Idees per a fer un pla de part

Una entrada de publicada el

Com ja vaig comentar a l’article “el part que volem”, per estalviar-nos un excés d’intervencions mèdiques que no desitgem durant un part a l’hospital (sempre que no siguin estrictament necessàries)  seria molt recomanable que totes féssim l’exercici de preparar un pla de part.

Un pla de part és un escrit on expressem si volem o no volem consentir les intervencions mèdiques que se’ns proposin durant el part. Té validesa jurídica. El podem presentar a l’hospital, l’obstetra i la llevadora unes setmanes abans de la data prevista del part.

Però abans, ens hauríem de familiaritzar amb les pràctiques mèdiques habituals al voltant del part.

Aquí en teniu alguns exemples (la major part d’aquesta informació és extreta del llibre “Els secrets d’un part feliç”):

1- Rasurat del pèl púbic Les investigacions científiques consideren injustificat fer-ho de forma rutinària, perquè no està comprovada la seva eficàcia en la prevenció d’infeccions i pot provocar moltes molèsties a la dona a llarg termini.
2- Èdema S’ha demostrat que la seva aplicació no té cap efecte positiu sobre la durada del part, ni sobre l’índex d’infeccions neonatals o del perineu.
3- Tacte vaginal Els professionals poden ficar-te la mà a la vagina, i canal de part, per fer una avaluació del començament i el progrés del part. Però aquest tipus d’exploració provoca molt dolor i augmenta el risc d’infecció. La OMS recomana que es facin només els tactes estrictament necessaris, amb molta prudència i sensibilitat envers la dona, i sempre amb el seu consentiment.
4- Amniotomia primerenca o trencament artificial de la bossa amniòtica Es fa sovint de forma rutinària per accelerar el part quan la dona entra a l’hospital. Però la literatura científica l’ha relacionat amb un increment de cesàries i anomalies dels registres cardiotocogràfics. A més, les dones a les que se’ls hi ha trencat la bossa artificialment perceben les contraccions com a més doloroses i es redueix la protecció del nadó davant d’una infecció.
5- Administració d’oxitocina sintètica Es fa servir per induir o accelerar el part força sovint. Però que et posin oxitocina sintètica té conseqüències: requereix un monitoreig continu del bateg fetal i per tant, t’immobilitzen. A més, les contraccions són molt més doloroses que les naturals i més seguides, i això pot arribar a alterar el benestar fetal, i sobretot, el de la dona, que probablement demani l’analgèsia epidural, i és possible que acabi amb un part instrumental (fèrceps, ventoses, espàtules).
6- Monitoratge del bateg fetal Es pot fer per auscultació intermitent (amb un aparell Doppler manual (ultrasons) o un esteteoscopi de Pinard), o per monitoratge electrònic (intermitent o continu). L’auscultació intermitent fa possible la mobilitat lliure de la dona, i en canvi, amb un monitoratge electrònic, haurem d’estar immobilitzades tota l’estona. S’ha demostrat que en parts normals, fa que siguin més altes les taxes de parts instrumentals i cesàries i no influeix en els valors del test d’Apgar ni en el nombre de morts perinatals.
7- Episiotomia És el tall al perineu (musculatura entre la vagina i l’anus). Sovint es fa de forma rutinària, però s’ha demostrat que en parts normals només complica les molèsties per a la mare, dificulta molt la recuperació postpart, i que s’hauria de reservar per als casos d’alt patiment fetal, o l’amenaça d’un esquinç de tercer grau. Per tant, s’hauria d’evitar l’episiotomia en parts normals.
8- Epidural Tot i que és evident que l’analgèsia epidural ha sigut un gran avenç per alleujar el dolor del part, si s’aplica de forma rutinària a tots els parts pot comportar certs problemes, com per exemple, que s’allargui el període de dilatació, que t’hagin d’administrar oxitocina sintètica, que hagi de ser un part instrumental (perquè han posat molta dosi d’epidural i tens les cames tan adormides que no pots fer bé la força per empènyer), o que acabi en una cesària (sobretot en cas que t’hagin posat l’epidural abans dels 3-4 cm de dilatació).
9- Part instrumental De vegades (més sovint del que caldria, segons tots els documents oficials), es fan servir instruments obstètrics (fòrceps, ventoses, o espàtules) quan en el període d’expulsiu hi ha alguna complicació (expulsiu massa lent, la dona sense sensibilitat a les cames que no pot empènyer bé, etc…). L’ús d’aquests instruments pot tenir moltes conseqüències negatives per al nadó i per a la mare.
10- Cesària Està indicada en certs casos de risc (ex: part estacionat, desproporció pelvicefàlica, placenta prèvia, problemes de salut materns,…), però es desaconsella fer-ne un ús abusiu en parts de baix risc, ja que pot tenir molts efectes secundaris per la mare i el nadó (ex: seqüeles respiratòries, més risc de mort perinatal, augment del risc d’hemorràgia postpart, depressió i síndrome d’estrès posttraumàtic).
11- Deslliurar la placenta i pinçament del cordó umbilical La fase de deslliurament de la placenta comença després del naixement. Hi ha molta controvèrsia científica sobre si cal accelerar el procés per evitar problemes o si és millor deixar que el cos l’expulsi de manera natural a partir de tot el mecanisme hormonal que s’activa amb el primer contacte pell amb pell entre la mare i el nadó. Pel que fa al pinçament del cordó, aquí sí que hi ha unanimitat científica en què s’ha de pinçar després que hagi deixat de bategar (3-5 minuts després del naixement), perquè aquesta pràctica s’associa a un índex molt més baix d’anèmia a les 24-48 hores del part.
12-  Pràctiques pediàtriques amb el nadó Les poden fer immediatament després del naixement o més tard, emportant-se al nadó lluny de la mare o intentant no separar-lo mai del cos d’aquesta, i podem incloure en el pla de part què volem i què no volem que li facin al nostre miniu. Algunes d’aquestes pràctiques són: aplicació d’una sonda nasogàstrica, administració de gotes als ulls, vitamina K intravenosa i certes vacunes, extracció de sang, i bany immediat per treure la vèrnix caseosa. També és important que ens informem bé dels protocols de l’hospital amb els prematurs.

A més, hem de tenir en compte que el procés fisiològic de les diferents fases de part i el desencadenament de tot el mecanisme hormonal (segons molts experts com en Michel Odent) requereix de molta intimitat, llibertat de moviment, relax, foscor, silenci (o música relaxant), gens de pressió, ni estrés, ni res que activi el cervell racional i la hormona adrenalina. Per tant, segons aquestes premisses, haurem de mirar l’hospital i l’equip mèdic amb la perspectiva de buscar el lloc que ens ofereixi al màxim aquestes condicions. Si les sales de part són fredes, molt poc acollidores, amb gent que entra i surt contínuament, soroll i instruments poc amigables, haurem d’afegir aquestes premisses al nostre pla de part.

Us deixo alguns enllaços que us poden ser útils:

Explicació general del part

Plan de parto

Guia para elaborar un plan de parto

Model de pla de part

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!