Arxius de la categoria criança i educació

L’àvia necessita petonets

Una entrada de publicada el

Totes les àvies i tots els avis dels nostres minius necessiten petonets.

Però els que estan malalts encara en necessiten més.

Quan tenim un avi o una àvia malalts, especialment amb una malaltia neurodegenerativa, és molt difícil parlar-ne amb els minius.

Probablement ells, sense que calguin gaires explicacions, ja hauran detectat com és la situació i com s’hi han d’adaptar. Els minius i miniues són així de sorprenents. Són molt més adaptables que els adults, i entenen molt molt més del que ens pensem el llenguatge no verbal.

Així que els minius probablement ho tindran molt més assumit que nosaltres, i ho viuran amb molta més normalitat del que ens podríem imaginar.

Però si us ve de gust tenir un bon suport per parlar-ne, proveu amb aquest llibre dolcíssim: L’ÀVIA NECESSITA PETONETS, de l’Ana Bergua (text) i la Carme Sala (il·lustracions). Un conte sobre el valor de l’amor i la tendresa davant la vellesa i les malalties neurodegeneratives.
Segueix llegint »

Els contes i l’educació emocional

Una entrada de publicada el

Al Martí li van regalar un conte pels seus 4 anys que em té meravellada. Es titula el Monstre de Colors: xulíssim!!!

És un conte que descriu molt bé, a través dels colors i les imatges, les emocions del monstre protagonista. Per ajudar als minius a posar nom a tot el que els passa per dintre.

I vés per on que, reflexionant sobre l’educació emocional , Segueix llegint »

Qüestió d’educació

Una entrada de publicada el

Per si algú encara no l’ha vist, us penjo el documental del passat 3 de febrer a Salvados: Cuestión de educación.

És un documental molt interessant sobre l’educació a Espanya. Concretament, sobre els problemes de l’educació a Espanya, d’on provenen aquests problemes i si la reforma educativa que s’està debatent actualment ajudarà a canviar les coses. Aquest documental ens apropa a Finlàndia, un dels països del món amb més bona reputació pel que fa a l’educació. Però,… és només una qüestió d’educació? O és sobretot que els valors i la societat són diferents? Segueix llegint »

Minius que parlen amb signes

Una entrada de publicada el

Feia temps que em venia de gust reprendre el tema de la llengua de signes per a nadons, i avui m’he dit a mi mateixa que era un bon dia. Va ser un dels temes inicials de miniueca, i avui vull fer-li un homenatge.

Vam començar a fer signes amb el miniu gran quan tenia 11 mesos, amb el mètode en francès de llengua de signes per a nadons, perquè en aquell moment no en vam trobar ni en castellà ni en català. Ara les coses s’han desenvolupat moltíssim i comença a posar-se de moda el tema. Segueix llegint »

Sobre les rabietes

Una entrada de publicada el

Amb el meu primer miniu no vaig patir gaire aquest fenomen del que tothom parla: les rabietes. M’havia preparat psicològicament per l’etapa de l’any i mig als tres anys, on sembla ser que molts nens pateixen aquestes crisis amb més o menys regularitat i intensitat. Però no va ser massa intens, en el cas del Martí.

Ara, amb el segon ja començo a entendre el perquè de tan rebombori. Té molt clares les coses i vol aconseguir els seus objectius costi el que costi. Crec que aquestes són qualitats que l’ajudaran molt a anar per la vida, però ara té un any i mig i ha d’acceptar certs límits.  Límits com que no es pot quedar mirant la lluna sense jaqueta, a 3 graus i mig plovent, límits com que no pot tocar el forn perquè crema, com que no pot anar despullat tot el dia perquè fa fred. Segueix llegint »

Creativitat i escola

Una entrada de publicada el

Avui seguim amb el debat sobre l’educació de les últimes setmanes (veieu: La educación prohibida i aclariments sobre el debat de l’educació).

Aquí teniu un vídeo d’una conferència del Ken Robinson, una eminència en el món de les ciències de l’educació i el desenvolupament de la creativitat. En aquesta conferència reflexiona sobre el sistema educatiu actual i de com podríem millorar-lo per potenciar la creativitat dels infants. Segueix llegint »

Aclariments sobre el debat de l’educació

Una entrada de publicada el

Avui m’agradaria fer una puntualització sobre l’entrada de la setmana passada sobre el Documental “La educación prohibida”.

Crec que és un vídeo profund, trencador, que posa sobre la taula temes bàsics molt importants sobre pedagogia i educació. És un vídeo que denúncia la situació que es viu a moltes escoles del món on sembla que l’educació tradicional no ofereix als infants el que necessiten per al seu desenvolupament i benestar. 

Tot i així, si aquest documental està fet amb la intenció de canviar les coses i millorar el sistema educatiu, crec que no és prou complert. La teatralització que fan de la situació a les escoles tradicionals podria ofendre i crear rebuig a molts i moltes mestres de les escoles tradicionals que intenten fer la seva feina d’una altra manera. No estic negant que existeixin molts casos com l’escenificat al documental, però segons el meu parer, per ser més constructius, el documental podria ser més positiu i esperançador reconeixent els projectes de pedagogies alternatives que es fan des de dins el sistema de l’escola pública. Una de les claus per reformar el sistema educatiu tradicional crec que és canviar-lo des de dintre. I això no ho podem fer si els mestres se senten atacats o menyspreats. Segueix llegint »

Documental “La educación prohibida”

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana m’he emocionat en veure aquest documental que corre per la xarxa.

La Educación Prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l’escolarització moderna i la manera d’entendre l’educació. Això ho fa a través de la visualització d’experiències educatives diferents, no convencionals, que plantegen la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

Què esperem de l’escola dels nostres minius? Com volem que els eduquin? Esperem disciplina, ordre, silenci, autocontrol, i avorriment, o esperem que s’impregnin de solidaritat, amor, empatia, creativitat, entusiasme i passió?
Segueix llegint »

La doble adaptació

Una entrada de publicada el

Duríssima. No sé si sobreviurem.

Fa dies que us dec una entrada, lectores i lectors meus, però la doble adaptació d’aquest setembre em té monopolitzada, exprimida, exhausta.

El Martí, el meu miniu gran, ha començat P3. Ja va a l’escola dels grans! S’ha passat l’estiu amb molta il·lusió. I el cert és que s’ho passa bé, va amb els seus amics, les mestres són encantadores. I quin és el problema, doncs? Ens enyora. No voldria separar-se de nosaltres.

El segon dia d’escola, just quan m’acabava de fer un petó i feia un esforç per lluitar contra les llàgrimes, una nena de la classe el va picar. Això va desencadenar una crisi sense precedents. La potència dels crits em van fer tornar a entrar a l’aula (i vaig sentir alguna veu que em deia: error fatal!!). El vaig trobar histèric. Vaig intentar transmetre-li tan d’amor, confiança i respecte com vaig poder. El vaig escoltar i consolar. Segueix llegint »

Thalassoteràpia per a nounats

Una entrada de publicada el

Ahir vaig descobrir un vídeo sobre una tècnica de bany per a minius nounats. Preciosíssim! Una tècnica respectuosa, sensible, molt delicada i relaxant.

L’ha ideat la Sonia Rochel, auxiliar de puericultura a Paris, després de molts anys d’observació i estudi dels nounats.

El vídeo que us presento ens mostra alguns instants estrella d’aquest bany-carícia, que en temps real dura uns 15 minuts.

És una tècnica reservada als nounats de fins a 2 mesos d’edat i la Sonia Rochel no recomana als pares i mares que intentin Segueix llegint »