Vol de nuit

Una entrada de publicada el
Mallerenga Carbonera per Alrik Hoven

El meu fill gran ja s’ha independitzat i només té 3 anys!

Des que va néixer, hem dormit sempre junts. Ha sigut una gran experiència per a tots, hem après els uns dels altres, ens hem fet companyia nocturna, i hem dormit molt bé.

Però ara fa quinze dies que ha decidit marxar. Com un ocellet que decideix saltar del niu i emprendre el seu primer vol en solitari.

Ens pensàvem que aquesta decisió seria més endavant, cap als 4 o 5 anys, o que l’hauríem d’ajudar una mica a prendre-la. Però sembla que és ell el que ens ajuda a nosaltres! Ha quedat clar que ja està preparat per ser independent i dormir en el seu llit de nen gran, com diu ell. Està content i feliç amb la decisió. I nosaltres estem al·lucinats, digerint la situació, feliços per ell, però amb un buit a dins que no ens hauríem pogut imaginar.

La primera nit no vam dormir. Estàvem tan tensos, el notàvem tan lluny, tan vulnerable. Vaig escoltar cada inspiració, cada expiració, cada moviment de llençol. Em sentia, de nou, com el moment aquell a l’hospital en què una infermera se’l va endur per pesar-lo i fer-li proves, o com el primer dia d’escola bressol, en què em semblava que m’havien arrancat un braç. Ara estic impressionada de veure com s’aventura a la independència i esquinça una mica més el lligam del cordó umbilical.

Això sí, espero amb delit el dia que vulgui venir a despertar-me i fer-me petons i pessigolles al meu llit,….

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!