Arxius de la categoria activitats i jocs

Botigues de joguines

Una entrada de publicada el

Preparant el Nadal (2/2)

Per si no heu arribat a temps a fabricar les joguines per als vostres fills i les voleu comprar, us escric aquest article pràctic.

Recordeu que l’any passat per aquestes dates us vaig fer un recull exhaustiu de botigues de joguines educatives i alternatives als circuits comercials i televisius habituals?

Doncs avui m’agradaria fer una petita extensió d’aquella llista, remarcant i afegint:
Segueix llegint »

Fabriquem joguines

Una entrada de publicada el

Preparant el Nadal (1/2)

Aquest any la crisi ha fet un forat més profund a les nostres butxaques. I ara que ve Nadal potser serem més conscients del cost dels regals i intentarem fer un esforç per minimitzar els costos sense perdre la màgia, la sorpresa i l’alegria.

Doncs crec que una bona manera d’aconseguir-ho és fabricant nosaltres mateixos les joguines per als minius. Això sí, amb nens crescudets haurem de fabricar-les d’amagat si som dels que seguim les tradicions.

Fa poc que he descobert aquest món tan màgic i ple de possibilitats que és el de la fabricació de joguines casolanes, així que avui només us en donaré un petit tast, i potser en altres entrades us aniré explicant el que he fabricat jo mateixa.

Els minius petits necessiten (i els agrada) jugar amb materials ben simples; que s’encaixin, que rodolin, que es puguin posar a la boca, que facin sorolls, que semblin una persona, que s’apilin, que s’omplin i es buidin,…. Així que podríem fer, per exemple, amb poca inversió i una mica d’imaginació:
Segueix llegint »

La capsa dels dies de pluja

Una entrada de publicada el

Per fi han començat les pluges de tardor. M’agraden els dies de tardor que t’obliguen a quedar-te a casa amb una tassa calenta entre les mans mirant el degoteig per la finestra. Són dies per relaxar-se, per pensar, per estar amb un mateix.

Però quan tenim fills i plou, sovint ens fa por no tenir prou recursos per fer-los passar una bona estona. I és que era tan fàcil a l’estiu: platja, piscina, riu, parc, passeig,….
Segueix llegint »

La panera dels tresors

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana us vull proposar una activitat molt xula pels vostres minius.

La panera dels tresors és com s’anomena aquesta activitat a les escoles bressol, i la realitzen amb els nadons de 6 a 12 mesos.

Però tan si el vostre fill va a la llar d’infants com si no, a casa podeu muntar-li una panera dels tresors i ja veureu que bé que s’ho passa! El meu fill té quasi 2 anys i encara hi juga!!

Es tracta de preparar una panera plena d’objectes (NO JOGUINES) de la vida quotidiana, o de la natura. Quan els minius ja poden seure (o fins i tot abans), els hi posem la panera al seu abast i els deixem que explorin. És molt divertit veure com descobreixen els objectes, els tasten, els observen, els escolten,…
Segueix llegint »

Especial Nadal (3/3)

Una entrada de publicada el

Botigues de joguines

Avui em ve de gust parlar-vos d’algunes botigues de joguines interessants per donar idees al Cagatió o els Reis. Totes venen joguines educatives, molt ben seleccionades, i alternatives a les que anuncien a la televisió. Feu-hi un cop d’ull i quedareu impressionades!

BOTIGUES VIRTUALS

BOTIGUES FÍSIQUES

BOTIGUES FÍSIQUES I VIRTUALS

MARQUES DE JOGUINES DE FUSTA

Vinga, doncs, molt bon Nadal, bon Any Nou i molt bons Reis!

Que vosaltres i els vostres minius gaudiu al màxim de la màgia de les festes!!

Miniueca farà vacances fins el dia 11 de gener

Especial Nadal (2/3)

Una entrada de publicada el

Articles i vídeos sobre el Nadal amb infants

Seguim l’especial d’aquesta setmana nadalenca amb un recull multimèdia sobre el Nadal i les joguines.

Per completar l’entrevista a la Imma Marín, aquí teniu alguns articles que també parlen sobre el tema:

I un reportatge del Telenotícies Vespre de TV3 on ella mateixa parla de la importància del joc i de com fer la carta als Reis:

Per acabar, només comentar-vos que la Imma també és una de les autores del llibre “El placer de jugar”, molt interessant!

