Arxius de la categoria part i postpart

Le premier cri: una pel·lícula sobre el part, el naixement, la vida

Una entrada de publicada el

Le premier cri; el primer crit; el títol ja ho diu tot.

Deu parts, deu naixements en cultures diferents. La volta al món en els primers instants de vida. Les primeres al·lenades de molts infants anònims.

Amb un estil similar al de la pel·lícula Bebés, impregnada d’una sensibilitat profunda i un gran respecte, aquesta pel·lícula del realitzador francès Gilles de Maistre ens posa la pell de gallina des del primer moment.

Ara que estic de nou embarassada em commou profundament, em fa portar les mans al ventre, em fa rememorar els meus altres dos parts i somniar amb el proper. Els parts són els moments més intensos de la meva vida, i aquesta pel·lícula me’ls fa reviure.

La voleu compartir amb mi?

Aquí teniu el trailer: Segueix llegint »

Ferides del cos i de l’ànima

Una entrada de publicada el

L’associació Dona Llum ha fet un vídeo per promoure el part respectat. Posa els pèls de punta. Remou les entranyes i els records.

Tenim dret a decidir. Tenim dret a un part respectuós, sensible i natural. Tenim dret a gaudir de l’experiència.

Hem de poder parlar amb veu ben alta de les ferides físiques i morals que ens pot fer un part poc respectuós i massa intervingut. Les nostres amigues, germanes, cosines, nebodes, filles i nétes tenen dret a saber el que passa en molts hospitals. Tenen dret a poder decidir i a tenir un part respectat i feliç.
Segueix llegint »

I el sexe després del part? (III)

Una entrada de publicada el

(continuació de I el sexe després del part II)

CAPÍTOL 5: el cansament

A tots els factors que ja hem comentat en aquest especial sexualitat, se li hauria d’afegir el cansament. El cansament profundíssim, inesperat, que patim la majoria de mares (i molts pares) quan acabem de tenir un miniu (i que sovint es prolonga al llarg de tot el primer any). La manca de son profund i sense interrupcions fa que no descansem de la mateixa manera en què ho fèiem abans. Les bosses sota els ulls demostren les nits en vetlla, i no sabem ben bé com, ens espavilem per gaudir tan com podem del nostre nou miniuet. Això sí, no ens queden forces per res més. Segueix llegint »

I el sexe després del part? (II)

Una entrada de publicada el

(continuació de I el sexe després del part? (I))

CAPÍTOL 3: el desig de l’altre

La majoria de dones que conec, acceptarien força tranquil·les aquesta manera natural que el nostre cos té de dir-nos que no és una època de sexe amb la parella, sinó més aviat una època d’intimitat amb el miniu i amb nosaltres mateixes.

El problema surt a la llum quan tenim en compte la convivència amb l’altre. Segueix llegint »

I el sexe després del part? (I)

Una entrada de publicada el

La sexualitat després de ser mares pateix una transformació profunda i inevitable.

Aquest tema tabú es mereix una entrada múltiple que aniré publicant al llarg d’aquesta setmana.

Aquí tenim els dos primers capítols:

CAPÍTOL 1: El vincle amb el nadó

Quan tenim un nadó, d’una manera natural, ens vinculem amb ell o ella partir de la nostra sexualitat; a través del canal vaginal mentre parim i després a través de la lactància, quan el nadó succiona. Però això no ens ha de fer por. Segueix llegint »

Recuperació postpart amb hipopressius

Una entrada de publicada el

Durant l’embaràs i el part el nostre cos pateix moltes transformacions en poc temps, i per això després necessita molt de carinyo i una mica d’esforç per poder recuperar-se bé. Però hi ha moltes maneres d’ajudar al cos a refer-se de l’experiència; donant de mamar, fent alguna sessió d’osteopatia, anant a visitar una fisioterapeuta especialista en sòl pelvià, posant-nos crema hidratant a la panxa, deixant-nos fer un massatge shiatsu, fent exercicis de Keggel, i fent gimnàstica abdominal hipopressiva.

Avui dedicaré l’entrada a parlar-vos de la gimnàstica abdominal hipopressiva, que és molt eficient i sembla que està de moda. Escric aquest article amb l’assessorament de la Kaisa Tuominen, una de les persones més qualificades d’Espanya en abdominals hipopressius. És master trainer  i col·laboradora de Marcel Caufriez, l’ideòleg del mètode.

Aquest tipus de gimnàstica està especialment indicada per a la recuperació postpart, i té molts beneficis per a la nostra salut general, com: disminuir o eliminar les pèrdues d’orina, corregir els descensos de la bufeta i/o l’úter, estabilitzar la columna, millorar les relacions sexuals, reduir la cintura abdominal (un 6% segons els estudis), corregir la postura, tonificar la musculatura abdominal i la del sòl pelvià.
Segueix llegint »

La invasió del Yin

Una entrada de publicada el

Alguns dies em pregunto si tornaré a ser la d’abans. La d’abans de ser mare, vull dir. Si tornaré a ser una dona activa, amant, treballadora, intel·ligent, creativa, seductora,… Si en algun moment em sentiré alguna cosa més que pell, teta i olor de llet fermentada.

