Sobre les rabietes

Una entrada de publicada el

Amb el meu primer miniu no vaig patir gaire aquest fenomen del que tothom parla: les rabietes. M’havia preparat psicològicament per l’etapa de l’any i mig als tres anys, on sembla ser que molts nens pateixen aquestes crisis amb més o menys regularitat i intensitat. Però no va ser massa intens, en el cas del Martí.

Ara, amb el segon ja començo a entendre el perquè de tan rebombori. Té molt clares les coses i vol aconseguir els seus objectius costi el que costi. Crec que aquestes són qualitats que l’ajudaran molt a anar per la vida, però ara té un any i mig i ha d’acceptar certs límits.  Límits com que no es pot quedar mirant la lluna sense jaqueta, a 3 graus i mig plovent, límits com que no pot tocar el forn perquè crema, com que no pot anar despullat tot el dia perquè fa fred. Límits que creiem que són realment necessaris i raonables (encara que ell no els pugui entendre encara). I quan topa amb aquests límits, el miniuet comença a cridar i a plorar, sovint es tira pel terra i no et deixa ni que el toquis ni el consolis ni res. Em sap tan de greu veure’l així. Sé que pateix, m’hi vull apropar però no em deixa. Jo li faig saber que em sap greu, que l’estimo i que estic al seu costat. I sovint penso en la tècnica de les tres E, de la Rosa Jové (al llibre Ni rabietas ni conflictos) que he aplicat sovint amb el miniu gran (empatia, educació i elecció), però crec que amb un any i mig és massa petit per entendre-ho.

Sé que és una etapa normal, que li passarà algun dia, però em fa patir molt.

Cada dia m’esforço per encarar una mica millor aquestes crisis, per aprendre a gestionar-les. Llegeixo llibres i llibres però el cor encongit cada vegada que passem per un moment així no me l’estalvia cap lectura. Hi ha un llibre que crec que és molt especial. És el meu referent quan penso en els límits que necessiten els meus fills: Libertad y límites. Amor y respeto. Rebeca Wild. Em va il·luminar, em va fer canviar el meu paradigma, la visió apresa o impregnada a la meva memòria de nena.

Ahir a Catalunya ràdio parlaven d’aquest tema i entrevistaven una psicòloga, la Catalina Munar, d’Anne Fundació, que em va semblar molt dolça, respectuosa i experta. Aquí teniu l’entrevista:

Altres articles que parlen sobre les rabietes i els límits d’una manera amorosa i respectuosa:

Entrevista sobre límits al psicòleg Josep Maria Garcia, per Míriam Tirado, A Flor de Pell

Se m’escapa, Míriam Tirado, A Flor de Pell

Rabietes i plors, Mamamimos

Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlin (llibre)

Padres liberados, hijos liberados (llibre)

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!