Fatiga crònica

Una entrada de publicada el

Fa 1 mes que no dormim més de 4 hores cada nit, i amb interrupcions, és clar. Em pesen els ossos, em sembla que estic mig morta. Això no ho expliquen als cursos de preparació a la maternitat ! És molt dur. Més del que qualsevol que no tingui fills es pot imaginar. Si més no, jo no m’ho imaginava. Normalment dormim bé, però ara està malalt i es passa la nit tossint, plorant, cridant,…. és molt dur. Em pesen els ossos. Tinc un cansament profund que circula per les meves venes. Em sembla que la meva sang ja no pot ser més densa. Mai no tornaré a tastar la lleugeresa d’haver dormit 12 hores com fa uns anys. El més dur és saber que demà serà igual. Que no hi ha cap de setmana, no hi ha descans. Cada nit i cada dia són igual de durs, cansats,… em costa trobar adjectius adequats a la situació. El cos humà no està preparat per dormir tan poc. És completament insostenible. Em fan mal els ossos, em sembla que se’m trencaran per la meitat. I el més irònic del tema és que com més dies passen, més em costa dormir. En els moments de treva, quan tot està en calma i penses  « he d’aprofitar i dormir molt bé ara que puc », doncs no. Com més mal et fan els ulls més difícil és tancar-los. Et piquen, et molesten, te’ls arrancaries, però no et pots relaxar. El cos s’acostuma a aquesta fatiga crònica i insuportable. Durant el dia la pròpia adrenalina et fa aguantar, et sembla que vas com una moto perquè si et relaxes et desmuntes. Has d’aguantar el ritme.
I finalment arriba una nit màgica en que tot és silenci. Silenci i silenci. I et despertes pel matí amb el teu miniu mirant-te somrient. Sembla que ell també ha pogut descansar. I mires el rellotge i veus que heu dormit deu hores. I plores. Quin descans ! (fins quan durarà ?)

8 comentaris a “Fatiga crònica

  1. Me encanta tu blog Nuria! yo tengo cansancio cronico…desde 20 meses he dormido solo 2 noches sin interrupcion…cuando llegaran las 10 horas????? Un beso grande y edavant con el blog es fantastico!

  2. Doncs quan l’Arlet tenia 1 any deistjava que arribessin nits millors, pensava que si la cosa no canviava acabaria malalta… pèro després de quasi 4 anys (al juliol) i amb l’arribada de la Queralt segueixo dormint poc i intermitentment i el que és pitjor CREC QUE M’HE ACOSTUMAT! Algun dia que hem dormit més m’he aixecat amb mal de cap, quina llàstima! Abans dormia fins a les 12h!!!

  3. Hola Núria,

    Pues sí que es verdad esto de la fatiga crónica. Yo creo que las mamis estamos hechas de otra pasta y que cuando miras atrás no te explicas cómo has sobrevivido a todo lo que te ha pasado 😛

    Pero bueno, yo quería aprovechar esta entrada para felicitarte por el nacimiento de Miniueca. Sabes que te admiro como persona, como madre y sobre todo como amiga. Para mí has sido de gran ayuda en los momentos más difíciles de mi maternidad. Tu compañía, tu presencia y tu consuelo me han hecho sacar fuerzas para tirar adelante, y me alegra muchísimo saber que a través de este blog vas a poder ayudar de alguna manera a tantas y tantas madres que se sientan perdidas en un momento dado.

    Así que aquí tienes a una seguidora fiel que no piensa perderse ni uno de los artículos que escribas. Además, ahora que te vas lejos, será una manera de sentirte un poquito más cerca.

    Gracias por tu amistad y gracias por este blog tan maravilloso.

    Katia

  4. No pateixis, Júlia, que ens acabem acostumant a tot…. com diu la Mireia, després quan tens una nit tranquil·la no aconsegueixes dormir com abans!! Aprofita l’embaràs per dormir tant com et demani el cos i més!! (si és que estàs embarassada 🙂

  5. encara no estic embarassada però espero estar-ho algun dia i llegeixo i escolto amb molta atenció totes les experiències de les que ja sabeu de què va el tema! gràcies! :)))

  6. Si, el meu nen tampoc ha sigut un gran dormidor. De fet en 14 mesos només ha fet 4 nits senceres, però és veritat que, tot i que al pricipi sembla impossible, t’acabes acostumant i la gent que t’envolta et diu “doncs fas bona cara” i tu estàs amb una son que no t’aguantes, però sembla que el teu cos ho ha assimilat com l’estat de normalitat.
    Per mi, el més dur de tot va ser la incorporació a la feina als 6 mesos. Dormia poc i descansava pitjor, però havia de matinar per anar a treballar i intentar rendir al màxim durant una jornada maratoniana de 7h… i quan ja no podia més, a recollir a l’Eloi i intentar donar-li totes les energies que em demanava… ho vaig passar realment malament, i em sentia molt culpable de no poder estar disfrutant d’ell al 100%, perquè no m’aguantava ni els pets… que maca és la maternitat!!!
    El meu consell: si us ho podeu permetre, agafeu-vos una excedència i torneu a la feina quan n’estigueu preparats.

  7. Pingback: Miniueca » Miniueca fa 2 anys!

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!