Arxius de l'etiqueta criança

Minius que parlen amb signes

Una entrada de publicada el

Feia temps que em venia de gust reprendre el tema de la llengua de signes per a nadons, i avui m’he dit a mi mateixa que era un bon dia. Va ser un dels temes inicials de miniueca, i avui vull fer-li un homenatge.

Vam començar a fer signes amb el miniu gran quan tenia 11 mesos, amb el mètode en francès de llengua de signes per a nadons, perquè en aquell moment no en vam trobar ni en castellà ni en català. Ara les coses s’han desenvolupat moltíssim i comença a posar-se de moda el tema. Segueix llegint »

Sobre les rabietes

Una entrada de publicada el

Amb el meu primer miniu no vaig patir gaire aquest fenomen del que tothom parla: les rabietes. M’havia preparat psicològicament per l’etapa de l’any i mig als tres anys, on sembla ser que molts nens pateixen aquestes crisis amb més o menys regularitat i intensitat. Però no va ser massa intens, en el cas del Martí.

Ara, amb el segon ja començo a entendre el perquè de tan rebombori. Té molt clares les coses i vol aconseguir els seus objectius costi el que costi. Crec que aquestes són qualitats que l’ajudaran molt a anar per la vida, però ara té un any i mig i ha d’acceptar certs límits.  Límits com que no es pot quedar mirant la lluna sense jaqueta, a 3 graus i mig plovent, límits com que no pot tocar el forn perquè crema, com que no pot anar despullat tot el dia perquè fa fred. Segueix llegint »

Els drets dels infants

Una entrada de publicada el

Ahir va ser el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Un gran dia per celebrar i per reflexionar.
En dies com avui, acostumem a pensar en els drets fonamentals, com el dret a la vida, a la salut, l’educació, l’habitatge, la Pau, la igualtat, a la bona alimentació, a la protecció, al coneixement,…

Avui, des de Miniueca, vull fer una crida als drets menys evidents: Segueix llegint »

El niño ya come solo

Una entrada de publicada el

L’esperada traducció del llibre d’introducció als aliments sòlids “Baby-led weaning“, del que ja havíem parlat a Miniueca altres vegades.

Aquestes pediatres exposen el seu mètode amb senzillesa, claredat i solvència. Ens guien en el procés natural de la introducció d’aliments sòlids que la societat moderna ha transformat en un procés complicat i farragós, però que tenint clars alguns conceptes, pot resultar molt senzill.
Segueix llegint »

Thalassoteràpia per a nounats

Una entrada de publicada el

Ahir vaig descobrir un vídeo sobre una tècnica de bany per a minius nounats. Preciosíssim! Una tècnica respectuosa, sensible, molt delicada i relaxant.

L’ha ideat la Sonia Rochel, auxiliar de puericultura a Paris, després de molts anys d’observació i estudi dels nounats.

El vídeo que us presento ens mostra alguns instants estrella d’aquest bany-carícia, que en temps real dura uns 15 minuts.

És una tècnica reservada als nounats de fins a 2 mesos d’edat i la Sonia Rochel no recomana als pares i mares que intentin Segueix llegint »

Vol de nuit

Una entrada de publicada el
Mallerenga Carbonera per Alrik Hoven

El meu fill gran ja s’ha independitzat i només té 3 anys!

Des que va néixer, hem dormit sempre junts. Ha sigut una gran experiència per a tots, hem après els uns dels altres, ens hem fet companyia nocturna, i hem dormit molt bé.

Però ara fa quinze dies que ha decidit marxar. Com un ocellet que decideix saltar del niu i emprendre el seu primer vol en solitari.
Segueix llegint »

Ni rabietas ni conflictos

Una entrada de publicada el

Si ja coneixeu l’autora d’aquest llibre, la Rosa Jové, i n’heu llegit algun altre com Crianza feliz o Dormir sense llàgrimes, aquest nou llibre no us sorprendrà.

Ara bé, penso que és un llibre molt concís, amè i útil. Ens dóna consells pràctics a on poder-nos agafar quan tenim conflictes amb els nostres fills.

