Arxius de l'etiqueta amigues

Energia femenina per al part

Una entrada de publicada el

Fa pocs dies vaig quedar amb una amiga per anar a veure unes fotografies. Vam arribar a la sala de les fotos i em va tapar els ulls.
Aleshores vaig començar a notar tres o quatre parells de mans que em tocaven. Lliscaven per sobre la meva roba. Silenci. Em tocaven el cap, el coll, les espatlles, l’esquena, el ventre. Eren mans càlides i amoroses. Em relaxaven, em feien sentir bé.

Així va començar el meu Blessing way: una celebració per honorar la dona que serà mare. Honorar el meu úter.

Durant una tarda les meves amigues em van fer reina. Segueix llegint »

La Tenda Roja

Una entrada de publicada el

Seguint amb el tema del part, i aprofitant que s’apropa la Setmana Mundial per un Part Respectat (15-22 de maig 2011) , vull compartir amb vosaltres el descobriment de la Tenda Roja.

La Tenda Roja simbolitza l’úter matern. La Tenda Roja és una trobada de dones que han de ser mares o que ja ho són. És una trobada per parlar del part, per compartir experiències, alegries, pors, desitjos, traumes, i records.

Aquestes trobades es van iniciar als Estats Units el 2006, organitzades per l’associació BOLD, i s’han anat escampant per Europa els últims anys. El nom de les trobades prové del llibre “La Tienda Roja” de Anita Diamant.

Les properes Tendes Roges seran a Banyoles, el 21 de maig del 2011, i a Tarragona el 20 de maig del 2011. Sempre cal inscripció prèvia.
Segueix llegint »

Els grups de mares bombolla

Una entrada de publicada el

Fins que vaig ser mare no vaig entendre com n’estava de desconnectada de la societat. Vivim aïllats en els nostres pisos, sense saber ni el nom dels nostres veïns, i aquesta situació es manifesta amb tots els seus inconvenients quan tens un fill.

El primer mes del Martí el vam passar tancats a casa, pràcticament. Sortíem a fer un volt pels carrers grisos del barri però això només agreujava la sensació d’estar aïllats en una bombolla de sabó, sense pertànyer al món que ens envoltava, sense interacció amb el planeta terra. Només nosaltres tres. Sovint, la bombolla es tornava més petita i només hi érem el Martí i jo. Era la nostra bombolla d’amor, el nostre niu. I normalment, no volia fer res que representés sortir-ne. Però a partir del segon mes de vida del Martí vaig començar a sentir la necessitat imperiosa de conèixer altres mares, altres nadons, altres bombolles d’amor. Necessitava compartir aquells moments. Però no els volia compartir amb qualsevol, em sentia lluny de les meves amigues que no tenien fill, ni bombolla, em sentia lluny de la meva mare, del meu company. Només podia crear vincles amb altres mares en la mateixa situació.

Així que vaig decidir sortir de casa i anar a una sessió del grup de criança del meu barri. Era un grup de mares molt heterogeni, cadascuna amb la seva cultura, la seva història i el seu nadó, però totes de postpart, amb dubtes i molta soledat acumulada. I aquell primer contacte amb altres mares em va fer veure un horitzó immens, infinit, ple de bombolletes d’amor. La criança no hauria de ser un acte individual i solitari, sinó un acte social. Em vaig aficionar a això dels grups i al final vaig anar a 3 grups diferents setmanalment. Vaig aprendre, vaig resoldre dubtes i problemes, i sobretot, em vaig sentir molt acompanyada. Em vaig sentir part d’alguna cosa, part d’una gran xarxa de mares i bombolles, una xarxa universal i necessària.

Us recomano molt l’experiència! Per mi va ser el decantador cap a una vivència feliç del postpart i la criança del meu fill durant els primers mesos de vida.

Hi ha grups de molts tipus diferents, i dependrà del que trobeu a la vostra localitat, però si no n’hi ha, sempre podeu intentar organitzar-ne un!

Us deixo algunes idees:

La fotografia és una modificació de "Olive oil bubble variations" de fdecomite.
ens envoltava, sense interacció amb el planeta terra. Només nosaltres tres. Sovint, la bombolla es tornava més petita i només hi érem el Martí i jo. Era la nostra bombolla d’amor, el nostre niu. I normalment, no volia fer res que representés sortir-ne. Però a partir del segon mes de vida del Martí vaig començar a sentir la necessitat imperiosa de conèixer altres mares, altres nadons, altres bombolles d’amor. Necessitava compartir aquells moments. Però no els volia compartir amb qualsevol, em sentia lluny de les meves amigues que no tenien fill, ni bombolla, em sentia lluny de la meva mare, del meu company. Només podia crear vincles amb altres mares en la mateixa situació. Així que vaig decidir sortir de casa i anar a una sessió del grup de criança del meu barri. Era un grup de mares molt heterogeni, cadascuna amb la seva cultura, la seva història i el seu nadó, però totes de postpart, amb dubtes i molta soledat acumulada. I aquell primer contacte amb altres mares em va fer veure un horitzó immens, infinit, ple de bombolletes d’amor. La criança no hauria de ser un acte individual i solitari, sinó un acte social. Em vaig aficionar a això dels grups i al final vaig anar a 3 grups diferents setmanalment. Vaig aprendre, vaig resoldre dubtes i problemes, i sobretot, em vaig sentir molt acompanyada. Em vaig sentir part d’alguna cosa, part d’una gran xarxa de mares i bombolles, una xarxa universal i necessària. Us recomano molt l’experiència! Per mi va ser el decantador cap a una vivència feliç del postpart i la criança del meu fill durant els primers mesos de vida. Hi ha grups de molts tipus diferents, i dependrà del que trobeu a la vostra localitat, però si no n’hi ha, sempre podeu intentar organitzar-ne un!

Us deixo algunes idees:

El pànic de saber-te embarassada

Una entrada de publicada el

El dia que vaig saber que estava embarassada vaig ser feliç, molt i molt feliç. Però la por va inundar tot el meu cos. Tot el dia pensava que el perdria. No volia ni anar a fer pipi per por que em caigués. I és que les mares som així. Des del primer moment que estem patint, que tot ens fa por, que pensem “ui, no m’hauria de menjar aquest donut perquè el sucre se’m posarà a la sang i el nen serà diabètic!”. Bé, n’hi ha de més i de menys exagerades. Encara recordo la cara de la meva germana quan li vaig preguntar, en el meu segon mes d’embaràs, si podia anar al vàter tranquil·lament o em cauria el nen.”Et vols passar 9 mesos sense fer caca?” em va preguntar ella pixant-se de riure. I és que quan et quedes embarassada tens un munt de preguntes a dintre, cada dia de noves. Tens insomni i no pares de pensar en tot el que t’espera. No ho saps ben bé, de fet. És una nebulosa espessa de paraules com “amniocentesi”o “episiotomia”que per molt que en coneguis el significat, et fan estremir només de pensar-les i no saps per què.

Crec que és important assessorar-se bé. Buscar mares al vostre voltant. A mi em va ajudar molt tenir a la meva germana i alguna amiga que feia poc que eren mares i em podien tranquil·litzar quan les trucava amb urgència per una nova por. Això també es pot aconseguir buscant un bon grup de pre-part, però és clar, la majoria de les pors ens assalten al primer trimestre d’embaràs que és quan encara estem molt lluny dels grups de pre-part. També és important parlar molt i molt amb la vostra parella, si en teniu. Comunicar els vostres sentiments sempre és positiu, però durant l’embaràs és essencial per vincular a la parella amb la criatura, per fer-la formar part d’aquest procés vital que us transforma.