Especial Nadal (1/3)

Una entrada de publicada el

Reflexions sobre el Nadal

(Primera entrada d’una sèrie de 3 que publicaré aquesta setmana per preparar-nos pel Nadal)

El Nadal és una època molt especial per als nostres minius. Però sovint tenim la sensació que la bogeria del consum ens envaeix i que l’únic que fem és contar els diners per comprar, comprar i comprar. Com podem reconduir aquesta situació quan tenim un nou miniu a casa? Què els volem transmetre sobre el Nadal?

Avui tinc el plaer d’entrevistar una molt bona amiga meva, la Imma Marín, que és la directora de Marinva Joc i Educació i la presidenta de IPA Espanya (Associació Internacional pel Dret dels infants a jugar).

Per començar, creus que és coherent fer participar els nostres fills de la “mentida” dels Reis i el Cagatió? No seria millor dir simplement que per Nadal ens fem regals els uns als altres perquè ens estimem molt?

Bé, jo no crec que compartir imaginació i fantasia sigui participar d’una mentida. Ben al contrari, és compartir amb ells la màgia de la imaginació que fa possible coses impossibles, com per exemple que els Reis vinguin cada any a les cases a deixar-nos els seus presents i que tots ens conjurem per fer possible aquesta fantasia com acte damor als nostres infants.

Ara centrem-nos en les joguines:

Quines joguines són les ideals perquè portin els Reis als nens i nenes de 0 a 3 anys?

Totes aquelles que desvetllin les seves ganes de créixer… les seves ganes de mirar, tocar, desplaçar-se, descobrir, riure, abraçar, imaginar, sentir, explorar, pensar, saber, somiar… Joguines que connectin amb els seus interessos, siguin apropiades a la seva edat, variades i versàtils i evidentment segures i de qualitat.

Què s’entén per “joguines educatives”? Idealment, totes les joguines dels nostres fills haurien de ser “educatives”?

Per joguina educativa s’entén aquella que educa i que ho fa en un sentit positiu o sigui, enriquint a l’infant. A vegades però, es confon “educatiu” amb “didàctic” o sigui joguines que ensenyen coses associades a l’escola o al que anomenem “aprenentatges”. Així, creiem que un trencaclosques resulta més educatiu que una nina o una pilota i això no és cert. Cada tipus de joguina connecta amb un seguit de necessitats de creixement i desenvolupament de l’infant lligada a les seves necessitats motrius o psicomotrius, cognitives, afectives o socials. Per tant, en el repertori lúdic d’un infant, tant es necessiten les pilotes, els tricicles, les nines, els cotxes, els trencaclosques, els encaixos o els calidoscopis.

De tota manera, el que fa realment educativa una joguina, qualsevol joguina, és l’adult que la gaudeix o la comparteix amb l’infant. És la nostra presència, la nostra mirada, el nostre aplaudiment i la nostra companyia el que col·loquen una joguina en la categoria de veritablement educativa.

I a nivell de quantitat, creus que s’ha de posar límits als familiars perquè el nen no “s’empatxi” d’obrir regals? He presenciat algunes situacions força desagradables on els nens van obrint regals a tota pastilla i ni miren el que hi ha a dins. I quan s’acaba la pila de regals, diuen “i ja està?” sense saber ni el que els han regalat. És trist, no?

Els infants petits de 0 a 3 anys necessiten poca quantitat de joguines, encara que molt variades, doncs amb molt poc temps els aspectes a desenvolupar són molts tant a nivell motriu (d’estar estirat a seure, gatejar i caminar!!! Tocar coses, agafar-les, accionar-les, treure-les, posar-les…), com a nivell del pensament i del llenguatge (apareix el símbol i amb ell les primeres paraules, els jocs d’imitació i de construcció). Vaja, un munt de possibilitats.

Tanmateix l’excés de joguines fa disminuir les ganes de jugar. Així, no cal que totes estiguin a la vista, ni al seu abast. I el què és segur, com molt be dius, valdria la pena evitar que li arribessin totes les que necessita el mateix dia!!!

