Arxius de l'etiqueta aprendre

Els contes i l’educació emocional

Una entrada de publicada el

Al Martí li van regalar un conte pels seus 4 anys que em té meravellada. Es titula el Monstre de Colors: xulíssim!!!

És un conte que descriu molt bé, a través dels colors i les imatges, les emocions del monstre protagonista. Per ajudar als minius a posar nom a tot el que els passa per dintre.

I vés per on que, reflexionant sobre l’educació emocional , Segueix llegint »

Creativitat i escola

Una entrada de publicada el

Avui seguim amb el debat sobre l’educació de les últimes setmanes (veieu: La educación prohibida i aclariments sobre el debat de l’educació).

Aquí teniu un vídeo d’una conferència del Ken Robinson, una eminència en el món de les ciències de l’educació i el desenvolupament de la creativitat. En aquesta conferència reflexiona sobre el sistema educatiu actual i de com podríem millorar-lo per potenciar la creativitat dels infants. Segueix llegint »

Aclariments sobre el debat de l’educació

Una entrada de publicada el

Avui m’agradaria fer una puntualització sobre l’entrada de la setmana passada sobre el Documental “La educación prohibida”.

Crec que és un vídeo profund, trencador, que posa sobre la taula temes bàsics molt importants sobre pedagogia i educació. És un vídeo que denúncia la situació que es viu a moltes escoles del món on sembla que l’educació tradicional no ofereix als infants el que necessiten per al seu desenvolupament i benestar. 

Tot i així, si aquest documental està fet amb la intenció de canviar les coses i millorar el sistema educatiu, crec que no és prou complert. La teatralització que fan de la situació a les escoles tradicionals podria ofendre i crear rebuig a molts i moltes mestres de les escoles tradicionals que intenten fer la seva feina d’una altra manera. No estic negant que existeixin molts casos com l’escenificat al documental, però segons el meu parer, per ser més constructius, el documental podria ser més positiu i esperançador reconeixent els projectes de pedagogies alternatives que es fan des de dins el sistema de l’escola pública. Una de les claus per reformar el sistema educatiu tradicional crec que és canviar-lo des de dintre. I això no ho podem fer si els mestres se senten atacats o menyspreats. Segueix llegint »

Documental “La educación prohibida”

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana m’he emocionat en veure aquest documental que corre per la xarxa.

La Educación Prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l’escolarització moderna i la manera d’entendre l’educació. Això ho fa a través de la visualització d’experiències educatives diferents, no convencionals, que plantegen la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

Què esperem de l’escola dels nostres minius? Com volem que els eduquin? Esperem disciplina, ordre, silenci, autocontrol, i avorriment, o esperem que s’impregnin de solidaritat, amor, empatia, creativitat, entusiasme i passió?
Segueix llegint »

L’edat dels cops

Una entrada de publicada el

Cops, cops i més cops. I plors, i blaus. Quina època més dura! El meu miniuet en menys d’un mes ha passat d’arrossegar-se per tot arreu, a gatejar, asseure’s i aixecar-se amb qualsevol tros de moble que troba. Cada nen va al seu ritme, però em fa la sensació que vol anar massa de pressa. Ara l’únic que l’interessa és estar sempre com més dret millor. Cau molt sovint i no sempre estic al costat per parar-li el cop.

I de què deu plorar més, del mal del cop o de la frustració?

I ho torna a intentar. I torna a caure. La perseverança és la companya inevitable del desenvolupament.
Segueix llegint »

Libertad y límites. Amor y respeto

Una entrada de publicada el

Aquest llibre m’ha impactat. M’ha deixat impressionada.

La Rebeca Wild és molt coneguda en el món de l’educació lliure pels seus grans llibres.

Llibres, com aquest, que ens ajuda a entendre les necessitats de desenvolupament dels minius a cada etapa. Així com les necessitats de definir marcs de referència i límits per ajudar-los a créixer amb independència i llibertat.

Però segons l’autora, és molt important entendre que els límits no defineixen el ser del miniu, sinó que serveixen per mantenir un entorn relaxat, de manera que tots (nens i adults) ens sentim còmodes, puguem viure noves experiències gràcies a la presa de decisions personals, i aprenguem a diferenciar entre les necessitats que són autèntiques pel desenvolupament i  les que són substitutives.

Un llibre imprescindible si volem tractar i educar el nostre fill amb amor i respecte per la seva persona i el seu desenvolupament.

Les tasques domèstiques

Una entrada de publicada el

A en Lluc li encantava ajudar els seus pares. Sempre que els veia plegant roba volia col·laborar i s’esforçava en que quedés ben plegadeta i en una pila, com ho feien ells. El que no acabava d’entendre era que cada vegada que els ajudava, els seus pares desfeien la pila que li havia costat tan d’esforç i la tornaven a plegar. I de vegades, fins i tot li canviaven l’ordre de la roba que havia plegat. A ell li agradava agrupar-la per colors: samarreta blava d’en Lluc amb calçotets del papa blaus i sostens de la mama blaus. Però els seus pares s’entestaven en barrejar tots els colors i fer piles per persones: pantalons d’en Lluc amb mitjons d’en Lluc i samarreta d’en Lluc. No era més fàcil agrupar-ho per color blau? O posar tots els pantalons junts?

De vegades se li feia molt difícil d’entendre els seus pares.

Com el dia que li van regalar el conjunt de neteja. Va ser el mateix dia que va bufar les dues espelmes, i que li van posar una corona, i que van venir molts amics a casa, i que li van dir que era molt gran.
Segueix llegint »

De peus a terra

Una entrada de publicada el

Quan els nadons comencen a posar els peus a terra, per gatejar i després caminar, tothom corre a recomanar-nos quin tipus de sabates li hem de posar.

