Miniueca

Ara que ja ha començat la tardor i han arribat les pluges, crec que és un bon moment per reprendre l’activitat a miniueca.

Quan arriben la pluja i el fred sempre va bé tenir un lloc on anar a distreure’ns una mica de les quatre parets de casa nostra. Sinó, els dies tancats a casa se’ns poden fer eterns i avorrits. Els nadons també necessiten sortir, canviar d’aires, veure persones i espais diferents. Així que cal estar preparats.

Una opció gratuïta que està molt bé són les biblioteques públiques, especialment les que tenen espai per nadons i les que estan adherides al projecte «nascuts per llegir». Una opció no gratuïta però molt assequible són les ludoteques que tinguin espai de 0-3 anys (que no són gaires). Malauradament no existeix un web que les centralitzi totes, sinó que hauràs d’investigar al teu poble, ciutat o barri per veure quines et cauen més aprop. Normalment s’ha de pagar una quota i també s’hi fan activitats. A més a més, també podem pensar en fer cursos de natació o tallers de música amb ells , o anar a veure espectacles musicals, entre d’altres.

Un dia, llegint un article a la revista «viure en família» , vaig descobrir el món dels espais familiars, que són espais on podem anar tota la família a compartir experiències amb d’altres famílies i fer activitats diverses amb els nostres nadons o nens més grans (grups de criança, psicomotricitat, música,…). Al barri de Gràcia de Barcelona trobem la Casa de les famílies, de l’associació Quetzal, la Caseta, i Movement Barcelona. A la zona de Poblenou i Clot tenim l’associació Xantala, l’espai Kinder, i l’Ombeliqo. A Ciutat Vella també hi ha una llibreria que es diu Abracadabra on fan sovint activitats per nens i nadons, però cal enviar un mail per rebre la programació, ja que la pàgina web encara no la tenen gaire activa. Com podeu veure, em centro en activitats de Barcelona, que és el que conec més, però a les que sou de fora de Barcelona us convido a que feu propostes de llocs on anar a les vostres localitats, segur que també hi ha moltes possibilitats!

Em sembla molt important i necessari poder compartir les hores d’oci amb els nostres fills i així enriquir-nos, divertir-nos i créixer plegats. A més, és una bona manera de conèixer altres famílies amb fills i fer noves relacions.

Aprofiteu aquest últims dies de setembre i principis d’octubre que és quan s’obren les inscripcions per la majoria d’activitats del primer trimestre. Animeu-vos, ja veureu que divertit!

Arribo tard! Ja s’ha acabat el període de preinscripció de les escoles bressol públiques de Barcelona. El dia 11 de juny surten les llistes. Però bé, per a tots aquells que us hagueu quedat fora, o pels que sigueu d’una altra localitat, o pels que us esteu plantejant portar el vostre miniu o miniua directament a una escola privada, o simplement per les que estigueu embarassades i no sabeu què fareu l’any que ve amb la criatura, aquí us deixo un video que ha fet la CEAPA (Confederación Española de Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos) per aprendre a triar bé l’escola bressol.

Aquest vídeo planteja què hem de tenir en compte a l’hora de triar escola bressol, parla de diversos models educatius, de la importància d’aquesta etapa, i del que caldria evitar. Un altre dia ja parlarem de l’experiència de separar-nos del nostre fill quan hem de tornar a treballar, o de les alternatives a les llars d’infants o escoles bressol. De moment, comencem amb el vídeo.

Espero que us agradi i que us faci pensar molt!

Fes clic per reproduir el vídeo

Quan arriba el moment de començar a introduir aliments sòlids a la dieta dels nostres fills, normalment al voltant dels 6 mesos, totes les mares (i molts pares) ens estressem moltíssim. Si havíem aconseguit una lactància materna amb èxit i plaent, això de començar a donar-li un menjar que no surt del nostre cos ens crea un conflicte pràctic i emocional terrible. Ens passem les nits pensant de què li podem fer les “papilles”, per quin aliment començar, amb quin ritme introduir-los, com combinar-ho amb el pit, i un llarg etcètera. A més a més, normalment la visita al pediatra no ens ajuda gaire, i si en visitem més d’un per estar segures de les pautes que ens han donat, encara ens confonen més perquè sovint ens recomanen « instruccions » contradictòries. I és que amb el pit tot era tan fàcil…. el nen menjava el que necessitava i punt, però ara que ho hem de mesurar i calcular tot, ara que la seva salut dependrà del nostre criteri i habilitat a l’hora de fer cuinetes (cosa que hem fet tota la vida), ens sentim vulnerables i dubtoses.

Doncs bé, jo després d’estressar-me molt, i de llegir molt (al Carlos González, per exemple), vaig decidir que no li donaria farinetes i que el deixaria menjar al seu aire, el que ell volgués del que nosaltres menjàvem, amb els seus propis dits. Em va semblar el més coherent amb la meva manera d’enfocar la seva educació, el més de sentit comú, el més respectuós amb la seva personalitat i els seus propis ritmes i necessitats. Més tard vaig descobrir que la OMS fa recomanacions similars a aquest mètode.

Vam seguir un mètode que es diu « baby led weaning ». El van descriure unes pediatres angleses que es diuen Gill Rapley i Tracey Murkett, i és molt similar al que proposa el llibre de “Mi niño no me come”, del Carlos González. Estic encantada amb el tema! Crec que el Martí s’ho passa molt bé menjant, li agrada gairebé tot el que li oferim. A més, per nosaltres, les hores dels àpats són molt relaxades. M’esgarrifo cada vegada que veig com s’estressen alguns pares del meu voltant barallant-se amb els seus fills perquè obrin la boca i els hi puguin posar una altra cullerada. Nosaltres, simplement ens asseiem tots a taula i mengem!

Els que opteu per aquest mètode, però, heu de saber que no estareu lliures d’angoixes fins que passin uns mesos. Us aconsello que us documenteu molt bé per estar segurs del que feu. Al principi de vegades s’ennueguen, però és una manera de practicar el seu reflex de nàusea (“gag reflex” en anglès), no vol dir que estiguin a punt d’ofegar-se. Si practiquen sovint cada vegada s’ennuegaran menys. En tot cas, cal estar ben documentats per entendre la diferència entre ennuegament i ofec i saber què cal fer en cadascun dels casos. A més a més, fins que passen uns mesos, tens la sensació de que no mengen res de res. Sembla que només juguen amb el menjar, el manipulen, el tasten, però no sembla que traguin res. Aleshores, has d’estar molt tranquil·la si li segueixes donant pit a demanda, sempre abans de seure a taula, perquè el que l’alimenta és el pit, i els sòlids de moment només són un entrenament. El que és important és oferir varietat de colors, textures i formes perquè ell vagi trobant el que li agrada i el que no, i tenir molta paciència. Després d’uns mesos, de cop i volta descobreixes que el plat es buida i que gairebé no hi ha menjar per terra. Tatxan!!! Sembla que menja!

Per si teniu més curiositat:

article a “mimos y teta”

article a « bebés y más »

un altre article a “bebés y más”