Jugar és una activitat necessària per el desenvolupament dels infants que cal fer cada dia, com prendre làctics. A ningú se li acudiria posar a l’abast d’un infant en un sol dia els petit-suis i els iogurts de tots els gustos. Entendrem que li farien mal a la panxa, però en canvi un cada dia pot resultar molt estimulant.

Com podríem evitar aquesta mena de situacions?

A 1 any celebrem els Reis més per il·lusió nostre que del nen o la nena, per tant, podem mesurar i controlar la nostra il·lusió. Nosaltres, adults, hauríem de poder contenir-nos. I en el cas de què arribin molts regals, a aquesta edat els podem escalonar durant tot el dia o diversos dies. Els infants ens ho agrairan.

Cap als dos anys, amb quatre o cinc jocs i joguines entre tota la família n’hi hauria més que suficient. Podem aprofitar per regalar joguines de més valor que les que comprem durant l’any i ajuntar-nos tots els tiets, per exemple. Així una o dos joguines dels pares, una altra de cada parella d’avis i una entre els tiets, serà ideal.

A partir dels 3 anys, podem afegir alguna joguina, però no gaire més. En tots cas, podem organitzar els regals de manera temàtica. Així per exemple, podem regalar un nino, algun vestidet, el cotxe de passeig i algun menjar, o bé la granja amb els animals de la granja, o una disfressa i unes titelles d’animals.

En tot cas, la manera d’obrir els regals té molta importància i els infants seguiran les pautes que els donem i d’això faran hàbit. Podem deixar-los córrer cap als regals i que estripin els papers quasi sense mirar què hi ha dins o bé, podem obrir caixa a caixa, ara un germà, ara l’altre, ara el pare, ara la mare, donant a cada un el seu temps, mostrant expectació i sorpresa. La manera de donar i rebre un regal transcendeix sovint al propi regal.

Com ho podríem fer perquè els dies de Nadal estiguin plens de màgia i els regals tinguin una importància secundària? Per a la majoria de nens de la nostra societat l’únic que compta en aquests dies és quants regals han rebut.

Visqueu vosaltres aquestes dies amb il·lusió; prepareu la carta als Reis o al pare Noel amb antelació i posant-hi emoció i sorpresa; prepareu el pessebre; poseu les boles a l’arbre; expliqueu contes nadalencs; escolteu i canteu nadales; prepareu la casa per la vinguda dels Reis; netegeu les joguines, podeu maques les nines si els ninos… Entreu vosaltres en la màgia de la imaginació. No demaneu als nens què volen, sinó quines són les seves il·lusions, els seus desitjos. Feu-vos vosaltres també aquesta pregunta i escriviu als reis aquestes il·lusions i somnis… qui sap… de vegades els porten!!

Sovint els familiars no s’atreveixen a comprar un regal directament i ens demanen als pares que els comprem nosaltres. Creus que és bo que tots els regals els triem els pares?

No sé si es bo… però és esgotador!! Els pares podeu (i heu) d’orientar, però també és bo que els familiars s’arrisquin i s’esforcin. Part del regal és el temps i la il·lusió posada per escollir-los. I si un any algú no l’encerta massa, no passa res!! Els infants també han d’aprendre a agrair allò regalat, fins i tot el que no sigui del tot del teu gust. A fi de comptes, un regal és un obsequi que algú et fa, sense que te l’hagis merescut o guanyat, simplement perquè t’estima, no?

Creus que s’ha de vigilar que no tinguin massa joguines “electròniques” o de plàstic i fomentar les joguines fetes amb materials naturals com la fusta?

Tot en la seva justa proporció i quanta més varietat de materials i funcions, més enriquidor és el coneixement de l’entorn que faran els nens. Així que una mica de tot i molt de res.

Abans del Nadal s’hauria de fer neteja de les joguines velles o que ja no són adequades per l’edat del nen?

Siiii!!! Igual com fas amb la roba o altres coses que ja no li van bé o que han perdut el seu interès. Mira però quines són aquelles que, encara que ja no hi jugui, continuen dipositant molt d’afecte. Aquestes guarda-les. Quan sigui més gran li farà il·lusió conservar-les.

