Grip de mare

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana ens ha tocat la grip. Hem caigut tots. Un darrere l’altre. Primer el meu fill gran, jo, el petitó, i el papa. Quin horror! Sempre m’havia agradat estar malalta. Les sopetes de la mama, la compota de poma, les hores eternes al sofà mirant la tele, o llegint, o avorrint-me, una gran excusa per descansar de l’escola uns dies…. però ara que sóc jo la mare em sembla un infern estar malalta. Em flaquejaven tan els braços que no podia ni agafar el miniuet de 6 mesos. Ho veia tot borrós i em sentia el cap bullint, amb un dolor insuportable. I clar, mirava la cara del meu miniu gran, plena de mocs, i amb els ulls a mitja asta, i em deia, va Núria, que tu pots, pensa algun joc xulo,… però res, no tenia forces per res. Ens hem quedat tota la setmana arraulits al sofà, sota la manteta. I clar, se m’ha fet força curiós que el meu fill gran, amb només tres anys, m’hagués d’aguantar la gibrelleta per vomitar. Quin desastre. I jo que somniava en ser una marassa, fent sopetes i compotes, i massatges per a tots els malalts de la casa,… no ha pogut ser. No aquesta vegada. Espero estar més forta a la propera grip i no contagiar-me. Perquè això d’estar malalta i ser mare a l’hora no és gens divertit.

Un comentari a “Grip de mare

  1. Ostres!!! Al final heu caigut tots!!! Quin panorama!!!
    A nosaltres ens va tocar la setmana passada… jo vaig ser la única en aguantar i haig de confessar que tampoc vaig saber comportar-me com una marassa… aquestes situacions de malaltia generalitzada a casa em desborden… nits sense dormir, “mama mocs” cada 2 minuts, vòmits, caques escaladores, plors i bracets de la mama a totes hores… ho sento, espero estar a l’alçada algun dia, però de moment encara no sé gestionar aquests episodis de grip.
    Molta salut!!!
    Marta.

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!