És un llibre per educar en la no violència, la calma i la serenor, al meu entendre. Després de llegir-lo ens queda molt clar que els castics, les bufetades, els xantatges, els crits, les amenaces i tota aquella conducta que se li assembli no només no ens ajuden quan tenim un conflicte familiar, sinó que empitjoren la situació, l’autoestima del miniu i el benestar de tots.
Segueix llegint »

Libertad y límites. Amor y respeto

Una entrada de publicada el

Aquest llibre m’ha impactat. M’ha deixat impressionada.

La Rebeca Wild és molt coneguda en el món de l’educació lliure pels seus grans llibres.

Llibres, com aquest, que ens ajuda a entendre les necessitats de desenvolupament dels minius a cada etapa. Així com les necessitats de definir marcs de referència i límits per ajudar-los a créixer amb independència i llibertat.

Però segons l’autora, és molt important entendre que els límits no defineixen el ser del miniu, sinó que serveixen per mantenir un entorn relaxat, de manera que tots (nens i adults) ens sentim còmodes, puguem viure noves experiències gràcies a la presa de decisions personals, i aprenguem a diferenciar entre les necessitats que són autèntiques pel desenvolupament i  les que són substitutives.

Un llibre imprescindible si volem tractar i educar el nostre fill amb amor i respecte per la seva persona i el seu desenvolupament.

Fora bolquers!

Una entrada de publicada el

El final d’una etapa

Per què ens agrada tant que deixin de portar bolquers?
Perquè vol dir que es fan grans? Perquè deixem de comprar o rentar bolquers?

La qüestió és que és una etapa molt important, no només per al nen o nena sinó per a tota la família. I com totes les etapes importants, genera molts dubtes, pors, culpes, estrés….

Per resoldre els conflictes al voltant d’aquest gran tema del control d’esfínters, la nostra societat s’ha inventat molts mètodes  i consells diversos:

  • N’hi ha que mai no fan servir bolquers. El nadó i la mare se sincronitzen,…. (Higiene Natural de l’Infant).
  • N’hi ha que fan mètodes conductistes “d’entrenament”. Com quan s’ofereixen recompenses (un caramelet) quan ho fa bé.
  • N’hi ha que fan servir la llengua de signes per “entrenar-lo” a anar a l’orinal quan encara no parla.
  • N’hi ha qui recomana treure els bolquers a l’estiu per evitar fer tantes rentadores, independentment de la maduresa del nen.
  • N’hi ha qui els treu durant el dia però no a la nit, i també els qui els treuen a totes hores.
  • N’hi ha que si veuen que la cosa no funciona s’encaparren a seguir enlloc d’acceptar que el seu fill no està preparat i tornar-li a posar els bolquers.

I així podríem seguir amb una llista eterna de recomanacions, consells i mètodes.

Però atenció! és una etapa molt delicada emocionalment per als minius. Els canvis no sempre són fàcils. I seguint els ritmes de la criança natural, i per tot el que diuen alguns professionals com la Laura Gutman, aprendre a controlar els esfínters i aprendre a fer servir l’orinal o el vàter és com aprendre a parlar. És una qüestió de maduresa de l’infant i no una qüestió educativa. Així, per molt que ens obsessionem a ensenyar-li al nostre fill com ho ha de fer, no ho farà bé fins que no hagi madurat prou. Per tant, crec que ens  ho hauríem de prendre tots amb molta calma i esperar a què el nen decideixi quan és el moment. Si tenim la paciència d’esperar que el procés es desenvolupi amb naturalitat seguint la maduresa del nen, segurament ens sorprendrà la facilitat amb què es resolt el tema.
Segueix llegint »

“Bebés”, la pel·lícula!

Una entrada de publicada el

Fa dies que us vull recomanar una pel·lícula documental que m’ha encantat.

Es titula “Bebés”, i ens mostra la vida de quatre nadons arreu del món des del seu naixement fins al primer any.

Com que els nadons no parlen, no hi ha diàlegs en tota l’estona, però la gran qualitat de la imatge, la música i les accions dels nadons protagonistes ens omplen els sentits durant tota la pel·lícula. No fan falta paraules.

Us la recomano moltíssim!

Espero que la trobeu, perquè ja no la deuen fer als cinemes.

Però us en deixo un tastet:
Segueix llegint »