I per acabar, què podem fer si algú regala al nostre fill o filla una joguina que creiem completament inapropiada, perillosa o no adequada per la seva edat? La censurem i li expliquem al miniu que no pot jugar-hi? O premem les dents ben fort i creuem els dits perquè no li agradi gaire?

Jajajaja!! Si és perillosa, no hi ha dubte ni discussió. Si resulta inapropiada… aquí ja entrem en valoracions molt subjectives. Les joguines han d’agradar als infants, no a nosaltres. Són ells els que hauran de jugar, i si volem desenvolupar la seva capacitat de jugar i incentivar el joc, els objectes que posem al seu abast els hauran de resultar atractius.

Si realment pensem que no són gens convenients (evitant fer de les joguines creuades ideològiques amb ells), podem utilitzar diverses alternatives com creuar els dits!! O bé esperar que baixi l’interès que els desperta (que sovint passa als pocs dies) i fer-les desaparèixer (s’ha de veure les coses que es perden en una casa…), o dir-los per què no us agrada aquella joguina i que preferiu que no es quedi a casa.

Moltes gràcies pels teus savis consells, Imma!

Els dies plujosos de tardor

Una entrada de publicada el

Ara que ja ha començat la tardor i han arribat les pluges, crec que és un bon moment per reprendre l’activitat a miniueca.

Quan arriben la pluja i el fred sempre va bé tenir un lloc on anar a distreure’ns una mica de les quatre parets de casa nostra. Sinó, els dies tancats a casa se’ns poden fer eterns i avorrits. Els nadons també necessiten sortir, canviar d’aires, veure persones i espais diferents. Així que cal estar preparats.

Una opció gratuïta que està molt bé són les biblioteques públiques, especialment les que tenen espai per nadons i les que estan adherides al projecte «nascuts per llegir». Una opció no gratuïta però molt assequible són les ludoteques que tinguin espai de 0-3 anys (que no són gaires). Malauradament no existeix un web que les centralitzi totes, sinó que hauràs d’investigar al teu poble, ciutat o barri per veure quines et cauen més aprop. Normalment s’ha de pagar una quota i també s’hi fan activitats. A més a més, també podem pensar en fer cursos de natació o tallers de música amb ells , o anar a veure espectacles musicals, entre d’altres.

Un dia, llegint un article a la revista «viure en família» , vaig descobrir el món dels espais familiars, que són espais on podem anar tota la família a compartir experiències amb d’altres famílies i fer activitats diverses amb els nostres nadons o nens més grans (grups de criança, psicomotricitat, música,…). Al barri de Gràcia de Barcelona trobem la Casa de les famílies, de l’associació Quetzal, la Caseta, i Movement Barcelona. A la zona de Poblenou i Clot tenim l’associació Xantala, l’espai Kinder, i l’Ombeliqo. A Ciutat Vella també hi ha una llibreria que es diu Abracadabra on fan sovint activitats per nens i nadons, però cal enviar un mail per rebre la programació, ja que la pàgina web encara no la tenen gaire activa. Com podeu veure, em centro en activitats de Barcelona, que és el que conec més, però a les que sou de fora de Barcelona us convido a que feu propostes de llocs on anar a les vostres localitats, segur que també hi ha moltes possibilitats!

Em sembla molt important i necessari poder compartir les hores d’oci amb els nostres fills i així enriquir-nos, divertir-nos i créixer plegats. A més, és una bona manera de conèixer altres famílies amb fills i fer noves relacions.

Aprofiteu aquest últims dies de setembre i principis d’octubre que és quan s’obren les inscripcions per la majoria d’activitats del primer trimestre. Animeu-vos, ja veureu que divertit!

Triar escola bressol

Una entrada de publicada el

Arribo tard! Ja s’ha acabat el període de preinscripció de les escoles bressol públiques de Barcelona. El dia 11 de juny surten les llistes. Però bé, per a tots aquells que us hagueu quedat fora, o pels que sigueu d’una altra localitat, o pels que us esteu plantejant portar el vostre miniu o miniua directament a una escola privada, o simplement per les que estigueu embarassades i no sabeu què fareu l’any que ve amb la criatura, aquí us deixo un video que ha fet la CEAPA (Confederación Española de Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos) per aprendre a triar bé l’escola bressol.

