Terrors nocturns,….. terrorífics!

Una entrada de publicada el

Espero que no tingueu mai l’oportunitat de viure un episodi de terrors nocturns dels vostres fills, perquè és duríssim. A mi em va tocar als 6 mesos del meu primer fill. La primera vegada vaig plorar d’impotència, amb ell als braços, cridant, amb la cara transformada per l’expressió de terror. Es posava rígid i donava cops de braços i peus. Si intentava abraçar-lo més fort o fer-li un petó, m’apartava, i no parava de cridar i plorar. Com si l’estiguessin torturant. Aquella primera vegada m’ha quedat impregnada a la memòria més primària, la més íntima, la més visceral. Vam cantar-li, vam intentar despertar-lo canviant-lo de postura, sacsejant-lo, i fins i tot, mullant-li la cara amb aigua freda. No ho vam aconseguir. Una de les característiques que identifiquen un terror nocturn és que resulta molt difícil -quasi impossible- despertar-los.

Arrel d’aquell episodi vam comprar-nos el llibre de la Rosa Jové: Dormir sense llàgrimes, i ens va ajudar a entendre el que li estava passant al nostre miniu. Els terrors nocturns són trastorns de la son que apareixen a les primeres hores de son, quan el miniu ha de canviar d’una fase de son molt profunda a una de més lleugera. Es caracteritzen per l’absència de consciència, la dificultat per despertar-se, l’absència de record, i els moviments i crits.

Després, ja més informats, vam viure uns quants episodis més del mateix estil. Però el que havíem après era que no havíem d’intentar despertar-lo. Simplement vigilar que no es fes mal, estar al seu costat amb tot el nostre amor, i esperar. Sempre va acabar com havia vingut (en 5, 10 o 15 minuts): de cop i volta, deixava de plorar i seguia dormint plàcidament, com si no hagués passat res.

Fa pocs dies, amb el nostre segon fill, de 6 mesos, vam haver de travessar de nou aquesta prova tan dura. Se’m va revifar tota l’angoixa. Però ara sé que és un trastorn força comú, i que és més probable quan el miniu no ha dormit prou durant el dia. Així que sabem que hem d’intentar que descansin bé durant el dia perquè no arribin al vespre amb la necessitat de son tan profund.

Volia compartir amb vosaltres la meva experiència perquè a mi m’hauria anat molt bé saber de què anava la cosa abans de trobar-m’ho. És molt angoixant, terrorífic, veure el teu fill en aquestes circumstàncies. Però el millor que podem fer és esperar a què passi l’episodi.

Us deixo alguns enllaços que us poden ser útils:

Centre Diagonal de Psicologia Clínica

Blog Minerva y su mundo

Entrevista amb la Rosa Jové a Bebés y Más

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!