Els grups de mares bombolla

Una entrada de publicada el

Fins que vaig ser mare no vaig entendre com n’estava de desconnectada de la societat. Vivim aïllats en els nostres pisos, sense saber ni el nom dels nostres veïns, i aquesta situació es manifesta amb tots els seus inconvenients quan tens un fill.

El primer mes del Martí el vam passar tancats a casa, pràcticament. Sortíem a fer un volt pels carrers grisos del barri però això només agreujava la sensació d’estar aïllats en una bombolla de sabó, sense pertànyer al món que ens envoltava, sense interacció amb el planeta terra. Només nosaltres tres. Sovint, la bombolla es tornava més petita i només hi érem el Martí i jo. Era la nostra bombolla d’amor, el nostre niu. I normalment, no volia fer res que representés sortir-ne. Però a partir del segon mes de vida del Martí vaig començar a sentir la necessitat imperiosa de conèixer altres mares, altres nadons, altres bombolles d’amor. Necessitava compartir aquells moments. Però no els volia compartir amb qualsevol, em sentia lluny de les meves amigues que no tenien fill, ni bombolla, em sentia lluny de la meva mare, del meu company. Només podia crear vincles amb altres mares en la mateixa situació.

Així que vaig decidir sortir de casa i anar a una sessió del grup de criança del meu barri. Era un grup de mares molt heterogeni, cadascuna amb la seva cultura, la seva història i el seu nadó, però totes de postpart, amb dubtes i molta soledat acumulada. I aquell primer contacte amb altres mares em va fer veure un horitzó immens, infinit, ple de bombolletes d’amor. La criança no hauria de ser un acte individual i solitari, sinó un acte social. Em vaig aficionar a això dels grups i al final vaig anar a 3 grups diferents setmanalment. Vaig aprendre, vaig resoldre dubtes i problemes, i sobretot, em vaig sentir molt acompanyada. Em vaig sentir part d’alguna cosa, part d’una gran xarxa de mares i bombolles, una xarxa universal i necessària.

Us recomano molt l’experiència! Per mi va ser el decantador cap a una vivència feliç del postpart i la criança del meu fill durant els primers mesos de vida.

Hi ha grups de molts tipus diferents, i dependrà del que trobeu a la vostra localitat, però si no n’hi ha, sempre podeu intentar organitzar-ne un!

Us deixo algunes idees:

La fotografia és una modificació de "Olive oil bubble variations" de fdecomite.
ens envoltava, sense interacció amb el planeta terra. Només nosaltres tres. Sovint, la bombolla es tornava més petita i només hi érem el Martí i jo. Era la nostra bombolla d’amor, el nostre niu. I normalment, no volia fer res que representés sortir-ne. Però a partir del segon mes de vida del Martí vaig començar a sentir la necessitat imperiosa de conèixer altres mares, altres nadons, altres bombolles d’amor. Necessitava compartir aquells moments. Però no els volia compartir amb qualsevol, em sentia lluny de les meves amigues que no tenien fill, ni bombolla, em sentia lluny de la meva mare, del meu company. Només podia crear vincles amb altres mares en la mateixa situació. Així que vaig decidir sortir de casa i anar a una sessió del grup de criança del meu barri. Era un grup de mares molt heterogeni, cadascuna amb la seva cultura, la seva història i el seu nadó, però totes de postpart, amb dubtes i molta soledat acumulada. I aquell primer contacte amb altres mares em va fer veure un horitzó immens, infinit, ple de bombolletes d’amor. La criança no hauria de ser un acte individual i solitari, sinó un acte social. Em vaig aficionar a això dels grups i al final vaig anar a 3 grups diferents setmanalment. Vaig aprendre, vaig resoldre dubtes i problemes, i sobretot, em vaig sentir molt acompanyada. Em vaig sentir part d’alguna cosa, part d’una gran xarxa de mares i bombolles, una xarxa universal i necessària. Us recomano molt l’experiència! Per mi va ser el decantador cap a una vivència feliç del postpart i la criança del meu fill durant els primers mesos de vida. Hi ha grups de molts tipus diferents, i dependrà del que trobeu a la vostra localitat, però si no n’hi ha, sempre podeu intentar organitzar-ne un!

Us deixo algunes idees:

6 comentaris a “Els grups de mares bombolla

  1. Saber que moltes de les coses que sents i que penses les comparteixes amb altres mares i que no ets “d’una ltre planeta” és molt reconfortant. Trobar algú que entèn els dubtes i els “drames” del dia a dia és una de les coses més fantàstiques que em va passar amb el postpart de la meva primera filla. Ambla segona no tenia tanta necessitat però m’anava bé per sortir i tenir una estona per a les dues, sortint de casa i trencant el dia a dia.

    • Mireia, gràcies pel teu comentari, expresses molt bé el sentiment de companyia i reconfort al que em referia. Moltes gràcies, també, per introduir-me en el món dels grups de mares.

  2. Pingback: Miniueca » Arxiu del Bloc » Recuperació postpart amb hipopressius

  3. Pingback: Miniueca » Miniueca fa 2 anys!

  4. Nuria, moltes gràcies per aquest post!

    Comparteixo 100% amb tu el que sents i el que expresses. La maternitat és una experiència meravellosa que demana a crits ser compartida amb altres dones en la mateixa situació.

    Vaig estar veient un documental on es veia un poblet africà… Allà les mares viuen amb i per als seus fills i es fan companyia unes amb altres, els nens creixen amb altres nens i tot plegat és molt més ric i et fa pensar en la grisor i la soledat que es pot arribar a experimentar en aquesta mateixa situació en una ciutat occidental.

    I tens raó, si no trobes grup de criança, sempre en pots crear un.

    Posaré fil a l’agulla! Li estava donant voltes, però m’ha faltat el teu post per decidir-me!

    Gràcies de nou!

    Imma

    • M’alegro molt de què el meu post t’hagi inspirat, Imma!!
      Endavant amb el teu grup de criança!
      L’important és anar fent xarxa per compartir i ajudar-nos.
      Una abraçada

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!