Aquest vídeo planteja què hem de tenir en compte a l’hora de triar escola bressol, parla de diversos models educatius, de la importància d’aquesta etapa, i del que caldria evitar. Un altre dia ja parlarem de l’experiència de separar-nos del nostre fill quan hem de tornar a treballar, o de les alternatives a les llars d’infants o escoles bressol. De moment, comencem amb el vídeo.

Espero que us agradi i que us faci pensar molt!

Experimentant amb el menjar sòlid

Una entrada de publicada el

Quan arriba el moment de començar a introduir aliments sòlids a la dieta dels nostres fills, normalment al voltant dels 6 mesos, totes les mares (i molts pares) ens estressem moltíssim. Si havíem aconseguit una lactància materna amb èxit i plaent, això de començar a donar-li un menjar que no surt del nostre cos ens crea un conflicte pràctic i emocional terrible. Ens passem les nits pensant de què li podem fer les “papilles”, per quin aliment començar, amb quin ritme introduir-los, com combinar-ho amb el pit, i un llarg etcètera. A més a més, normalment la visita al pediatra no ens ajuda gaire, i si en visitem més d’un per estar segures de les pautes que ens han donat, encara ens confonen més perquè sovint ens recomanen « instruccions » contradictòries. I és que amb el pit tot era tan fàcil…. el nen menjava el que necessitava i punt, però ara que ho hem de mesurar i calcular tot, ara que la seva salut dependrà del nostre criteri i habilitat a l’hora de fer cuinetes (cosa que hem fet tota la vida), ens sentim vulnerables i dubtoses.

Doncs bé, jo després d’estressar-me molt, i de llegir molt (al Carlos González, per exemple), vaig decidir que no li donaria farinetes i que el deixaria menjar al seu aire, el que ell volgués del que nosaltres menjàvem, amb els seus propis dits. Em va semblar el més coherent amb la meva manera d’enfocar la seva educació, el més de sentit comú, el més respectuós amb la seva personalitat i els seus propis ritmes i necessitats. Més tard vaig descobrir que la OMS fa recomanacions similars a aquest mètode.

Vam seguir un mètode que es diu « baby led weaning ». El van descriure unes pediatres angleses que es diuen Gill Rapley i Tracey Murkett, i és molt similar al que proposa el llibre de “Mi niño no me come”, del Carlos González. Estic encantada amb el tema! Crec que el Martí s’ho passa molt bé menjant, li agrada gairebé tot el que li oferim. A més, per nosaltres, les hores dels àpats són molt relaxades. M’esgarrifo cada vegada que veig com s’estressen alguns pares del meu voltant barallant-se amb els seus fills perquè obrin la boca i els hi puguin posar una altra cullerada. Nosaltres, simplement ens asseiem tots a taula i mengem!

Els que opteu per aquest mètode, però, heu de saber que no estareu lliures d’angoixes fins que passin uns mesos. Us aconsello que us documenteu molt bé per estar segurs del que feu. Al principi de vegades s’ennueguen, però és una manera de practicar el seu reflex de nàusea (“gag reflex” en anglès), no vol dir que estiguin a punt d’ofegar-se. Si practiquen sovint cada vegada s’ennuegaran menys. En tot cas, cal estar ben documentats per entendre la diferència entre ennuegament i ofec i saber què cal fer en cadascun dels casos. A més a més, fins que passen uns mesos, tens la sensació de que no mengen res de res. Sembla que només juguen amb el menjar, el manipulen, el tasten, però no sembla que traguin res. Aleshores, has d’estar molt tranquil·la si li segueixes donant pit a demanda, sempre abans de seure a taula, perquè el que l’alimenta és el pit, i els sòlids de moment només són un entrenament. El que és important és oferir varietat de colors, textures i formes perquè ell vagi trobant el que li agrada i el que no, i tenir molta paciència. Després d’uns mesos, de cop i volta descobreixes que el plat es buida i que gairebé no hi ha menjar per terra. Tatxan!!! Sembla que menja!

Per si teniu més curiositat:

article a “mimos y teta”

article a « bebés y más »

un altre article a “bebés y más”