Arxius de la categoria part i postpart

Idees per a fer un pla de part

Una entrada de publicada el

Com ja vaig comentar a l’article “el part que volem”, per estalviar-nos un excés d’intervencions mèdiques que no desitgem durant un part a l’hospital (sempre que no siguin estrictament necessàries)  seria molt recomanable que totes féssim l’exercici de preparar un pla de part.

Un pla de part és un escrit on expressem si volem o no volem consentir les intervencions mèdiques que se’ns proposin durant el part. Té validesa jurídica. El podem presentar a l’hospital, l’obstetra i la llevadora unes setmanes abans de la data prevista del part.

Però abans, ens hauríem de familiaritzar amb les pràctiques mèdiques habituals al voltant del part.
Segueix llegint »

El part que volem

Una entrada de publicada el

Fa mesos que tinc el títol d’aquesta entrada dins el cap, però no la puc escriure.

Per què? Per què costa tant parlar del part?

Què fa que un part sigui un acte de plaer, joia i amor, o per altra banda, es converteixi en un dels nostres pitjors records?

Un part hauria de ser sempre un acte meravellós, un acte d’amor profund, la porta a la vida, l’inici de tot.  I per això moltes cultures han fet del part un acte sagrat.

Però en la societat en què vivim, els parts s’han transformat en protocols hospitalaris, i moltes de nosaltres n’hem patit les conseqüències.

Actualment els estudis científics, les organitzacions internacionals, els governs, i cada vegada més, els hospitals, han anat redescobrint i assumint que en un part normal (de baix risc), el millor és deixar que el cos s’expressi i ens guii cap a un part natural o fisiològic. I per això, cada vegada més, se’ns ofereixen diverses alternatives quan ens plantegem com volem que neixi el nostre miniu.
Segueix llegint »

Els grups de mares bombolla

Una entrada de publicada el

Fins que vaig ser mare no vaig entendre com n’estava de desconnectada de la societat. Vivim aïllats en els nostres pisos, sense saber ni el nom dels nostres veïns, i aquesta situació es manifesta amb tots els seus inconvenients quan tens un fill.

El primer mes del Martí el vam passar tancats a casa, pràcticament. Sortíem a fer un volt pels carrers grisos del barri però això només agreujava la sensació d’estar aïllats en una bombolla de sabó, sense pertànyer al món que ens envoltava, sense interacció amb el planeta terra. Només nosaltres tres. Sovint, la bombolla es tornava més petita i només hi érem el Martí i jo. Era la nostra bombolla d’amor, el nostre niu. I normalment, no volia fer res que representés sortir-ne. Però a partir del segon mes de vida del Martí vaig començar a sentir la necessitat imperiosa de conèixer altres mares, altres nadons, altres bombolles d’amor. Necessitava compartir aquells moments. Però no els volia compartir amb qualsevol, em sentia lluny de les meves amigues que no tenien fill, ni bombolla, em sentia lluny de la meva mare, del meu company. Només podia crear vincles amb altres mares en la mateixa situació.

Així que vaig decidir sortir de casa i anar a una sessió del grup de criança del meu barri. Era un grup de mares molt heterogeni, cadascuna amb la seva cultura, la seva història i el seu nadó, però totes de postpart, amb dubtes i molta soledat acumulada. I aquell primer contacte amb altres mares em va fer veure un horitzó immens, infinit, ple de bombolletes d’amor. La criança no hauria de ser un acte individual i solitari, sinó un acte social. Em vaig aficionar a això dels grups i al final vaig anar a 3 grups diferents setmanalment. Vaig aprendre, vaig resoldre dubtes i problemes, i sobretot, em vaig sentir molt acompanyada. Em vaig sentir part d’alguna cosa, part d’una gran xarxa de mares i bombolles, una xarxa universal i necessària.

Us recomano molt l’experiència! Per mi va ser el decantador cap a una vivència feliç del postpart i la criança del meu fill durant els primers mesos de vida.

Hi ha grups de molts tipus diferents, i dependrà del que trobeu a la vostra localitat, però si no n’hi ha, sempre podeu intentar organitzar-ne un!

Us deixo algunes idees:

La fotografia és una modificació de "Olive oil bubble variations" de fdecomite.
ens envoltava, sense interacció amb el planeta terra. Només nosaltres tres. Sovint, la bombolla es tornava més petita i només hi érem el Martí i jo. Era la nostra bombolla d’amor, el nostre niu. I normalment, no volia fer res que representés sortir-ne. Però a partir del segon mes de vida del Martí vaig començar a sentir la necessitat imperiosa de conèixer altres mares, altres nadons, altres bombolles d’amor. Necessitava compartir aquells moments. Però no els volia compartir amb qualsevol, em sentia lluny de les meves amigues que no tenien fill, ni bombolla, em sentia lluny de la meva mare, del meu company. Només podia crear vincles amb altres mares en la mateixa situació. Així que vaig decidir sortir de casa i anar a una sessió del grup de criança del meu barri. Era un grup de mares molt heterogeni, cadascuna amb la seva cultura, la seva història i el seu nadó, però totes de postpart, amb dubtes i molta soledat acumulada. I aquell primer contacte amb altres mares em va fer veure un horitzó immens, infinit, ple de bombolletes d’amor. La criança no hauria de ser un acte individual i solitari, sinó un acte social. Em vaig aficionar a això dels grups i al final vaig anar a 3 grups diferents setmanalment. Vaig aprendre, vaig resoldre dubtes i problemes, i sobretot, em vaig sentir molt acompanyada. Em vaig sentir part d’alguna cosa, part d’una gran xarxa de mares i bombolles, una xarxa universal i necessària. Us recomano molt l’experiència! Per mi va ser el decantador cap a una vivència feliç del postpart i la criança del meu fill durant els primers mesos de vida. Hi ha grups de molts tipus diferents, i dependrà del que trobeu a la vostra localitat, però si no n’hi ha, sempre podeu intentar organitzar-ne un!