Ara mateix sóc un apèndix del meu fill de 3 setmanes, o ell de mi. Coordinem les respiracions, estem en pur contacte íntim. Ens ruixem de llet i d’altres fluids diversos. Ens angoixem i ens calmem tots dos junts. Sempre sincronitzats. És preciós però desconcertant. Respiro, menjo i dormo amb i pel meu fill.
Segueix llegint »

La bossa de l’hospital

Una entrada de publicada el

Si heu preparat un part a casa, no caldrà que feu cap bossa especial. Però en el cas que aneu a parir a l’hospital, diuen que és recomanable tenir la bossa preparada a partir del 7è mes, per si la cosa es precipita.

I què hi posem, a la famosa “canastilla“?
Quan som mares primerenques ens entra el pànic!!! Però no n’hi ha per tant, de fet, els nadons quan surten, només necessiten el contacte pell amb pell i la teta.

Però per anar més tranquil·les i tenir alguns accessoris útils a mà, aquí teniu algunes idees:

  • Pel miniu: La muda de cada dia (5 dies per si la cosa acaba en cesària) ficada en una bossa transparent de congelats i la bossa rotulada amb permanent « primer dia », o « segon dia ». I a cada bossa hi poseu: 1 body i 1 pijama (a mi m’agrada més d’una sola peça perquè així el melic queda més protegit). A la bossa del primer dia també hi havia el barret perquè no perdin calor pel cap i la camisa de batista perquè no se’ls hi enganxi el body a la pell. A més a més vam portar 1 tovallola i 1 « arrullo », i les coses de necesser: sabó delicat (ara crec que no cal rentar-los amb sabó, però si el voleu portar, busqueu-ne un el més natural possible) i un raspall suau (que en la majoria de casos no cal perquè no tenen cabell). Si a l’hospital us diuen que porteu colònia, atenció! és una barbaritat! És ben sabut que les olors fortes interfereixen en l’establiment del vincle maternofilial i en la lactància, o sigui que res de colònia, ni tu ni el petit. Hi ha hospitals que els empastifen de colònia sense que tu ho demanis, en aquest cas, posa’t dura. En el nostre cas els bolquers i les tovalloletes els posava la clínica, però informeu-vos perquè hi ha llocs on els has de portar tu. Ah, molt important! La caca dels primers dies de vida es diu meconi i és com una mena de quitrà de color negre molt enganxosa que costa molt de netejar. Amb tovalloletes és una tasca desesperant, però si proveu de treure’l amb una esponja i aigua calenta, ja veureu quina diferència! Us ho recomano. També us caldrà un fulard portanadons, motxilleta o cotxet (és la opció que menys m’inspira) per quan torneu cap a casa.
  • Segueix llegint »

El part musical

Una entrada de publicada el

M’encanta cantar! De petita ja cantava en una coral, i vaig seguir cantant fins fa pocs anys. Ara canto en privat, i també m’agrada. Què té el cant que m’agrada tant? La connexió amb mi mateixa? La concentració? La vibració interna?

Des que torno a estar embarassada i busco maneres de preparar-me pel segon part, per superar traumes i pors, he descobert que es pot parir d’una manera més harmoniosa i musical. Podem parir cantant!!! No se m’havia acudit abans, però sembla que té molts efectes beneficiosos, tant durant l‘embaràs com durant el procés del part.

Cantar en el part ens pot ajudar a canalitzar millor el dolor, a controlar la respiració, a concentrar-nos sobre nosaltres mateixes, a aïllar-nos del món exterior, a relaxar la musculatura abdominal, el diafragma i el periné, a connectar-nos amb el nadó, i en definitiva, a viure el procés d’una manera molt més plaent i beneficiosa per la nostra ment, el nostre cos i el nostre nadó.

I què cantem?
Segueix llegint »

La Tenda Roja

Una entrada de publicada el

Seguint amb el tema del part, i aprofitant que s’apropa la Setmana Mundial per un Part Respectat (15-22 de maig 2011) , vull compartir amb vosaltres el descobriment de la Tenda Roja.

La Tenda Roja simbolitza l’úter matern. La Tenda Roja és una trobada de dones que han de ser mares o que ja ho són. És una trobada per parlar del part, per compartir experiències, alegries, pors, desitjos, traumes, i records.

Aquestes trobades es van iniciar als Estats Units el 2006, organitzades per l’associació BOLD, i s’han anat escampant per Europa els últims anys. El nom de les trobades prové del llibre “La Tienda Roja” de Anita Diamant.

Les properes Tendes Roges seran a Banyoles, el 21 de maig del 2011, i a Tarragona el 20 de maig del 2011. Sempre cal inscripció prèvia.
Segueix llegint »