Nits de teta

Una entrada de publicada el

Cada matí penso: una altra nit com aquesta i s’ha acabat! I cada nit em deixo portar,….

Se succeeixen les nits sense dormir. Des de quan? No ho sabria dir,… des de fa una setmana perquè li estan sortint les dents? Des de fa un mes perquè va estar malalt? Des de fa cinc mesos perquè pobret té malsons, des de fa un any perquè tenia còlics, des de fa un any i mig perquè va néixer? Des de fa més de dos anys perquè donava patadetes dins la panxa,…

En fi, una de les coses que he après des que soc mare és treure-li profit a 5 minuts de son com si fossin 5 hores. El cos bé s’ha d’adaptar a una situació que sembla que no s’acabi mai, no?

El meu miniu fa una setmana que es passa les nits enganxat a la teta. Literalment. Vés a saber per què,… potser els queixals? I jo intento anar dormint amb ell enganxat, però arriba un moment que ja em fa mal tot i que intento treure-li el mugró de la boca i aleshores es posa a xisclar “teta, teta, teta, teta!!” I clar, si no vull que desperti al miniu gran, l’he de tornar a connectar.

A la meva família ja riuen quan dic: uff, avui he dormit molt bé! Només s’ha despertat tres vegades! I la veritat és que les nits així aconsegueixo descansar. Realment ens adaptem a tot,…

I només faltaria que no ens adaptéssim, perquè quan, a més durant el dia has de ser productiva a la feina, somriure a tothom, fer veure que no passa res, que tens un nen petit a casa encantador, i que ets una super mare que pot amb tot, encara que no dormis….. Avui que és el dia de la dona treballadora, aprofito per reivindicar que les mares treballadores ens hauríem de poder agafar la baixa per les males nits! (i les que “només” treballen per la casa i els nens, també s’haurien de poder agafar la baixa,…).

Envejo amb una fúria silenciosa totes aquelles mares que, sense bosses als ulls, expliquen que els seus nadons dormen tota la nit seguida. Quina utopia!! Moltes ho atribueixen al biberó nocturn, o al xumet, o a que el miniu dorm en una altra habitació, però jo crec que simplement, hi ha nadons que han nascut molt dormilegues i punt. Conec molts nadons dormilegues que no han pres mai un biberó ni un xumet, i que dormen moltes hores seguides al costat de la seva mama.

No sé, suposo que algun dia tindré prou energies per engegar el pla de deslletar-lo per la nit. De moment, però, segueixo amb la ferma convicció de que és pel seu bé, de què la OMS diu que la teta és lo millor, de què,…. em sento culpable només de pensar-ho! Però tinc amigues que, arribats aquest punt, han necessitat una nit sencera de son i han engegat el procés. No pot ser tan difícil, no? Que no senti la meva olor al seu costat,… dir-li que les tetes dormen,… donar-li un got d’aigua,… que el passegi el papa,…

Al final, si ho aconsegueixo, puc seguir donant-li el pit durant el dia tan com vulgui, però com a mínim més descansada!

3 comentaris a “Nits de teta

  1. M’he sentit molt identificada, sobretot amb això de que dormir 5 minuts és com si dormissis 5 hores!! jajaja! I a sobre no et queixis a ningú perquè et diran que t’ho has buscat tu!
    Ànims!

  2. Jo tb m’he sentit molt identificada..! la meva petitona esta a punt de fer 2 anys i sembla que la cosa esta canviant! he aguantat encara amb la teta, i sembla que cada vegada descansem més i millor! anims!

  3. La meva petita té 2 anys i mig i des de ppis d’any que li he tret la teta de nit, i quin descans! Ho vaig anar prorrogant per què no tenia ganes de nits de crits i de plors negant-li el pit, però no. Tenen una edat i entenen moltes coses, vam dir que fins que no sortís el sol no podria tornar a fer teta i, es desperta, mirem la finestra i li dic, no, encara no, aviat es farà de dia. I segueix dormint. I quan surt el sol, crida SOL, SOL, SOL, i ja sap el que ve.
    A vegades ens costa més a nosaltres que a ells.

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!