Arxius de l'any 2013

La màgia del Nadal

Una entrada de publicada el

Durant aquesta setmana i la vinent els nostres minius estaran en un estat d’expectació constant.

El Nadal és una de les èpoques de l’any que esperen amb més il·lusió.

Però per què? Pels regals? Per la màgia?

Només està a les nostres mans quan siguin adults tinguin una bona maleta carregada de records nadalencs, que probablement no tinguin res a veure amb els regals.
Segueix llegint »

L’àvia necessita petonets

Una entrada de publicada el

Totes les àvies i tots els avis dels nostres minius necessiten petonets.

Però els que estan malalts encara en necessiten més.

Quan tenim un avi o una àvia malalts, especialment amb una malaltia neurodegenerativa, és molt difícil parlar-ne amb els minius.

Probablement ells, sense que calguin gaires explicacions, ja hauran detectat com és la situació i com s’hi han d’adaptar. Els minius i miniues són així de sorprenents. Són molt més adaptables que els adults, i entenen molt molt més del que ens pensem el llenguatge no verbal.

Així que els minius probablement ho tindran molt més assumit que nosaltres, i ho viuran amb molta més normalitat del que ens podríem imaginar.

Però si us ve de gust tenir un bon suport per parlar-ne, proveu amb aquest llibre dolcíssim: L’ÀVIA NECESSITA PETONETS, de l’Ana Bergua (text) i la Carme Sala (il·lustracions). Un conte sobre el valor de l’amor i la tendresa davant la vellesa i les malalties neurodegeneratives.
Segueix llegint »

Le premier cri: una pel·lícula sobre el part, el naixement, la vida

Una entrada de publicada el

Le premier cri; el primer crit; el títol ja ho diu tot.

Deu parts, deu naixements en cultures diferents. La volta al món en els primers instants de vida. Les primeres al·lenades de molts infants anònims.

Amb un estil similar al de la pel·lícula Bebés, impregnada d’una sensibilitat profunda i un gran respecte, aquesta pel·lícula del realitzador francès Gilles de Maistre ens posa la pell de gallina des del primer moment.

Ara que estic de nou embarassada em commou profundament, em fa portar les mans al ventre, em fa rememorar els meus altres dos parts i somniar amb el proper. Els parts són els moments més intensos de la meva vida, i aquesta pel·lícula me’ls fa reviure.

La voleu compartir amb mi?

Aquí teniu el trailer: Segueix llegint »

La resurrecció de Miniueca

Una entrada de publicada el

Miniueca es desperta d’una llarga letargia!

És un despertar lent però enèrgic i ferm.

Durant aquests mesos he crescut com a persona i com a mare. He fet un viatge a l’Àfrica amb els meus fills, m’he establert com a emprenedora, i m’he tornat a quedar embarassada.

El dia dia amb els dos nens de 2 i 4 anys va a un ritme trepidant, i quan tinc dos minuts per pensar-ho, m’adono que el temps passa de pressa i que vull gaudir-ho amb plenitud. Per això vull reprendre l’escriptura de Miniueca; per ajudar a fer més fonda la petjada de la maternitat a la meva vida i a les vostres. Perquè penso que les mares i els infants petits ens mereixem una atenció profunda i intensa.

La tercera serà una nena i segur que em farà descobrir moltes noves coses de la maternitat, dels nadons, de mi mateixa, i del món que ens envolta.

Voleu seguir camí al meu costat?

A partir d’avui, tornaré a publicar una entrada setmanal.

I per anar reactivant-nos, us proposo 3 espais a internet molt interessants:

  • Madresfera: el portal de les mares i pares blogaires en castellà
  • Arrenca a córrer: nou blog sobre educació al portal criatures.cat
  • Cultureta: L’agenda d’activitats familiars de les comarques de Girona
Moltes gràcies per la vostra paciència i fidelitat!

Tècniques per treure’s llet

Una entrada de publicada el

Esteu preparades per munyir-vos?

Hi ha moltes raons per extreure’s la llet dels pits: per accelerar la pujada de la llet els primers dies, per reduir el dolor de la ingurgitació, per alimentar el teu nadó prematur, per suplementar, perquè algú pugui donar la teva llet al nadó mentre treballes o estàs fent un te amb les amigues o fent esport, perquè tens una obstrucció o una mastitis, perquè vols donar-la a un banc de llet,….

Jo ho he hagut de fer amb les meves dues lactàncies: a la primera, Segueix llegint »

El part de la vaca

Una entrada de publicada el

Tota la muntanya vestida de vermells, marrons i grocs. El silenci esquitxat de piulades d’ocells de bosc impregnava la tarda. Enmig dels aurons de fulles roges, una fumera que s’enfilava cel amunt.

Els últims raigs de sol es filtraven per la finestra de la cuina, i una nena de trenes negres jugava a tirar branquillons al foc mentre el seu pare netejava rovellons sobre la taula de fusta i anava fent glops d’una llauna de cervesa.

Trigarà molt la Mama?

Segueix llegint »

Entre padres e hijos

Una entrada de publicada el

Aquest llibre el tinc a la tauleta de nit des que el meu primer miniu va fer un any. El vaig rellegint de tant en tant per recordar les eines que van tan bé per a la bona convivència del dia a dia. Per fer una mica d’educació emocional casolana.
En Ginott és un psicòleg que va revolucionar el món de l’educació i de les relacions familiars als anys 70. En ell s’han inspirat altres llibre com: Com escoltar els teus fills perquè t’escoltin,…. i Padres liberados, hijos liberados.
Aquest llibre ens parla, entre d’altres de: Segueix llegint »

Els contes i l’educació emocional

Una entrada de publicada el

Al Martí li van regalar un conte pels seus 4 anys que em té meravellada. Es titula el Monstre de Colors: xulíssim!!!

És un conte que descriu molt bé, a través dels colors i les imatges, les emocions del monstre protagonista. Per ajudar als minius a posar nom a tot el que els passa per dintre.

I vés per on que, reflexionant sobre l’educació emocional , Segueix llegint »

Nits de teta

Una entrada de publicada el

Cada matí penso: una altra nit com aquesta i s’ha acabat! I cada nit em deixo portar,….

Se succeeixen les nits sense dormir. Des de quan? No ho sabria dir,… des de fa una setmana perquè li estan sortint les dents? Des de fa un mes perquè va estar malalt? Des de fa cinc mesos perquè pobret té malsons, des de fa un any perquè tenia còlics, des de fa un any i mig perquè va néixer? Des de fa més de dos anys perquè donava patadetes dins la panxa,…

En fi, una de les coses que he après des que soc mare és treure-li profit a 5 minuts de son com si fossin 5 hores. El cos bé s’ha d’adaptar Segueix llegint »