El pànic de saber-te embarassada

Una entrada de publicada el

El dia que vaig saber que estava embarassada vaig ser feliç, molt i molt feliç. Però la por va inundar tot el meu cos. Tot el dia pensava que el perdria. No volia ni anar a fer pipi per por que em caigués. I és que les mares som així. Des del primer moment que estem patint, que tot ens fa por, que pensem “ui, no m’hauria de menjar aquest donut perquè el sucre se’m posarà a la sang i el nen serà diabètic!”. Bé, n’hi ha de més i de menys exagerades. Encara recordo la cara de la meva germana quan li vaig preguntar, en el meu segon mes d’embaràs, si podia anar al vàter tranquil·lament o em cauria el nen.”Et vols passar 9 mesos sense fer caca?” em va preguntar ella pixant-se de riure. I és que quan et quedes embarassada tens un munt de preguntes a dintre, cada dia de noves. Tens insomni i no pares de pensar en tot el que t’espera. No ho saps ben bé, de fet. És una nebulosa espessa de paraules com “amniocentesi”o “episiotomia”que per molt que en coneguis el significat, et fan estremir només de pensar-les i no saps per què.

Crec que és important assessorar-se bé. Buscar mares al vostre voltant. A mi em va ajudar molt tenir a la meva germana i alguna amiga que feia poc que eren mares i em podien tranquil·litzar quan les trucava amb urgència per una nova por. Això també es pot aconseguir buscant un bon grup de pre-part, però és clar, la majoria de les pors ens assalten al primer trimestre d’embaràs que és quan encara estem molt lluny dels grups de pre-part. També és important parlar molt i molt amb la vostra parella, si en teniu. Comunicar els vostres sentiments sempre és positiu, però durant l’embaràs és essencial per vincular a la parella amb la criatura, per fer-la formar part d’aquest procés vital que us transforma.

2 comentaris a “El pànic de saber-te embarassada

  1. jajajaja. com m’identifico amb tu. Quan vaig saber que estava embarassada també vaig saltar d’alegria però alhora vaig començar a pensar que el perdria… tampoc gosava fer caca perquè em feia l’efecte que apretant podia fer que el nen es desenganxés… jejejeje. Ara estic de 28 setmanes i molt més tranquil·la, a punt d’apuntar-me a les classes de prepart i començar a fer el compte enrere.

    • Felicitats per l’embaràs!

      Gaudeix de tot al màxim i intenta controlar les pors, que sinó, se’ns mengen vives!

      Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

      Una abraçada!

Deixa un comentari

Enhorabona! Has arribat al final de l'entrada.
Ara és el teu torn de participar!