Arxius de l'etiqueta conte

L’àvia necessita petonets

Una entrada de publicada el

Totes les àvies i tots els avis dels nostres minius necessiten petonets.

Però els que estan malalts encara en necessiten més.

Quan tenim un avi o una àvia malalts, especialment amb una malaltia neurodegenerativa, és molt difícil parlar-ne amb els minius.

Probablement ells, sense que calguin gaires explicacions, ja hauran detectat com és la situació i com s’hi han d’adaptar. Els minius i miniues són així de sorprenents. Són molt més adaptables que els adults, i entenen molt molt més del que ens pensem el llenguatge no verbal.

Així que els minius probablement ho tindran molt més assumit que nosaltres, i ho viuran amb molta més normalitat del que ens podríem imaginar.

Però si us ve de gust tenir un bon suport per parlar-ne, proveu amb aquest llibre dolcíssim: L’ÀVIA NECESSITA PETONETS, de l’Ana Bergua (text) i la Carme Sala (il·lustracions). Un conte sobre el valor de l’amor i la tendresa davant la vellesa i les malalties neurodegeneratives.
Segueix llegint »

La llista

Una entrada de publicada el

El sergent va aixecar l’arma en veure que s’obria la porta. Davant seu, un home en calçotets, amb una samarreta blanca tacada, suant, i amb una tovallola ensangonada entre les mans. Al darrera, un passadís llarguíssim il·luminat per un centenar d’espelmes.

Tres hores abans, en Llorenç tornava de la feina inquiet per la trucada de la seva dona. Hauria d’haver tornat abans, es retreia. Se la va trobar a la sala, a la gatzoneta, fent moviments de balancí. Respirava feixugament, tenia els ulls tancats i una expressió que en Llorenç no li havia vist mai. La va observar, intentant reconèixer-la.

— Laura?
Segueix llegint »

A l’altre costat

Una entrada de publicada el

Dentetes, on ets?
L’Isac va seure sobre el llit amb la capsa de sabates buida entre les mans. El peu colpejava el llit: toc toc, toc toc. Quan passava això la mare li deia respira fondo. Però la mare no hi era. Només hi havia la cangur fullejant alguna revista a la sala. I segur que odiava els ratolins. Com la mama. Per això el Dentetes vivia en aquella capsa, i menjava les restes del sopar que l’Isac s’amagava a les butxaques cada vespre.
Segueix llegint »

Passejant per la blogosfera de minius

Una entrada de publicada el

…. i altres animals
És un blog divertit, amè i ple de sorpreses i idees interessants. El seu autor (m’encanta presentar-vos un blog relacionat amb minius que té un home per autor) és naturalista i pare, i ens apropa a la natura a través dels ulls i les vivències dels seus fills. Transmet molt de respecte i tendresa per la natura i per als minius. Us el recomano!

L’Elefant Trompeta
És un blog molt original i amb moltíssims recursos genials. M’encanten les il·lustracions i l’estètica del blog en general. Fa temps que el Trompeta corre per la xarxa. Va néixer per la voluntat d’una mestra d’educació infantil de fer un diari relacionat amb el món dels minius, i ara és tota una institució. Sempre recomana contes, pel·lícules, dibuixos, exposicions, botigues, joguines, llocs, anècdotes,… molt engrescadores.
Visiteu el Trompeta i ja veureu com us hi enganxareu!