El part que volem

Una entrada de publicada el

Fa mesos que tinc el títol d’aquesta entrada dins el cap, però no la puc escriure.

Per què? Per què costa tant parlar del part?

Què fa que un part sigui un acte de plaer, joia i amor, o per altra banda, es converteixi en un dels nostres pitjors records?

Un part hauria de ser sempre un acte meravellós, un acte d’amor profund, la porta a la vida, l’inici de tot.  I per això moltes cultures han fet del part un acte sagrat.

Però en la societat en què vivim, els parts s’han transformat en protocols hospitalaris, i moltes de nosaltres n’hem patit les conseqüències.

Actualment els estudis científics, les organitzacions internacionals, els governs, i cada vegada més, els hospitals, han anat redescobrint i assumint que en un part normal (de baix risc), el millor és deixar que el cos s’expressi i ens guii cap a un part natural o fisiològic. I per això, cada vegada més, se’ns ofereixen diverses alternatives quan ens plantegem com volem que neixi el nostre miniu.

Quan és la primera vegada que estem embarassades no volem pensar massa en el part. O no podem perquè ens fa massa por. Però parir no ens hauria de fer por, perquè és un acte fisiològic, que el nostre cos sap fer tot sol, com respirar. Aquesta por ens pot bloquejar i deixar-nos vulnerables davant de les actuacions mèdiques.

Jo no tenia por, però tampoc no vaig reflexionar massa sobre el part que volia tenir. Tenia una confiança cega en l’equip mèdic que m’atendria, i em vaig deixar portar “pel que tocava”, pel protocol. Vaig tenir un part llarg i molt dolorós. Molt dolorós perquè vaig estar 7 hores amb oxitocina sintètica sense epidural (i les contraccions amb oxitocina artificial són completament salvatges, molt més fortes i seguides que les contraccions naturals). Molt dolorós perquè em van fer un parell de tactes vaginals que em van deixar destrossada física i emocionalment. Molt dolorós perquè no vaig poder canviar de postura en cap moment, perquè em van treure el meu fill amb espàtules fent-me malbé el perineu, perquè em van fer una episiotomia que em va deixar completament adolorida i inutilitzada durant el postpart, sense poder seure en una cadira fins al mes i mig d’haver parit, i sense poder tenir relacions sexuals no doloroses durant molts mesos.

Per això faig un crit d’alerta a totes les que hagueu de parir. El que em va passar a mi no té perquè passar-li a tothom, però cal triar el bon camí per intentar evitar-ho, perquè per desgràcia, passa molt més del que ens imaginem.

Si és el primer fill, no us deixeu portar per la confiança cega. Obriu els ulls i agafeu les regnes del vostre part. Podeu fer-ho. Totes les dones tenim la força per tirar endavant una bona planificació del part. Totes podem parir. I parir amb dignitat i respecte. Si és el segon fill segurament ja sabreu el que voleu o el que no voleu que us facin. Recordeu que totes tenim els nostres drets davant de les intervencions mèdiques.

Per començar, ens hauríem de familiaritzar amb les pràctiques mèdiques habituals en el transcurs d’un part i les seves conseqüències, saber els protocols i estadístiques de l’hospital on aniríem a parir en un principi, i si volem acceptar-ho o no.

Sense que ens agafi por, amb coratge i energia positiva, sempre estem a temps de decidir: fer un pla de part, canviar de ginecòleg, canviar d’hospital, o preparar-nos per un part a casa.

Així que per ajudar-vos a estar ben informades, us recomano algunes lectures molt interessants i instructives:

7 comentaris a “El part que volem

  1. Núria, gracias por adjuntar los links a distintos documentos, me han parecido muy interesantes. también me ha llamado la atención la cantidad de lagunas que hay en los estudios clínicos sobre distintos procesos médicos empleados en los partos.
    y como próxima mamá…me ha entrado un miedo tremendo!
    un besillo

    • Aiai, Belén, no debes asustarte, el miedo no es un buen aliado. Lo que sí que es importante es hacer una buena preparación. Investiga a tu medico y hospital para saber sus tendencias y protocolos. Y si no te gusta lo que descubres, busca alternativas!!

  2. T’he descobert avui! Quanta informació i que ben explicat tot!
    Jo no vaig ser massa conscient de tot això en el meu primer part. En principi no volia episotomia, ni que em trenquessin les aigues, ni epidural.. però un cop vaig arribar allí em van fer el pack complet (i jo me’l vaig deixar fer).
    Ara, de cara al segon, ja ho tinc molt més clar.

    • Gràcies! t’agraeixo el comentari en aquest article que m’ha costat tant de parir 🙂 A mi també em van fer el pack complert. I com nosaltres, moltes és. La gran novatada! Ara m’estic preparant tan com puc perquè no torni a passar el mateix.

  3. Pingback: Miniueca » Arxiu del Bloc » El part respectat – Documental a RTVE

  4. Pingback: Miniueca » Arxiu del Bloc » Idees per a fer un pla de part

  5. Pingback: Miniueca » Arxiu del Bloc » El part musical

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!