I el sexe després del part? (II)

Una entrada de publicada el

(continuació de I el sexe després del part? (I))

CAPÍTOL 3: el desig de l’altre

La majoria de dones que conec, acceptarien força tranquil·les aquesta manera natural que el nostre cos té de dir-nos que no és una època de sexe amb la parella, sinó més aviat una època d’intimitat amb el miniu i amb nosaltres mateixes.

El problema surt a la llum quan tenim en compte la convivència amb l’altre. Sovint després del part, els nostres homes es desorienten en el seu paper de mascles sementals. Normalment respecten en silenci la famosa quarentena. Però què passa després? En el millor dels casos, percebrem inquietud, preguntes subtils sobre la nostra predisposició, mirades de desig. I en els pitjors, els comentaris seran insistents, els reclams, els retrets.

Quan comencen a arribar aquests senyals de la nostra parella, moltes de nosaltres ens precipitem a una experiència sexual sense ni qüestionar-nos que allò que anem a fer potser serà molt diferent de com era abans de parir. Ens hi posem i pensem que serà un pim-pam, que  així recuperarem la normalitat d’abans de l’arribada del miniu. I no se’n parli més. Que en el fons ens ve de gust que ens mimin i ens acariciïn. Però,… siguem sinceres; ens ve de gust que ens toquin la vagina? I els pits? I que ens penetrin?

CAPÍTOL 4: el dolor i la por

Parlo amb la meva experiència sota el braç, i la de moltes dones que conec, quan afirmo que aquestes primeres trobades sexuals amb el company acostumen a ser un fracàs total. Sovint sentim dolor. Dolor a la cicatriu. O dolor profund. Un dolor que potser mai no havíem experimentat abans. Un dolor que ens pot transportar a les experiències del part. Estem allà, amb el nostre home semental fent-nos carícies, animant-nos, delerós, i de cop i volta sentim una punxada de dolor a l’entrecuix, entre els plecs de la vagina, i estem de nou a la sala de parts. Sentim la veu de la llevadora que ens diu tranquil·la, no et faré mal, notem els seus dits i un dolor profund, un dolor que comença a les parets de la vagina i viatja cap a les profunditats, talment com si ens estiguessin penetrant amb un ferro roent. Després, encara amb el nostre semental entre les cuixes, però que ja no ens mira amb desig sinó amb por, perquè ha vist les nostres llàgrimes, de cop i volta tornem a la sala de parts i està naixent el nostre miniu. I sentim com ens partim pel mig, com ens esquincem. I la llevadora que ens fa un tall més gran amb les seves tisores quirúrgiques. I després el ginecòleg que remena. I que cusen. I notes tots els punts, un per un. I sents que la teva vagina ja no és teva. Que és un tros de carn i prou.  T’han robat una mica de la teva essència. I de la teva feminitat.

És per això que és habitual que després d’un part molt intervingut, de vegades, víctimes de la violència obstètrica, tinguem dolor i por a tenir relacions amb la nostra parella. No tenim confiança en el nostre cos. No ens acabem de creure que és possible tornar a sentir plaer en zones on hem sentit tan de dolor.

No et perdis els propers capítols!!! (cap5: el cansament, cap6: redescobrir la sexualitat)

Un comentari a “I el sexe després del part? (II)

  1. Pingback: Miniueca » I el sexe després del part? (III)

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!