Aclariments sobre el debat de l’educació

Una entrada de publicada el

Avui m’agradaria fer una puntualització sobre l’entrada de la setmana passada sobre el Documental “La educación prohibida”.

Crec que és un vídeo profund, trencador, que posa sobre la taula temes bàsics molt importants sobre pedagogia i educació. És un vídeo que denúncia la situació que es viu a moltes escoles del món on sembla que l’educació tradicional no ofereix als infants el que necessiten per al seu desenvolupament i benestar. 

Tot i així, si aquest documental està fet amb la intenció de canviar les coses i millorar el sistema educatiu, crec que no és prou complert. La teatralització que fan de la situació a les escoles tradicionals podria ofendre i crear rebuig a molts i moltes mestres de les escoles tradicionals que intenten fer la seva feina d’una altra manera. No estic negant que existeixin molts casos com l’escenificat al documental, però segons el meu parer, per ser més constructius, el documental podria ser més positiu i esperançador reconeixent els projectes de pedagogies alternatives que es fan des de dins el sistema de l’escola pública. Una de les claus per reformar el sistema educatiu tradicional crec que és canviar-lo des de dintre. I això no ho podem fer si els mestres se senten atacats o menyspreats.

Pel meu coneixement modest de l’escola pública a Catalunya, sé que hi ha molts centres que apliquen metodologies similars a les esmentades al documental com a “alternatives”, per exemple, fent servir materials Montessori, escoles on es treballa per projectes, sense avaluacions, sense llibres, per racons, escoles lentes, escoles verdes, escoles lliures, escoles rurals,….

Des de la veu de Miniueca només volia aclarir el meu punt de vista, després de molta reflexió i de diverses visualitzacions del documental. Estic molt d’acord amb la profunda reflexió que fa la pel·lícula sobre el sistema escolar tradicional. Estic d’acord amb les mancances que li veuen i amb les alternatives que plantegen. Estic d’acord amb que s’ha d’actuar perquè els nostres infants tinguin una educació més sana, més coherent, més respectuosa, més creativa i més feliç.

Però insisteixo en què no s’han de deixar de banda els esforços que fan cada dia molts mestres de les escoles públiques amb amor, passió, carinyo i respecte cap als minius. Mestres que des de dins de l’escola tradicional lluiten per canviar-la. Mestres que també són víctimes d’aquest sistema tan arrelat a la nostra societat, arcaic i rígid. S’hauran de sumar molts esforços des de dins, des de fora, des dels savis pensadors i des de les famílies. Esforços transversals per a un canvi potent i definitiu.

Us deixo alguns recursos sobre algunes maneres alternatives d’educar:

Sobre la filosofia de l’escola lliure o escola activa –  Llibres de la Rebeca Wild:

Sobre l’educació viva: REEVO (Red de Educación Viva)

Sobre l’educació lenta:

Sobre les escoles lliures de Catalunya

Sobre el mètode Montessori:

Sobre les Escoles Verdes de Catalunya

3 comentaris a “Aclariments sobre el debat de l’educació

  1. En la linea d’aquesta reflexió…
    Diumenge passat vaig assistir al primer taller del curs d’introducció a l’educació viva del craev. Em va encantar i a l’hora em va sorprendre l’elevat nombre d’assistents que són mestres d’escola (pública o concertada) que estan molt decepcionats i frustrats amb totes les limitacions del sistema tradicional. Participen al curs amb l’idea de començar a canviar les coses desde dins i l’ideal de poder treballar en un futur en una escola de pedagogia lliure on es puguin trobar més en pau amb la seva professió.
    I en particular em va conmoure prifundsment una mestra que explicava amb llàgrimes als ulls com al ser mare s’ha adonat que aquesta no és l’educació que vol pels seus fills.
    En fi, que sort que hi ha molts mestres i pares que es replantegen el sistema educatiu… un canvi cap a pedagogies més respectuoses és possible.

    Per cert, a la web del craev (http://www.educacionviva.com/) hi pengen també articles molt interessants relacionats amb el món de l’educació viva.

  2. Estic totalment d’acord amb el teu punt de vista sobre el documental, i anant fins i tot una mica mes lluny, com a mestra, em vaig sentir dolguda per la imatge que s’ofereix dels mestres de l’escola publica a les teatralitzacions. Se’ns retrata com si fossim uns despotes maltractadors psicologics que parlem als nostres alumnes cridant i que no els permetem obrir la boca ni aixecarse de la cadira. Crec que la realitat esta molt allunyada d’aquestes imatges i que la gran majoria de mestres, tinguin una metodologia mes innovadora o siguin mes de la vella escola, tenen un profund sentiment d’estima cap als seus alumnes.
    Una altra cosa que no em va agradar es que hi ha molts centres publics que estan duent a terme formes d’organitzacio escolar i metodologies en la linia de les que apareixen al documental o encara mes innovadores perque, al meu entendre amb molt de criteri, agafen el millor de cada pedagogia per fer-ne una de propia consensuada amb tot el claustre. D’aquests centres, que per cert son cada vegada mes, no se’n diu res. A mes, alguns dels professionals del nostre pais que apareixen al documental, gestionen escoles d’elit que no responen als ideals que despres pregonen.
    Ni el vaig acabar de veure de tant indignada que estic. Es evident que s’han de canviar i millorar coses, pero des de la critica constructiva i acceptant que no hi ha un unic metode que sigui el millor, en tot cas dependra sempre de l’alumne, el mestre, la familia i el context en que es desenvolupi l’activitat educativa.

    • Gràcies pel teu comentari, Laia!
      Necessitàvem el punt de vista d’una mestra per tirar endavant el debat.
      Entenc perfectament que t’hagi ofès el documental.
      Sé que des de dintre les escoles públiques es treballa de valent per oferir el millor als alumnes. Però crec que aquest vídeo planteja reflexions a fer sobre la història del sistema educatiu tradicional i parla d’alternatives que potser molta gent no sabia ni que existien.
      Va bé tenir bases per debatre sobre el tema, no?

      Ànims amb l’escola i gràcies per oferir-nos la teva opinió.

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!