Arxius de l'any 2012

La casa nadalenca

Una entrada de publicada el

Heu decorat la casa aquest Nadal?

A mi sempre m’havia semblat força estúpid, o cursi, decorar la casa per Nadal. Però ara que tinc fills, m’adono que m’encanta! Recordo que quan era petita m’encantava anar a casa d’una tieta meva que sempre estava tan ben decorada per Nadal,… tot anava a conjunt, tot brillava!

Doncs bé, aquest any he descobert que és possible decorar la casa amb els minius i fent servir al màxim materials reciclats. Podem anar molt més enllà del típic arbre de Nadal amb llumetes i boles brillants….

Aquí teniu algunes idees: Segueix llegint »

Els drets dels infants

Una entrada de publicada el

Ahir va ser el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Un gran dia per celebrar i per reflexionar.
En dies com avui, acostumem a pensar en els drets fonamentals, com el dret a la vida, a la salut, l’educació, l’habitatge, la Pau, la igualtat, a la bona alimentació, a la protecció, al coneixement,…

Avui, des de Miniueca, vull fer una crida als drets menys evidents: Segueix llegint »

Creativitat i escola

Una entrada de publicada el

Avui seguim amb el debat sobre l’educació de les últimes setmanes (veieu: La educación prohibida i aclariments sobre el debat de l’educació).

Aquí teniu un vídeo d’una conferència del Ken Robinson, una eminència en el món de les ciències de l’educació i el desenvolupament de la creativitat. En aquesta conferència reflexiona sobre el sistema educatiu actual i de com podríem millorar-lo per potenciar la creativitat dels infants. Segueix llegint »

El niño ya come solo

Una entrada de publicada el

L’esperada traducció del llibre d’introducció als aliments sòlids “Baby-led weaning“, del que ja havíem parlat a Miniueca altres vegades.

Aquestes pediatres exposen el seu mètode amb senzillesa, claredat i solvència. Ens guien en el procés natural de la introducció d’aliments sòlids que la societat moderna ha transformat en un procés complicat i farragós, però que tenint clars alguns conceptes, pot resultar molt senzill.
Segueix llegint »

Esmorzar diferent amb Pancakes

Una entrada de publicada el

Fa un temps vaig trobar una recepta de Pancakes a la revista Crianza Natural que ens ha canviat els esmorzars de cap de setmana.
Ara hi ha molts dissabtes i diumenges que ens llevem amb calma, barregem llet, ous, sucre, oli, farina i llevat encara amb les lleganyes als ulls, i ens posem a coure pancakes.
Segueix llegint »

Ferides del cos i de l’ànima

Una entrada de publicada el

L’associació Dona Llum ha fet un vídeo per promoure el part respectat. Posa els pèls de punta. Remou les entranyes i els records.

Tenim dret a decidir. Tenim dret a un part respectuós, sensible i natural. Tenim dret a gaudir de l’experiència.

Hem de poder parlar amb veu ben alta de les ferides físiques i morals que ens pot fer un part poc respectuós i massa intervingut. Les nostres amigues, germanes, cosines, nebodes, filles i nétes tenen dret a saber el que passa en molts hospitals. Tenen dret a poder decidir i a tenir un part respectat i feliç.
Segueix llegint »

Aclariments sobre el debat de l’educació

Una entrada de publicada el

Avui m’agradaria fer una puntualització sobre l’entrada de la setmana passada sobre el Documental “La educación prohibida”.

Crec que és un vídeo profund, trencador, que posa sobre la taula temes bàsics molt importants sobre pedagogia i educació. És un vídeo que denúncia la situació que es viu a moltes escoles del món on sembla que l’educació tradicional no ofereix als infants el que necessiten per al seu desenvolupament i benestar. 

Tot i així, si aquest documental està fet amb la intenció de canviar les coses i millorar el sistema educatiu, crec que no és prou complert. La teatralització que fan de la situació a les escoles tradicionals podria ofendre i crear rebuig a molts i moltes mestres de les escoles tradicionals que intenten fer la seva feina d’una altra manera. No estic negant que existeixin molts casos com l’escenificat al documental, però segons el meu parer, per ser més constructius, el documental podria ser més positiu i esperançador reconeixent els projectes de pedagogies alternatives que es fan des de dins el sistema de l’escola pública. Una de les claus per reformar el sistema educatiu tradicional crec que és canviar-lo des de dintre. I això no ho podem fer si els mestres se senten atacats o menyspreats. Segueix llegint »

Documental “La educación prohibida”

Una entrada de publicada el

Aquesta setmana m’he emocionat en veure aquest documental que corre per la xarxa.

La Educación Prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar les lògiques de l’escolarització moderna i la manera d’entendre l’educació. Això ho fa a través de la visualització d’experiències educatives diferents, no convencionals, que plantegen la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

Què esperem de l’escola dels nostres minius? Com volem que els eduquin? Esperem disciplina, ordre, silenci, autocontrol, i avorriment, o esperem que s’impregnin de solidaritat, amor, empatia, creativitat, entusiasme i passió?
Segueix llegint »

La Reflexologia Podal Infantil

Una entrada de publicada el

Als meus minius els hi encanta que els hi toqui els peus. S’estiren i aixequen els peus, demanant un massatge. Però no un massatge qualsevol, demanen un massatge conte!

I jo aprofito el moment per explicar un conte de formigues i cucs que fan forats a la terra, tot treballant amb els meus polzes les zones reflexes dels seus peuets minúsculs.

Vaig començar a fer reflexologia podal al meu primer fill quan tenia sis mesos. Ara té tres anys i mig i encara li encanta! Fins i tot m’ajuda amb les seves manetes quan li faig al miniu petitó de casa.

La Reflexologia Podal Infantil (RPI) és això, doncs; fer un massatge a les zones reflexes dels peus dels minius. Un massatge ple d’amor, respecte, suavitat i amb el coneixement dels punts que estem treballant; zones reflexes dels òrgans i glàndules perquè s’equilibrin i estiguin en harmonia.

Hi ha qui fa reflexologia als seus fills només pel relax i l’estoneta de contacte i vincle. Hi ha qui ho enfoca més amb finalitats terapèutiques. Segueix llegint »

La doble adaptació

Una entrada de publicada el

Duríssima. No sé si sobreviurem.

Fa dies que us dec una entrada, lectores i lectors meus, però la doble adaptació d’aquest setembre em té monopolitzada, exprimida, exhausta.

El Martí, el meu miniu gran, ha començat P3. Ja va a l’escola dels grans! S’ha passat l’estiu amb molta il·lusió. I el cert és que s’ho passa bé, va amb els seus amics, les mestres són encantadores. I quin és el problema, doncs? Ens enyora. No voldria separar-se de nosaltres.

El segon dia d’escola, just quan m’acabava de fer un petó i feia un esforç per lluitar contra les llàgrimes, una nena de la classe el va picar. Això va desencadenar una crisi sense precedents. La potència dels crits em van fer tornar a entrar a l’aula (i vaig sentir alguna veu que em deia: error fatal!!). El vaig trobar histèric. Vaig intentar transmetre-li tan d’amor, confiança i respecte com vaig poder. El vaig escoltar i consolar. Segueix llegint »