Arxius de l'any 2011

Botigues de joguines

Una entrada de publicada el

Preparant el Nadal (2/2)

Per si no heu arribat a temps a fabricar les joguines per als vostres fills i les voleu comprar, us escric aquest article pràctic.

Recordeu que l’any passat per aquestes dates us vaig fer un recull exhaustiu de botigues de joguines educatives i alternatives als circuits comercials i televisius habituals?

Doncs avui m’agradaria fer una petita extensió d’aquella llista, remarcant i afegint:
Segueix llegint »

Fabriquem joguines

Una entrada de publicada el

Preparant el Nadal (1/2)

Aquest any la crisi ha fet un forat més profund a les nostres butxaques. I ara que ve Nadal potser serem més conscients del cost dels regals i intentarem fer un esforç per minimitzar els costos sense perdre la màgia, la sorpresa i l’alegria.

Doncs crec que una bona manera d’aconseguir-ho és fabricant nosaltres mateixos les joguines per als minius. Això sí, amb nens crescudets haurem de fabricar-les d’amagat si som dels que seguim les tradicions.

Fa poc que he descobert aquest món tan màgic i ple de possibilitats que és el de la fabricació de joguines casolanes, així que avui només us en donaré un petit tast, i potser en altres entrades us aniré explicant el que he fabricat jo mateixa.

Els minius petits necessiten (i els agrada) jugar amb materials ben simples; que s’encaixin, que rodolin, que es puguin posar a la boca, que facin sorolls, que semblin una persona, que s’apilin, que s’omplin i es buidin,…. Així que podríem fer, per exemple, amb poca inversió i una mica d’imaginació:
Segueix llegint »

Ni rabietas ni conflictos

Una entrada de publicada el

Si ja coneixeu l’autora d’aquest llibre, la Rosa Jové, i n’heu llegit algun altre com Crianza feliz o Dormir sense llàgrimes, aquest nou llibre no us sorprendrà.

Ara bé, penso que és un llibre molt concís, amè i útil. Ens dóna consells pràctics a on poder-nos agafar quan tenim conflictes amb els nostres fills.

És un llibre per educar en la no violència, la calma i la serenor, al meu entendre. Després de llegir-lo ens queda molt clar que els castics, les bufetades, els xantatges, els crits, les amenaces i tota aquella conducta que se li assembli no només no ens ajuden quan tenim un conflicte familiar, sinó que empitjoren la situació, l’autoestima del miniu i el benestar de tots.
Segueix llegint »

Acomiadar-se de la teta

Una entrada de publicada el

Quan el meu fill gran tenia dos anys vam haver de deixar la lactància perquè m’havia tornat a quedar embarassada i el dolor era insuportable cada vegada que mamava. Va ser un període molt difícil per als dos. Per ell; perquè estava desorientat, la seva mare li imposava distància. I per mi; perquè la culpa, l’enyorament i la pena se’m menjaven per dintre.

La OMS recomana la lactància exclusiva fins als 6 mesos i la lactància amb altres aliments fins als 2 anys com a mínim, però en tot cas, que duri fins que la mare o el fill se’n cansin.
Segueix llegint »

L’univers dels sostens de lactància

Una entrada de publicada el

Quan estem tot el dia pendents de la teta, els sostens es converteixen en un element essencial a la nostra vida.

Pel meu gust han de ser, sobretot, comodíssims, perquè els portem dia i nit, i els obrim i tanquem moltes vegades al dia. A més a més, també està bé que siguin molt bonics, perquè si els hem d’anar ensenyant per tot arreu cada vegada que el miniu ens demana teta,… millor lluir-los, no? I finalment, segons les recomanacions de l’Alba Padró (assessora de lactància i IBCLC) en el seu blog Som la llet, millor sense aros els tres primers mesos, perquè poden causar obstruccions i diverses molèsties. Ara bé, a part d’aquests petits detalls, n’hi ha de tots tipus, més sexys, clàssics, o esportius, i hi ha noies que fins i tot donen el pit amb sostens normals, baixant-los pel davant i llestos. Perquè estiguem donant el pit no cal que ens comprem els sostens més avorrits del món! Us recomano un article molt divertit del blog Som la llet que parla d’aquest tema.

