Els vacunarem?

Una entrada de publicada el

És un tema difícil, molt tabú a la nostra societat. Quan estem esperant un fill, la majoria de nosaltres no ens hem plantejat mai si estem d’acord amb les vacunacions sistemàtiques, sovint ni tan sols sabem quines vacunes s’acostumen a administrar als nadons ni perquè. La qüestió sobretot recau en el perquè. Però segurament no ens ho plantejarem mai si en algun moment abans de què neixi o de què tingui 2 mesos algú no ens fa la pregunta “el vacunaràs?”. Considero que és una pregunta molt important i, en canvi, molt poca gent acostuma a fer-la. Per què? Doncs perquè a la nostra societat la vacunació s’ha convertit en una pràctica rutinària, protocol·lària, que percebem com a obligatòria i inqüestionable. El calendari de vacunacions sistemàtiques (mal interpretat com a “obligatòries”) proposa vacunar els nadons a partir dels 2 mesos, i que rebin unes 20 immunitzacions abans de fer 1 any. Però quan ens convertim en mares i pares ens hauríem de plantejar molt seriosament si cal vacunar els nostres fills, si cal fer-ho quan són tan petits i el seu sistema immune encara no és madur, i si els beneficis superen els riscos.
La vacunació a Espanya no és obligatòria.

I per què és important plantejar-nos tot això?

  • Perquè les vacunes poden comportar riscos per la salut del nen (trobareu més informació en els llibres que us proposo). Els efectes secundaris sovint queden silenciats.
  • Perquè la vacunació sistemàtica no té en compte les particularitats de cada nen (per exemple la predisposició a les al·lèrgies). S’haurien de valorar sempre (per cada nen, situació i malaltia) els riscos (de la malaltia i la vacuna) i l’efectivitat de la vacuna (moltes de les que ens posen són poc efectives i podríem agafar la malaltia igualment).
  • Perquè les vacunes porten substàncies coadjuvants que poden ser perilloses per a l’organisme (com el mercuri, que segons alguns estudis científics podria ser el causant d’alguns casos d’autisme).
  • Perquè de vegades ens vacunem contra malalties que estan eradicades o pràcticament eradicades als nostres països ( i no necessàriament  gràcies a les vacunes).

Com a responsables de la salut dels nostres nadons, crec que tenim el dret de comptar amb tota la informació disponible i el deure de decidir lliurement i conscientment si els vacunem, de què els vacunem, quan els vacunem i per què els vacunem.

Per aprofundir en el tema a mi em va anar molt bé llegir alguns llibres com: “Los peligros de las vacunas”, “Vacunaciones sistemáticas en cuestión”, “¿Hay que vacunar a nuestr@s hij@os?”, o “Vaccinations: le droit de choisir”.

També us recomano que visiteu aquests llocs web:

Doncs aquí teniu el meu plantejament,  una altra pregunta a fer-nos, una altra responsabilitat a assumir, per si eren poques!

4 comentaris a “Els vacunarem?

  1. Jo crec que aquest tema, des de que som pares, és el que més temps ens va costar decidir. I bé, ja saps, no hem vacunat… Bé, aquest estiu la gran es va fer un super trau a la cella a un lloc per on passen animals i la vacuna del Tetanus va arribar, evidentment, però per ara ja està. La peque segueix sense res. Però si que és una decisió important que crea força polèmica.

  2. Es un tema muy complicado. Yo también creo que es la decisión más difícil que hemos tenido que tomar hasta el día de hoy. Yo creo que lo ideal sería que se personalizase cada caso, que se tuviese en cuenta al propio bebé, su peso, su evolución, sus antecedentes, todo… Desgraciadamente, como en tantas otras cosas, nos obligan a decantarnos por alguno de los extremos: o todo o nada. Siempre he pensado que la vida tiene matices, que nada es blanco o negro, y odio verme en situaciones en las que tengo que optar por uno de los dos bandos, sabiendo que no creo en ninguno de ellos y que habría una solución muchísimo mejor.

  3. Hola Katia!!!
    Creo que para el tema de las vacunas si que hay grises. Puedes informarte bien y escoger bien qué vacunas, cuando y por qué se las pones. Evidentemente no es facil, la mayoría de vacunas vienen combinadas, pero si te mueves un poco puedes conseguir vacunas monovalentes.
    A nosotros también nos costó mucho decidirnos, pero estamos muy contentos de la decisión. Cada vez que me llegan noticias de efectos secundarios de alguna vacuna, se me ponen los pelos de punta y pienso que es una pena que no se informe mejor a los padres de los posibles efectos adversos y de la no obligatoriedad de las vacunas. Vale la pena informarse y decidir con conocimiento.

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!