Dibuixos a la sorra

Una entrada de publicada el

Em dic Marcel i tinc un pare d’aquests que van i vénen.

La Rita no té pare, o sí que en té però no el veu mai, perquè diu que està al cel i que s’ha de fer molt gran per poder anar-lo a veure. Jo el meu sí que el veig. El veig els divendres, els dissabtes i els diumenges, tot el dia.

Tampoc és com el pare del Joel, que diu que no estima la seva mare i per això només el veu alguns caps de setmana. El meu pare sí que estima la mama. Quan arriba els dijous a la nit es fan molts petons i la mama quan marxa els diumenges sempre està trista.

És que el papa va i ve perquè té molta feina. La mama diu que ha de treballar perquè puguem tenir diners per viure. Però a l’escola m’han dit que per estar vius necessitem un cor, que és el que fa “bum-bum” i té molta força per enviar la sang a tot el cos. I és per això que estem vius. Però la mama es pensa que és perquè tenim diners.

No sé, jo crec que tenim molts diners i que el papa podria deixar de treballar. Perquè la Clara porta sempre les sabates foradades i diu que és perquè els seus pares no tenen diners, però les meves sabates no estan mai foradades.

El papa treballa venent ous. Agafa les capses d’ous en un magatzem on estan les gallines que els ponen, els fica al cotxe i marxa per tot el país a vendre’ls a les botigues. La mama diu que es comercial de ventes i que per això ha de viatjar molt.

Els dilluns, dimarts, dimecres i dijous el papa està tot el dia al cotxe, per això té una cafetera portàtil que li vam regalar pel seu aniversari. La mama, l’Arnau i jo no anem tan en cotxe, perquè els dies que el papa no hi és, anem a l’escola caminant. A l’Arnau li costa una mica caminar i la mama l’ha de portar a coll perquè encara és petit. I per culpa d’això molts dies arribem tard a l’escola. I a mi no m’agrada arribar tard.

No m’agrada arribar tard. I no m’agrada que la mestra em posi gomets vermells. Els gomets vermells són per quan et portes malament. I jo sempre tinc gomets verds, però algun dia me’n posa un de vermell i no m’agrada. Quan surto de l’escola i m’ha posat un gomet vermell estic de mal humor, però mai li dic a la mama el que ha passat, perquè crec que es posaria trista. I jo no vull que estigui trista.

Vull que la mama estigui sempre contenta. M’agrada quan està contenta perquè canta, s’inventa històries i em fa massatges. Però quan està enfadada està sempre en silenci i no em fa petons.

Vull que la mama estigui sempre contenta, però de vegades la faig enfadar.

Avui som dijous i no he volgut entrar a classe. He vist a la mestra, des del pati, i no he volgut entrar. M’agradava més donar voltes al pati. La mama em mirava des de la reixa amb cara d’enfadada. I jo no volia veure-la enfadada, però tampoc volia entrar a classe. El pati s’ha quedat buit i m’he assegut a la sorra a fer dibuixets. Dibuixar amb el dit m’agrada. Jo mirava la sorra, però sabia que la mama em mirava des de la reixa. Com diu ella, de vegades és com si tinguéssim ulls al clatell. Jo mirava l’elefant que havia dibuixat amb el dit. I mirava les formigues que passaven pel costat de l’elefant carregant pinassa. I pensava en el papa. Pensava en quan vaig parlar amb ell ahir a la nit, abans d’anar a dormir. Em va dir que tenia molta feina i que no podria tornar fins dissabte.

Avui faig cinc anys. I el papa no hi és i he fet enfadar la mama. Perquè després d’acabar el meu dibuix a la sorra, que m’havia quedat molt bé perquè he fet un elefant i una girafa que menjaven cocos d’una palmera, he notat una mà gelada que m’agafava del coll de la jaqueta i m’estirava amunt. Era la mama, la he vist amb els meus ulls del clatell, però no la he volgut mirar amb els meus ulls normals perquè sabia que estava enfadada. M’ha fet aixecar, sense dir res, i m’ha estirat de la jaqueta fins la porta de la classe.

Aleshores ha sigut quan m’he posat a plorar, i m’he agafat de la porta perquè no volia entrar, perquè com que m’estava portant malament, la mestra segur que em posaria un gomet vermell. I he plorat tan fort que he pensat que el cor se’m pararia i no podria portar la sang per tot el cos. I he cridat tan fort que no podia sentir el que em deia la mestra mentre m’abraçava.

Els nens de la classe m’havien fet una corona d’aniversari. Però quan la mama ha tancat la porta i ha marxat m’he sentit tan cansat que només tenia ganes de dormir. I he fet 5 anys i els nens han cantat, i m’he posat la corona, però jo només vull ficar-me al llit amb la mama a un cantó, el papa a l’altre, i que em facin un petó i em cantin una cançó, com fem sempre els dijous a la nit, els divendres i els dissabtes.

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!