Escric aquesta entrada amb la intenció de compartir amb vosaltres les adreces d’algunes botigues online interessants de sostens de lactància:
Segueix llegint »

Educar en verd

Una entrada de publicada el

Avui us vull recomanar el llibre titulat “Educar en verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura“, que ha publicat fa pocs mesos l’Editorial Graó.

Com a naturalista de mena que sóc, i ecòloga de formació, crec que és un gran llibre per tenir sempre a la vora i consultar sovint. Un llibre per aconseguir que els nostres minius descobreixin i gaudeixin de la natura amb plenitud.
Segueix llegint »

La capsa dels dies de pluja

Una entrada de publicada el

Per fi han començat les pluges de tardor. M’agraden els dies de tardor que t’obliguen a quedar-te a casa amb una tassa calenta entre les mans mirant el degoteig per la finestra. Són dies per relaxar-se, per pensar, per estar amb un mateix.

Però quan tenim fills i plou, sovint ens fa por no tenir prou recursos per fer-los passar una bona estona. I és que era tan fàcil a l’estiu: platja, piscina, riu, parc, passeig,….
Segueix llegint »

Descobrint nous blogs

Una entrada de publicada el

Avui us presentaré dos blogs que segueixo des de fa una temporada i em semblen molt interessants.

El primer es diu  DE CAP A PEUS, i la seva autora ens parla de temes relacionats amb la fisioteràpia i la osteopatia. El que em sembla destacable pel món de Miniueca és que dedica moltes entrades al desenvolupament psicomotriu i postural dels nadons. A més a més, també fa molt d’èmfasi en la recuperació del sòl pelvià abans i després del part.

El segon es diu JUGAR, UNA FORMA DE VIVIR, i la seva autora, la Imma Marín, a la que vaig entrevistar per l’especial Nadal de Miniueca, ens parla de jocs i joguines. L’enfoc que li dóna però, no és només un enfoc infantil, sinó que parla del joc d’una manera global; per a minius, joves i adults. És interessant descobrir com podem impregnar amb el joc la vida d’adults, i potser d’aquesta manera divertir-nos,  relaxar-nos, descarregar tensions, aprendre, i també, poder-nos apropar als nostres minius juganers amb més empatia.

Així doncs, a partir d’ara, podreu trobar aquests blogs a la llista “altres blogs de minius”.

La invasió del Yin

Una entrada de publicada el

Alguns dies em pregunto si tornaré a ser la d’abans. La d’abans de ser mare, vull dir. Si tornaré a ser una dona activa, amant, treballadora, intel·ligent, creativa, seductora,… Si en algun moment em sentiré alguna cosa més que pell, teta i olor de llet fermentada.

Ara mateix sóc un apèndix del meu fill de 3 setmanes, o ell de mi. Coordinem les respiracions, estem en pur contacte íntim. Ens ruixem de llet i d’altres fluids diversos. Ens angoixem i ens calmem tots dos junts. Sempre sincronitzats. És preciós però desconcertant. Respiro, menjo i dormo amb i pel meu fill.
Segueix llegint »

Torna Miniueca!

Una entrada de publicada el

Des de la vivència íntima i preciosa de la meva nova maternitat, se m’han despertat noves inquietuds i idees. Així que reprenc l’escriptura de Miniueca amb molt d’entusiasme i bon humor.

Només espero poder satisfer-vos i oferir-vos entrades interessants.

A partir d’ara podreu llegir una nova entrada cada dimecres, i consultar les més antigues sempre que vulgueu.

I per anar fent boca, us presento una nova incorporació a la llista “altres blogs de minius”: El blog de JUGAR I JUGAR.
En aquest blog parlen de temes relacionats amb jocs i joguines, sobretot, però també de tot el que tingui a veure amb una educació respectuosa amb els processos de desenvolupament natural dels infants. El segueixo des de fa una temporada i m’encanta!

Vinga, espero que gaudiu de la nova temporada de Miniueca.

Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra passió per la criança!