Per començar: fem servir el sentit comú!

A la primera botiga que vaig entrar buscant unes sabates per al meu fill em van recomanar unes botes rígides, que agafessin bé el turmell i la sola ben gruixuda. Em va sembla que era com si li estigués posant unes botes d’esquí als peus delicats i verges del Martí. Aquesta recomanació és la mateixa que m’han fet altres persones, però jo no em crec que això pugui ser bo!

Ara toca anar més enllà. Segons diversos experts (pediatres, podòlegs, osteòpates i fisioterapeutes), i el meu sentit comú: el peu, com més lliure, menys comprimit i més en contacte amb el terra, millor! Els nens africans que no porten sabates be aprenen a caminar i no es torcen un turmell a les seves primeres passes, no?

Així que la idea és: per casa descalços, amb sabatilles tovetes o mitjons antilliscants. I pel carrer unes sabates baixes (sense agafar el turmell), toves i flexibles, sobretot a nivell de la sola.

N’hi ha de moltes marques diferents que compleixen aquest requisit. Normalment les podreu trobar a les mateixes botigues on podeu comprar bolquers de tela. Nosaltres hem provat les Pitter Patters, les Pediped (a Renacuajos) i les See Kai Run, però també hi ha altres marques com les Lovebugs, les Shooshoos, les Jack & Lily (a Bebelún o Renacuajos), les Preschoolians (a Bebelún), i segur que moltes marques més que no conec.

Així que no ens deixem portar pel que diu la primera venedora de la sabateria de sota casa i investiguem una mica, que els peus dels nostres fills s’ho mereixen!

Aquí teniu altres articles que parlen del tema:

Embaràs conscient, part natural i suport a la criança

De cap a peus

Bebé a go-go

La mamá de Mateo

Mon petit tresor

La mama vaca

Els dies plujosos de tardor

Una entrada de publicada el

Ara que ja ha començat la tardor i han arribat les pluges, crec que és un bon moment per reprendre l’activitat a miniueca.

Quan arriben la pluja i el fred sempre va bé tenir un lloc on anar a distreure’ns una mica de les quatre parets de casa nostra. Sinó, els dies tancats a casa se’ns poden fer eterns i avorrits. Els nadons també necessiten sortir, canviar d’aires, veure persones i espais diferents. Així que cal estar preparats.

Una opció gratuïta que està molt bé són les biblioteques públiques, especialment les que tenen espai per nadons i les que estan adherides al projecte «nascuts per llegir». Una opció no gratuïta però molt assequible són les ludoteques que tinguin espai de 0-3 anys (que no són gaires). Malauradament no existeix un web que les centralitzi totes, sinó que hauràs d’investigar al teu poble, ciutat o barri per veure quines et cauen més aprop. Normalment s’ha de pagar una quota i també s’hi fan activitats. A més a més, també podem pensar en fer cursos de natació o tallers de música amb ells , o anar a veure espectacles musicals, entre d’altres.

Un dia, llegint un article a la revista «viure en família» , vaig descobrir el món dels espais familiars, que són espais on podem anar tota la família a compartir experiències amb d’altres famílies i fer activitats diverses amb els nostres nadons o nens més grans (grups de criança, psicomotricitat, música,…). Al barri de Gràcia de Barcelona trobem la Casa de les famílies, de l’associació Quetzal, la Caseta, i Movement Barcelona. A la zona de Poblenou i Clot tenim l’associació Xantala, l’espai Kinder, i l’Ombeliqo. A Ciutat Vella també hi ha una llibreria que es diu Abracadabra on fan sovint activitats per nens i nadons, però cal enviar un mail per rebre la programació, ja que la pàgina web encara no la tenen gaire activa. Com podeu veure, em centro en activitats de Barcelona, que és el que conec més, però a les que sou de fora de Barcelona us convido a que feu propostes de llocs on anar a les vostres localitats, segur que també hi ha moltes possibilitats!

Em sembla molt important i necessari poder compartir les hores d’oci amb els nostres fills i així enriquir-nos, divertir-nos i créixer plegats. A més, és una bona manera de conèixer altres famílies amb fills i fer noves relacions.

Aprofiteu aquest últims dies de setembre i principis d’octubre que és quan s’obren les inscripcions per la majoria d’activitats del primer trimestre. Animeu-vos, ja veureu que divertit!

Un porc que menja

Una entrada de publicada el

Els escèptics de la llengua de signes, aquí teniu una prova comunicativa:

Un porc que menja!

El Martí ja domina uns 30 signes i es comunica amb entusiasme. L’altre dia li vaig dibuixar el porc que veieu a la foto i em va fer el signe de porc. Aleshores va agafar el color vermell, li va fer un gargot a la boca i va fer el signe de menjar!!! Al·lucinant! I per assegurar-se de què l’havia entès, es va girar cap a mi i me’l va tornar a fer.

De vegades també juga a estirar els ninots cap per avall i fer-los dormir (fa el signe de què estan dormint). I d’altres vegades està dibuixant ell solet i ens va fent el signe de tot el que dibuixa (per exemple, un cargol, o un cocodril….), encara que nosaltres només hi veiem gargots sense sentit. Sovint l’observem com s’explica un conte a ell mateix, sense que nosaltres estiguem presents, va xerrant i fent els signes de tot el que hi troba. I s’ho passa de bé!!!

Ens encanta descobrir el món interior del nostre fill que encara no té ni un any i mig!!!

Estem al·lucinats!