Us deixo algunes idees:

La gimcana de la paperassa del naixement

Una entrada de publicada el

Pares, prepareu-vos !!!! Això de la paperassa del naixement és una gran gimcana ! És com un joc de pistes per la jungla de la burocràcia que has de fer ràpid i sense saltar-te cap pas perquè sinó no pots avançar. Sort que ara com a mínim teniu un mes de baixa paternal i així podreu gaudir dels vostres minius recén nascuts, perquè fa uns anys (no gaires), quan els pares només tenien 5 dies…. se’ls passaven fent tràmits ! I on està això del vincle entre el pare i el fill ? Ara sembla que comencen a adonar-se de la importància de que el pare també estigui present en la vida de la nova família i us donen més dies.

En tot cas, si voleu estar amb la vostra dona i el vostre fill les 24 hores la primera setmana (a l’hospital o a casa), heu de saber que després haureu de córrer per fer els tràmits. A nosaltres ens va passar això, que el meu company no es va separar de nosaltres per res, i després tothom li deia « home, hauries d’haver aprofitat els dies de l’hospital per avançar els tràmits! ». És trist, però real. Potser la primera setmana us podeu escapar una estoneta mentre teniu a la dona i el nen distrets acompanyats amb alguna amiga o la sogra (uhmm, no sé si és un bon consell, aquest!).

El que és important fer els primers dies, quan abans millor, és la primera prova de la gimcana : (1) EL REGISTRE CIVIL. Si esteu casats, tot serà més fàcil, perquè ja teniu llibre de família i hi ha hospitals que fan el registre allà mateix. Si no esteu casats, doncs haureu d’anar a la oficina del registre civil de la vostra localitat i que us facin el llibre de família. Diuen que això no es pot fer sense la presència dels dos membres de la parella, però a la pràctica no hi ha cap problema (nosaltres ho vam poder fer i molta gent que conec també). Que el pare hi vagi amb el document que us donen a l’hospital (com un acte de naixement), els DNIs dels DOS (el de la mare també) i li faran el llibre de família.

A partir d’aquí, haureu d’anar amb el llibre de família a tot arreu : (2) a la Seguretat Social (INSS) per tramitar les baixes (parleu amb els de recursos humans de les vostres feines perquè es necessita un certificat de l’empresa), (3) al padró municipal, (4) a la Seguretat Social (INSS) o Mútua per inscriure el nadó, i (5) al Centre d’Atenció Primària (CAP) o la Mútua perquè li facin la targeta i li donin hora pel pediatra (la primera revisió es fa als 10 dies d’haver nascut, en teoria). Recordeu que aquest últim pas no es pot fer sense el pas 1, el 3 i el 4 !! Igualment, el 4 no es pot fer sense el 3.

A part de tot això, hi ha el tema de les ajudes econòmiques. Però això es pot fer amb una mica més de calma. Fins ara, l’ajuda de 2500€ de l’Estat Espanyol es podia demanar fàcilment per telèfon trucant a Hisenda ( telf. 901 200 345 ), i a la mateixa trucada es podia demanar la « deducció per maternitat » que són 100€ mensuals (si ets dona treballadora). Però sembla ser que el Zapatero vol anular aquestes ajudes, o sigui que no sabem què passarà l’any que ve. A més a més, hi ha l’ajuda de la Generalitat que són uns 600€ a l’any durant els 3 primers anys de vida del nen. Es pot demanar informació al 012 i crec que es pot sol·licitar per internet a la Oficina Virtual de Tràmits. També cal que tingueu en compte, si heu parit en una clínica privada a través d’una mútua, que n’hi han que et paguen uns diners per haver parit (que si tens mútua i pareixes en un hospital públic també te’ls paguen), o sigui que feu una trucadeta a la vostra mútua a veure si és el cas.

Per últim, només recordar que els que no tingueu nacionalitat espanyola (un o els dos progenitors), haureu de parlar amb el consulat del vostre país per veure què heu de fer en cas que vulgueu que el vostre fill o filla tingui les dues nacionalitats. Pregunteu-ho amb temps abans que neixi la criatura, perquè potser necessitareu recol·lectar alguns papers com la vostra partida de naixement. Hi ha consulats que demanen que aquest tràmit es faci abans de què passi 1 mes del naixement.