L’edat dels cops

Una entrada de publicada el

Cops, cops i més cops. I plors, i blaus. Quina època més dura! El meu miniuet en menys d’un mes ha passat d’arrossegar-se per tot arreu, a gatejar, asseure’s i aixecar-se amb qualsevol tros de moble que troba. Cada nen va al seu ritme, però em fa la sensació que vol anar massa de pressa. Ara l’únic que l’interessa és estar sempre com més dret millor. Cau molt sovint i no sempre estic al costat per parar-li el cop.

I de què deu plorar més, del mal del cop o de la frustració?

I ho torna a intentar. I torna a caure. La perseverança és la companya inevitable del desenvolupament.

Tot el dia patim pels blaus, però què hem de fer? Posar-li un casc?

Sabíeu que al 1800, a Catalunya, van inventar-se les gorres de cop? Las Chichoneras! Són realment del segle XIX! La meva àvia ja me’n havia parlat, però fa poc he descobert que encara se’n fabriquen de manera artesanal. Ara em queda el dubte de si un cop amb gorra de cop fa menys mal que un cop sense res.

No us ho perdeu!

Web dels fabricants de les gorres de cop

Article de les gorres de cop a la vikipèdia

2 comentaris a “L’edat dels cops

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!