicada el

Heu provat mai d’explicar històries fent ombres xineses als vostres minius? És divertidíssim!

Jo vaig començar un dia quasi per casualitat, posant a dormir el meu fill gran de dos anys. S’havia quedat una llumeta petita encesa, i al passar la mà pel davant em va preguntar que què era la ombra. Aleshores vaig intentar fer un gos. Després un cargol, un gall,… i vaig inventar-me una petita historieta que li va encantar. Uns mesos més tard, ja intenta fer ell les formes amb les mans i déu n’hi do com se’n surt de bé!

Així que vaig investigar una mica sobre el tema i vaig veure que hi ha un munt de recursos disponibles a la xarxa per aprendre a fer moltes formes diferents amb les mans i crear tantes històries com ens ho permeti la nostra imaginació. Segueix llegint »

La capsa dels dies de pluja

Una entrada de publicada el

Per fi han començat les pluges de tardor. M’agraden els dies de tardor que t’obliguen a quedar-te a casa amb una tassa calenta entre les mans mirant el degoteig per la finestra. Són dies per relaxar-se, per pensar, per estar amb un mateix.

Però quan tenim fills i plou, sovint ens fa por no tenir prou recursos per fer-los passar una bona estona. I és que era tan fàcil a l’estiu: platja, piscina, riu, parc, passeig,….
Segueix llegint »

Massatges d’amor (1/3)

Una entrada de publicada el

Introducció al massatge pels minius

Heu gaudit mai d’un massatge? Sabeu el plaer que representa i com us relaxa? Us podeu imaginar que la persona que més estimeu en aquest món cada vespre us fes un massatge ple de tendresa, per tot el cos, i que després us féssiu un bany relaxant per preparar-vos per anar a dormir?

Sempre m’ha agradat fer massatges. El contacte de les meves mans amb la pell tèbia d’una altra persona m’agrada i em reconforta. Però quan va néixer el Martí vaig descobrir la profunditat i la màgia d’aquest contacte. El tacte és el sentit més poderós per als nostres nadons.

Fer un massatge no és només útil per resoldre alguns mals físics del nostre fill, sinó que és, sobretot, una manera de vincular-nos i de comunicar-nos amb ell. Una manera de dir “t’estimo” amb el llenguatge de les mans, el més entenedor per als nadons. A més, les carícies i els massatges són importantíssims per al seu desenvolupament i els permeten sentir plaer i relaxar-se.

Encara recordo la cara de satisfacció que feia el Martí quan tenia un mes de vida i jo acabava la sessió de massatge posant les meves dues mans calentes i olioses sobre el seu pit. De vegades semblava que s’adormia i tot!

Quan es va fer més gran, reia sense parar en les fases meś actives del massatge, quan li feia moviments de “yoga” amb les cames i els braços.

Ara quan li proposo fer-li un massatge es puja la samarreta, s’estira i aixeca els cames perquè li comenci a tocar els peus. De vegades m’agafa el meu braç i me l’acaricia amb les mans com si m’estigués fent un massatge.

Us recomano molt que ho proveu! I això ho podeu fer mares o pares. De vegades va bé organitzar-se de manera que és sempre el pare el que fa el massatge en el cas que sigui ell el que està més hores fora de casa. Així, la mare pot tenir el rol de donar el pit i el pare dels massatges o el bany.

No es necessiten massa coneixements per poder-ho fer. Seguiu el vostre instint i el ritme de les vostres mans. Elles sabran com guiar-vos.

Prepareu un lloc tranquil (potser sobre el vostre llit mateix, vosaltres agenollades o assegudes amb l’esquena recta), amb llum tènue, silenci o una música molt suau, i un bon oli vegetal (el d’ametlles dolces va molt bé i és molt hidratant). Sota el nadó hi podeu posar una tovallola toveta i suau, i sota la tovallola, alguna mena de plàstic, o un canviador (s’ha de preveure que durant el massatge relaxin els esfínters).

Mireu sempre el nadó als ulls mentre aneu fent el massatge, i canteu-li o expliqueu-li el que aneu fent amb veu dolça i relaxada. El tipus i la seqüència de moviments són importants. Comenceu per les cames, els peus i els braços per després incidir en el pit i el ventre que són les zones més sensibles. Depenent de l’hora del dia i de com està el nadó, el massatge pot ser més estimulant (amb moviments ràpids i exercicis d’estiraments i tipus “gimnàstic”) o més relaxant (amb moviments lents, suaus i profunds). Quan fem el massatge a les cames i els braços, per exemple, si els moviments van en direcció a la punta de les extremitats (cap enfora) tindran un efecte relaxant, i si van cap al centre del cos, tindran un efecte estimulant.

Bé, dit això, us deixo que investigueu pel vostre compte.

Podeu llegir altres articles que parlen sobre el tema:

El pais

Embaràs conscient, part natural i suport a la criança

Dormir sin llorar

Mimos y teta

Mimame mucho