Miniueca

Si heu preparat un part a casa, no caldrà que feu cap bossa especial. Però en el cas que aneu a parir a l’hospital, diuen que és recomanable tenir la bossa preparada a partir del 7è mes, per si la cosa es precipita.

I què hi posem, a la famosa “canastilla“?
Quan som mares primerenques ens entra el pànic!!! Però no n’hi ha per tant, de fet, els nadons quan surten, només necessiten el contacte pell amb pell i la teta.

Però per anar més tranquil·les i tenir alguns accessoris útils a mà, aquí teniu algunes idees:

• Pel miniu: La muda de cada dia (5 dies per si la cosa acaba en cesària) ficada en una bossa transparent de congelats i la bossa rotulada amb permanent « primer dia », o « segon dia ». I a cada bossa hi poseu: 1 body i 1 pijama (a mi m’agrada més d’una sola peça perquè així el melic queda més protegit). A la bossa del primer dia també hi havia el barret perquè no perdin calor pel cap i la camisa de batista perquè no se’ls hi enganxi el body a la pell. A més a més vam portar 1 tovallola i 1 « arrullo », i les coses de necesser: sabó delicat (ara crec que no cal rentar-los amb sabó, però si el voleu portar, busqueu-ne un el més natural possible) i un raspall suau (que en la majoria de casos no cal perquè no tenen cabell). Si a l’hospital us diuen que porteu colònia, atenció! és una barbaritat! És ben sabut que les olors fortes interfereixen en l’establiment del vincle maternofilial i en la lactància, o sigui que res de colònia, ni tu ni el petit. Hi ha hospitals que els empastifen de colònia sense que tu ho demanis, en aquest cas, posa’t dura. En el nostre cas els bolquers i les tovalloletes els posava la clínica, però informeu-vos perquè hi ha llocs on els has de portar tu. Ah, molt important! La caca dels primers dies de vida es diu meconi i és com una mena de quitrà de color negre molt enganxosa que costa molt de netejar. Amb tovalloletes és una tasca desesperant, però si proveu de treure’l amb una esponja i aigua calenta, ja veureu quina diferència! Us ho recomano. També us caldrà un fulard portanadons, motxilleta o cotxet (és la opció que menys m’inspira) per quan torneu cap a casa.

(més…)

M’encanta cantar! De petita ja cantava en una coral, i vaig seguir cantant fins fa pocs anys. Ara canto en privat, i també m’agrada. Què té el cant que m’agrada tant? La connexió amb mi mateixa? La concentració? La vibració interna?

Des que torno a estar embarassada i busco maneres de preparar-me pel segon part, per superar traumes i pors, he descobert que es pot parir d’una manera més harmoniosa i musical. Podem parir cantant!!! No se m’havia acudit abans, però sembla que té molts efectes beneficiosos, tant durant l‘embaràs com durant el procés del part.

Cantar en el part ens pot ajudar a canalitzar millor el dolor, a controlar la respiració, a concentrar-nos sobre nosaltres mateixes, a aïllar-nos del món exterior, a relaxar la musculatura abdominal, el diafragma i el periné, a connectar-nos amb el nadó, i en definitiva, a viure el procés d’una manera molt més plaent i beneficiosa per la nostra ment, el nostre cos i el nostre nadó.

I què cantem?
(més…)

Seguint amb el tema del part, i aprofitant que s’apropa la Setmana Mundial per un Part Respectat (15-22 de maig 2011) , vull compartir amb vosaltres el descobriment de la Tenda Roja.

La Tenda Roja simbolitza l’úter matern. La Tenda Roja és una trobada de dones que han de ser mares o que ja ho són. És una trobada per parlar del part, per compartir experiències, alegries, pors, desitjos, traumes, i records.

Aquestes trobades es van iniciar als Estats Units el 2006, organitzades per l’associació BOLD, i s’han anat escampant per Europa els últims anys. El nom de les trobades prové del llibre “La Tienda Roja” de Anita Diamant.

Les properes Tendes Roges seran a Banyoles, el 21 de maig del 2011, i a Tarragona el 20 de maig del 2011. Sempre cal inscripció prèvia.
(més…)

Com ja vaig comentar a l’article “el part que volem”, per estalviar-nos un excés d’intervencions mèdiques que no desitgem durant un part a l’hospital (sempre que no siguin estrictament necessàries)  seria molt recomanable que totes féssim l’exercici de preparar un pla de part.

Un pla de part és un escrit on expressem si volem o no volem consentir les intervencions mèdiques que se’ns proposin durant el part. Té validesa jurídica. El podem presentar a l’hospital, l’obstetra i la llevadora unes setmanes abans de la data prevista del part.

Però abans, ens hauríem de familiaritzar amb les pràctiques mèdiques habituals al voltant del part.
(més…)

Avui, seguint amb el tema del part, vull compartir amb vosaltres aquest documental que va passar el 7 d’abril a  RTVE.

Espero que el trobeu interessant i que us faci pensar molt.

Fa mesos que tinc el títol d’aquesta entrada dins el cap, però no la puc escriure.

Per què? Per què costa tant parlar del part?

Què fa que un part sigui un acte de plaer, joia i amor, o per altra banda, es converteixi en un dels nostres pitjors records?

Un part hauria de ser sempre un acte meravellós, un acte d’amor profund, la porta a la vida, l’inici de tot.  I per això moltes cultures han fet del part un acte sagrat.

Però en la societat en què vivim, els parts s’han transformat en protocols hospitalaris, i moltes de nosaltres n’hem patit les conseqüències.

Actualment els estudis científics, les organitzacions internacionals, els governs, i cada vegada més, els hospitals, han anat redescobrint i assumint que en un part normal (de baix risc), el millor és deixar que el cos s’expressi i ens guii cap a un part natural o fisiològic. I per això, cada vegada més, se’ns ofereixen diverses alternatives quan ens plantegem com volem que neixi el nostre miniu.
(més…)