Crònica del fàstic

Una entrada de publicada el

Fàstic, fàstic fàstic. Fàstic a tot. Sí, estic embarassada.

Tinc fàstic al peix i a la carn. Fàstic a l’aigua. L’aigua i prou, així de simple. Insuportable. Un iogurt que m’encanta una setmana, a la setmana següent ja no me’l puc menjar.  I la ràbia se’m menja per dins quan sento a dir “si que tens capricis d’embarassada, no?”.  No senyors, no és un caprici encobert, és una qüestió de supervivència.

La meva cuina està plena d’obstacles olfactius. El rentaplats i la rentadora desprenen unes olors metàl·lico-plasticoses que em fan pujar tot el contingut de l’estómac fins a la boca. La nevera, no diguem. I quan em  poso a cuinar només la lleugeríssima olor de l’aigua bullint se’m fa insuportable.

Tinc fàstic al cafè, als productes de neteja, a la pasta de dents, a la roba neta, a les tovalloletes humides de bebé, a la suor, als perfums, a l’aire que surt de l’aspirador….

És un fàstic permanent, enganxós, intern, inevitable.

Quan vivia a la ciutat, amb el primer embaràs, anava pel carrer amb l’olfacte desactivat. Els contenidors i els rastres canins em feien vomitar quasi només de mirar-los. Des que sortia de casa fins a ficar-me al metro anava mig corrent, en apnea, perquè sinó, vomitava a qualsevol cantonada. I un cop al metro la cosa no millorava massa. Agafar-lo en hora punta era una gran prova de resistència olfactiva. Les olors dels xampús, de les colònies, de les suors, dels esmorzars,…. tot ben barrejat i enllaunat dins del vagó. I és clar, quan viatges acorralada entre el vidre i els viatgers olorosos encara és més difícil controlar-te. Et passes tot el viatge decidint a sobre de quins peus vomitaràs. Per sort, sempre vaig tenir temps de sortir a vomitar a l’andana, i curiosament només es paraven a oferir-me ajuda altres dones en edat fèrtilo-fastigosa.

Tinc una amiga que fins i tot té fàstic a la seva pròpia saliva. Infernal!

Viure amb fàstic és fastigós.

Un comentari a “Crònica del fàstic

  1. Jajajajaja, primer de tot FELICITATS!!!! I després d’això… jo li vaig fer canviar d’escuma dels cabells a l’Ivan i no suportava els gels de dutxa de “llet”… l’olor de la nevera era insuportable!!! 5 mesos vaig estar així en el segon embaràs… en el primer no ho recordo però no gaire menys. Uuuuffff, ànims!

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!